El mercat majorista de l’electricitat s’encamina cap al que podria convertir-se en el segon hivern més car des de 2010, fins i tot si el preu arribés a abaratar-se fins als 112 euros per megavatt hora, és a dir, un 27 per cent menys que la cotització actual, gràcies a la desescalada del conflicte entre els Estats Units i l’Iran. Des de la consultora Tempos Energía adverteixen que aquesta xifra «continuaria sense ser barata» perquè, tot i que la distensió reduiria el cost, «no tornaria el mercat a la situació anterior a la guerra».
El director general de Tempos Energía, Antonio Aceituno, ha subratllat que el preu de l’electricitat és «especialment alt» a Espanya per la manca de tecnologies barates. «L’absència d’una renovable de gran rellevància com és l’eòlica fa que hores en què l’electricitat seria gairebé gratuïta passin a costar gairebé 190 euros, ja que aquest buit el cobreixen els cicles combinats». «Set de cada vuit hores hi ha centrals de gas enceses, per la qual cosa es pot dir que avui dia la llum és gas, i el gas natural val avui el triple que fa un any», ha apuntat.
A aquest encariment s’hi afegeixen altres elements, com l’aturada d’un reactor nuclear, el tall del flux d’electricitat procedent de França i l’augment del cost en les hores vespertines per l’absència de generació solar. Aquesta successió de buits en l’oferta incrementa «encara més» la dependència del gas, el preu del qual és molt superior al d’exercicis anteriors i s’ha convertit en «la variable que marca el terra a l’actualitat», segons l’expert.
Comportament dels futurs elèctrics
En l’àmbit dels futurs elèctrics, la referència clau continua sent el gas, que ha tancat en 85,5 euros, més de divuit per sota del seu màxim recent. A finals d’octubre va superar per primera vegada des de 2022 la barrera dels cent euros; no obstant això, en prou feines en cinc sessions ha corregit més de la meitat de l’alça acumulada en un mes. Amb tot, continua valent més de dues vegades i mitja que fa un any.
Per a Aceituno, aquesta correcció limitada s’explica perquè «el que ha sortit del preu és la por, ja que s’esperava un atac a l’Iran després de les eleccions americanes i, en lloc d’això, va arribar la diplomàcia». No obstant això, la caiguda no ha estat més gran perquè «per Ormuz passen menys d’un terç dels metàners de gener, cosa que significa que els vaixells no han tornat».
El responsable de Tempos detalla que “sense aquests vaixells, el sòl el marquen unes reserves europees que es troben deu punts més buides que fa un any”. “El que falti arribarà en vaixell, i el vaixell anirà cap a qui més pagui”. Tot i així, el preu del gas tindrà un sostre fixat per la demanda europea, que consumeix més d’una cinquena part menys que el 2022 i que, recorda Aceituno, “es va escenificar durant les dues jornades en què el gas va tancar per sobre de cent euros, ja que l’endemà ja estava per sota”.
En paral·lel, els futurs de l’electricitat per a gener-març se situen en 153,10 euros, dotze més que el 20 d’octubre amb el mateix nivell de gas. La primavera, a 85 euros, es paga a més del doble que fa un any tot i la moderació del gas, mentre que els contractes d’estiu han marcat màxims en setze ocasions en sis setmanes. L’hivern de l’any vinent cotitza 33 euros per sota de l’actual. En una perspectiva més àmplia, tot el 2027 es negocia a 120 euros, el doble que al juny, i el 2028, a 70 euros, tenia el mateix preu que el 2027 per Cap d’Any, però avui els separen cinquanta euros.
Un Brent encara sota pressió geopolítica
Pel que fa al cru, el Brent va registrar una forta correcció en les tres primeres sessions de novembre, en passar de 120,15 a 91,84 dòlars per barril, una caiguda de 28,31 dòlars, el 23,56 per cent. Tot i aquest descens, manté una prima de risc d’entre 20 i 25 dòlars per barril i el trànsit marítim continua tensat, ja que almenys cinc petroliers han notificat incidents al Golf Pèrsic els primers dies del mes.
El mercat dona per fet que no es produirà una ofensiva immediata, però el trànsit pel Golf continua sent “igual de perillós”. Aquest equilibri entre una “ofensiva que no arriba i un risc que no se’n va” és la base dels escenaris que gestiona Tempos Energía. En l’escenari base, el Brent oscil·laria entre 90 i 105 dòlars per barril, sense un acord definitiu, sense una ofensiva a gran escala i amb atacs limitats com el registrat a l’illa iraniana de Qeshm.
En un escenari alcista, una possible ordre d’atac dels Estats Units abans de la presa de possessió del nou Congrés al gener impulsaria el preu fins a un rang d’entre 115 i 135 dòlars per barril. El mercat tornaria així a la mitjana de setembre i octubre, 119,04 dòlars per barril, i a l’extrem superior se situaria a poc més de tres dòlars del màxim del 2026, els 138,21 dòlars per barril del 7 d’abril.
Com a alternativa, la consultora contempla un escenari baixista lligat a un eventual acord catarí que permetria la sortida al mercat del cru iranià i eliminaria la prima de risc. Amb l’aixecament del bloqueig, la presència d’inspectors a les instal·lacions nuclears i la reobertura de l’estret, el Brent es mouria entre 78 i 90 dòlars per barril. Tot i això, Aceituno recorda que "no tornaríem al barril d’abans de la guerra, que al gener i febrer de 2026 costava de mitjana 68,69 dòlars per barril i fins i tot el sòl d’aquest rang quedaria un 14 per cent per sobre".