El Banc d'Espanya ha revisat a l'alça en tres dècimes la seva previsió d'expansió del Producte Interior Brut (PIB) per a aquest exercici, fins al 2,6%, i ha millorat en cinc dècimes la seva estimació per al 2027. No obstant això, l'organisme adverteix d'un empitjorament de l'escenari de preus, condicionat per un entorn internacional complex i per l'encariment de l'energia.
En el seu últim informe de projeccions macroeconòmiques per a l'economia espanyola, la institució alerta que les tensions als mercats energètics, l'augment dels preus de nombrosos béns i la persistència de les pressions inflacionistes en els serveis provocarien el 2026 una acceleració notable tant de la inflació general com de la subjacent.
En detall, l'organisme que encapçala José Luis Escrivá empitjora la seva previsió d'inflació mitjana, que passaria a situar-se en el 3,9% el 2026 i en el 3,7% el 2027, és a dir, tres dècimes i 1,1 punts percentuals per sobre del calculat al juny, respectivament.
En paral·lel, l'avanç mitjà anual de la inflació subjacent assoliria el 2026 el 3,4%, dues dècimes més que en les projeccions de juny, i es col·locaria en el 3,5% el 2027, la qual cosa suposa tres dècimes addicionals.
Malgrat aquest repunt, el Banc d'Espanya subratlla que les mesures de suport aprovades pel Govern des de març han contribuït a frenar l'augment dels preus energètics. En absència d'aquestes actuacions, la inflació energètica mitjana entre abril i agost hauria estat gairebé 10 punts percentuals superior a la registrada i s'hauria situat per sobre de la de la UEM.
De conformitat amb les seves estimacions, les rebaixes dels impostos sobre l'electricitat, el gas i els carburants adoptades per fer front a la crisi energètica vinculada al conflicte a Orient Pròxim impliquen un estalvi directe d'uns 3.675 milions d'euros per als llars, equivalent aproximadament al 0,21% del PIB.
En conjunt, el Banc d'Espanya xifra en el 0,52% del PIB el cost de les mesures fiscals adoptades fins a finals de setembre, la qual cosa representa al voltant d'una cinquena part del dèficit públic previst per al 2026, del 2,6% del PIB. Les reduccions de la fiscalitat energètica concentren prop del 65% del cost total, amb un impacte del 0,34% del PIB, mentre que les ajudes sectorials suposen aproximadament el 0,18%.
MAYOR IMPACTE SI HI HA UNA ESCALADA DE LA GUERRA A IRÀN
Les noves projeccions del Banc d'Espanya indiquen que el major dinamisme de l'activitat en el segon trimestre i unes perspectives per al tercer més favorables que les contemplades al juny expliquen la revisió a l'alça del creixement del PIB el 2026, des del 2,3% fins al 2,6%.
Per al 2027, l'estimació d'avanç del PIB també millora, des de l'1,7% fins al 2,2%, recolzada en la resiliència de l'economia espanyola i en un comportament de l'activitat a la segona meitat del 2026 més vigorós del que s'havia anticipat en les projeccions de juny.
El consum privat continua actuant com a principal motor del creixement, tot i que es preveu una desacceleració del seu ritme, fins al 3% el 2026 i l'1,9% el 2027.
Al mateix temps, la revisió a l'alça del creixement dels mercats d'exportació per a la segona part del 2026 i per al 2027, juntament amb la depreciació de l'euro davant del dòlar, impulsaria el sector exterior. En aquest context, les vendes a l'exterior de béns i serveis augmentarien un 2,4% el 2026 i un 3,4% el 2027, davant del 2,6% registrat el 2025.
No obstant això, l'informe del Banc d'Espanya incorpora diferents escenaris geopolítics alternatius al central: des d'una solució diplomàtica fins a una escalada de la guerra, passant per supòsits intermedis com la prolongació del conflicte o la reanudació parcial dels fluxos energètics.
