El Banc Central Europeu (BCE) ha expressat els seus dubtes que el nivell actual de provisions de la banca de la zona euro sigui suficient per assumir el deteriorament de les carteres de crèdit derivat del «xoc» petrolier procedent de l’Orient Pròxim. Davant d’aquest escenari, adverteix que les entitats podrien veure’s forçades a «incrementar les seves dotacions» en els propers trimestres, en un context de descens continuat de les ràtios de cobertura.
«Les necessitats de dotació de provisions podrien augmentar en els propers mesos, atesa la persistent incertesa sobre el possible impacte del “xoc” petrolier en la qualitat dels actius bancaris», assenyala l’organisme en el seu informe més recent d’Estabilitat Financera.
La institució amb seu a Frankfurt precisa que, tot i que la qualitat global dels actius bancaris continua sent «sòlida» —amb una ràtio de préstecs dubtosos (NPL, per les seves sigles en anglès) en el mínim històric del 2,2% en el segon trimestre de 2026—, els riscos a la baixa han repuntat arran de l’encariment de l’energia.
Segons explica el BCE, aquest nou episodi de tensió en els preus del cru impacta sobretot les companyies de branques intensives en energia, en traslladar-los majors costos que poden comprimir els seus marges i «derivar en més impagaments» en els propers trimestres. Fins al juny de 2026, la taxa de morositat d’aquestes empreses es va mantenir en el 4,2%, però el banc central anticipa que el deteriorament començarà a reflectir-se aviat i de manera desigual entre les principals economies de l’euro, en funció «de la mida de la seva exposició a sectors intensius en energia».
Al mateix temps, el supervisor recalca que aquest possible empitjorament de la qualitat creditícia coincideix amb una caiguda persistent de les ràtios de cobertura mitjançant provisions —encara més intensa si s’hi inclouen garanties i col·laterals—, en part perquè els nous préstecs dubtosos són «més recents» i requereixen una reserva «mínima inicial menor».
Repunt de la mora en el crèdit al consum
Per tipus de crèdit, el BCE subratlla que la bona evolució agregada de la morositat —sustentada per uns impagaments hipotecaris ja per sota dels nivells previs al cicle d’increments dels tipus iniciat a mitjan 2022— emmascara focus de vulnerabilitat en el crèdit al consum i en les petites i mitjanes empreses (pimes). En aquests segments, la mora ve augmentant de manera gradual a França i Alemanya des de 2023.
En l’àmbit dels préstecs al consum, l’informe constata que la seva qualitat ha continuat “empitjorant” i que els fluxos nets de morositat s’han accelerat en els dos primers trimestres de 2026. Pel que fa a això, l’autoritat comunitària alerta que, tot i que l’atur a la zona euro continua en nivells reduïts, el saldo de crèdit al consum podria deteriorar-se encara més “a mesura que uns tipus d’interès més alts i la inflació estrenyen la renda real dels llars i la seva capacitat per atendre el servei del deute”.
Espanya, la major exposició a préstecs de consum
En paral·lel, el BCE destaca que, atès que les exposicions a regions situades fora de la unió monetària suposen al voltant del 30% dels préstecs al consum i prop del 40% de la morositat associada, el conjunt de la cartera de crèdit bancari roman “sensible” al deteriorament de les condicions macroeconòmiques fora del bloc de l’euro.
Quant al pes d’aquest tipus de finançament sobre el total de la cartera creditícia, el banc central ressalta les marcades disparitats entre les cinc economies més grans de la zona euro. Davant d’una mitjana del 6,2% en el conjunt de l’àrea, Espanya presenta la proporció més alta de préstecs al consum en els balanços bancaris, amb un 13,2%, molt per sobre de l’1,4% registrat als Països Baixos, el percentatge més baix entre els grans països.