El consum a Espanya retrocedeix un 4,1% interanual fins al 15 de novembre a causa de l’impacte de la vaga general, segons BBVA

El consum a Espanya cau un 4,1% interanual fins al 15 de novembre, amb un fort impacte de la vaga general i descensos generalitzats per territoris.

3 minuts

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

3 minuts

l’indicador Big Data de consum elaborat per BBVA Research va registrar el 15 de novembre un descens interanual del 4,1% a Espanya, una dada que l’entitat vincula en part a la vaga general del passat dia 11, d’acord amb l’última actualització del seu monitor. L’ajust va ser especialment intens en alimentació i en altres béns i serveis, mentre que l’apartat d’assegurances i finances va mantenir un repunt del 9,4%.

Aquest indicador, expressat en termes reals i calculat com una mitjana mòbil de 28 dies, es va deteriorar 2,7 punts percentuals enfront del mateix dia de la setmana anterior. BBVA Research assenyala que part d’aquesta «caiguda pronunciada» comença a apreciar-se a partir de la jornada de vaga general.

El empitjorament es va estendre pràcticament a tot el país, amb taxes interanuals en negatiu en 18 de les 19 comunitats i ciutats autònomes a 15 de novembre. A més, cap de les ciutats incloses al monitor de l’entitat va aconseguir anotar cap avanç del consum.

Per branques de despesa, l’alimentació va patir l’ajust més intens, amb un retrocés interanual del 11,9%, seguida per altres béns i serveis, que van disminuir un 10,1%, i per begudes alcohòliques i tabac, amb una caiguda del 8,1%. L’informe subratlla que l’impacte de la vaga va ser desigual entre les diferents categories de consum.

També es va reduir la despesa en transport, un 5,9%; oci, esport i cultura, un 5,4%; restaurants i hotels, un 3,5%; i calçat i tèxtil, un 2,9%. En contrast, assegurances i serveis financers va avançar un 9,4%, l’energia de la llar va augmentar un 2,2% i el capítol d’informació i comunicacions va repuntar un 0,1%.

Si es compara l’evolució entre el 18 d’octubre i el 15 de novembre, la moda va ser la categoria que més va millorar la seva taxa interanual, amb un augment de 2,3 punts percentuals, tot i que es va mantenir en xifres negatives. Alimentació, per la seva banda, va registrar el major deteriorament, amb un empitjorament de 10,7 punts.

Catalunya, Madrid i País Basc encapçalen les caigudes

Segons el desglossament territorial de l’informe, Catalunya, Madrid i País Basc van anotar les taxes interanuals més febles entre les comunitats i ciutats autònomes, amb descensos del 5,3%, del 5,2% i del 5,1%, respectivament. Ceuta va ser la única regió que va conservar una evolució positiva, amb un increment del 0,8%.

Per províncies, Sòria va registrar la major contracció del consum, del 6,1%, seguida de Biscaia i Barcelona, ambdues amb una baixada del 5,6%. En el costat oposat es van situar Àvila, amb un lleuger retrocés de l'0,1%, i Huelva, amb una caiguda del 2%, que van mostrar els ajustaments més suaus després del creixement de Ceuta.

Entre les ciutats analitzades, Barcelona va liderar les baixades, amb una reducció del 6,9%, per davant de Bilbao, amb un 6,5%, i Madrid, amb un 6,2%. Màlaga va ser la ciutat amb la menor contracció, del 2,9%, seguida de Saragossa, amb un 3,6%, mentre que Còrdova, Múrcia i Vigo van registrar retrocessos del 3,8%.

En la comparació des del 18 d'octubre, Múrcia va ser la ciutat que va experimentar el major empitjorament entre les incloses en l'informe, amb una caiguda de 4,2 punts percentuals en la seva taxa interanual.

Un indicador basat en múltiples mitjans de pagament

L'indicador s'elabora a partir del mapa de transaccions dels clients particulars de BBVA i integra, a més dels pagaments amb targetes físiques i per Internet, l'ús d'efectiu, les transferències bancàries i les domiciliacions de rebuts. Així mateix, incorpora una estimació dels serveis d'habitatge mitjançant lloguers imputats, d'acord amb els criteris dels Comptes Nacionals.

L'entitat extrapola aquesta informació al conjunt de la població espanyola amb la finalitat de minimitzar els biaixos derivats de la composició de la seva base de clients i construir indicadors de consum amb desagregació a escala nacional, autonòmica, provincial i urbana.