Els riscos en augment lligats a la intel·ligència artificial i els dubtes sobre la sostenibilitat del deute sobirà, juntament amb la creixent influència d’intermediaris financers no bancaris, s’han convertit en les principals fonts d’inestabilitat amb possible impacte sistèmic, segons ha advertit el vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Boris Vujcic. Al seu judici, resulta essencial salvaguardar la solidesa del sistema bancari de la zona euro en l’actual escenari de tensions geopolítiques.
En la primera jornada de la "Euro Finance Week", celebrada a Frankfurt, Vujcic ha defensat que els actuals coixins de capital exigits per la regulació "no semblen constituir una limitació vinculant per al crèdit", sinó que, al contrari, aporten una protecció rellevant i "s’han de preservar com un segur davant de futures crisis".
Pel que fa a les vulnerabilitats associades a la IA, el BCE recorda que fa un any s’hi vinculaven sobretot les "valoracions excessives als mercats borsaris mundials i el risc que el sentiment del mercat canviés de manera abrupta", uns fenòmens que s’han intensificat. Tanmateix, ara s’hi afegeixen nous elements de risc, com l’extensió del finançament extern des de la renda variable cap als mercats de deute, la concentració de determinades exposicions, la implantació ràpida de la IA i la possibilitat de ciberatacs.
Per al representant croat del BCE, els avenços accelerats en les capacitats cibernètiques dels models d’IA generen perills amb possibles repercussions sistèmiques. A això s’hi suma la forta concentració de proveïdors externs de serveis crítics, dels quals depenen tant les entitats bancàries com altres intermediaris financers de la zona euro.
Al mateix temps, Vujcic ha reconegut que continua la inquietud per la sostenibilitat del deute sobirà, un reflex dels elevats nivells de passiu públic i de la fragilitat dels comptes fiscals en determinats Estats de la regió.
"La fragilitat del deute sobirà ha augmentat encara més a banda i banda de l’Atlàntic i es troba entre els factors que impulsen a l’alça els rendiments a llarg termini", ha assenyalat, tot advertint que també s’ha incrementat el risc de contagi a escala global.
Tot i això, el vicepresident del BCE ha destacat que l’economia de la zona euro ha mostrat una resiliència notable davant successius xocs i va continuar creixent en el tercer trimestre de l’any, tot i que a un ritme més moderat que en els tres mesos previs.
No obstant això, la guerra a l’Orient Próxim continua pressionant a l’alça els preus de l’energia, cosa que alimenta una inflació energètica elevada, mentre que la incertesa en el comerç internacional prou just s’ha reduït.
"L’impacte advers de la crisi energètica en el creixement econòmic s’ha vist parcialment compensat per un panorama optimista en l’àmbit de la IA", ha indicat Vujcic, si bé ha recordat que "la correcció del mercat després de les eleccions de mig mandat als Estats Units" posa de manifest la necessitat de mantenir la prudència en les valoracions relacionades amb la IA.