Front a l'escenari central, l'escenari combinat retalla en dues dècimes el creixement del PIB el 2027 i suma tres dècimes a la taxa d'inflació. L'escenari més advers resta sis dècimes a l'avanç del PIB en aquell any i eleva la inflació en gairebé un punt, mentre que el més favorable afegeix quatre dècimes al creixement i redueix en mig punt la inflació.
MODERACIÓ DEL RITME DE CREACIÓ D'EMPLEO
Al mercat laboral es manté la creació de llocs de treball, tot i que amb una desacceleració gradual al llarg de l'horitzó de previsió. Prenent com a referència l'augment del nombre d'ocupats el 2025 (2,6%), el Banc d'Espanya projecta que l'ocupació creixerà un 2% el 2026 i un 1,8% el 2027. En aquest marc, la productivitat per ocupat avançaria al voltant del 0,5% el 2026 i 2027, en línia amb la seva mitjana històrica.
La taxa d'atur prolongaria la senda descendent dels últims anys, tot i que amb un ritme de millora més moderat, amb una reducció prevista de cinc dècimes el 2026 i de tres dècimes el 2027, fins a situar-se en el 9,7% en aquest últim exercici.
EMPIORAR EL DÈFICIT DE 2026 AL 2,6% DEL PIB I MILLORAR EL DE 2027 AL 2,2%
En l'àmbit de les comptes públiques, el dèficit de les Administracions es mantindria per sobre del 2% del PIB. Concretament, es preveu que arribi al 2,6% del PIB el 2026 i al 2,2% el 2027. Front al quadre de juny, el saldo es revisa a l'alça en dues dècimes del PIB per al 2026 i a la baixa en una dècima per al 2027.
Aquest empitjorament el 2026 s'explica pel cost de les noves mesures davant del xoc energètic, una senda de despesa pública més expansiva de l'anticipada i una menor recaptació, lligada a diferents canvis en l'impost sobre societats.
AVISA DE L'ALÇA DEL GAST, PER SOBRE DEL COMPROMES AMB BRUSSEL·LES
El Banc d'Espanya adverteix que el creixement estimat de la despesa neta computable a efectes de les regles fiscals europees podria superar el 7% el 2026, molt per sobre del 4,8% previst per al 2025.
Si s'analitza el període acumulat des del 2023, l'augment s'aproximaria al 17%, és a dir, uns 4 punts percentuals per sobre del límit fixat en el Pla Fiscal i Estructural de Mig Termini.
MILLORA LES EXPECTATIVES PER A LA DEUTE: 96,2% DEL PIB EL 2027
En contrast amb el dèficit, les previsions per a la ràtio de deute públic sobre PIB es revisen a la baixa en tot l'horitzó respecte a l'exercici de juny, gràcies al major creixement del PIB nominal, que compensarà el deteriorament de les comptes públiques.
Així, es preveu que el deute se situï en el 98,5% del PIB el 2026, quatre dècimes menys del que s'havia calculat anteriorment, i que l'expansió del PIB nominal continuï reduint l'endeutament fins aproximadament el 96,2% el 2027, 1,7 punts per sota del que s'havia projectat al juny.
RIESGOS I INCERTESA
El principal focus de risc extern per a l'economia espanyola continua sent l'evolució del context internacional, condicionat per la crisi energètica derivada de la guerra d'Orient Pròxim.
A més, el director general d'Economia del Banc d'Espanya, David López Salido, ha assenyalat que el cicle electoral, tant a Espanya com en altres països, constitueix una altra font d'incertesa i riscos. No obstant això, el Banc d'Espanya no ha incorporat a les seves projeccions estimacions sobre l'impacte d'aquesta incertesa, al considerar que serien meres conjectures en una situació ja de per si complexa. Alguns efectes tindrà però no s'anticipen quins.
En el pla intern, el Banc d'Espanya crida l'atenció sobre l'evolució de la inversió en habitatge, la persistència d'elevades taxes d'inflació general i subjacent, que podrien minvar la competitivitat i frenar el creixement, i la posició de les finances públiques, que constitueix una vulnerabilitat addicional.