El Consell de Ministres ha donat suport aquest divendres al reial decret que regula els centres de dades a Espanya, una normativa impulsada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic juntament amb el d’Economia i Transformació Digital, amb la qual l’Executiu culmina aquest marc legal abans de les eleccions generals del 29 de novembre.
La vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, ha estat l’encarregada d’anunciar la mesura i d’advertir que, sense aquest marc regulador, l’expansió d’aquestes infraestructures hauria suposat un sobrecost de 5.000 milions d’euros en la factura elèctrica i un increment del 25% en el rebut de la indústria.
Aagesen ha defensat que Espanya és un país “pioner” —“a nivell mundial no existeix cap altra referència”, ha afirmat— i ha admès que aquests desenvolupaments desperten “nombroses inquietuds” i “preocupacions legítimes” al voltant de l’ús d’energia i aigua, així com l’impacte en els preus i en el cost dels serveis públics.
“Anem a temps perquè aquestes situacions que s’han viscut en països del nostre entorn i a l’altra banda de l’Atlàntic no puguin impactar de la mateixa manera en el nostre teixit productiu, en els nostres consumidors i en els nostres territoris”, ha subratllat.
El decret obliga que els ‘data centers’ acreditin que el 80% del seu consum anual prové d’autoconsum o de contractes a termini amb instal·lacions renovables posades en marxa com a màxim 18 mesos abans que el mateix centre, i fixa un itinerari gradual fins al 2032 per complir la correlació horària, és a dir, que el consum s’ajusti a l’hora de generació verda.
Amb això, el Govern rebaixa les condicions del borrador inicial —després de rebre més de 600 al·legacions, crítiques del sector i un informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que reclamava relaxar les obligacions— per evitar frenar el flux d’inversions.
Règim transitori fins al 2032 i desconnexió en pics de tensió
La regulació s’articula al voltant de dos grans eixos, sostenibilitat i sobirania digital, i manté l’objectiu del 80% d’addicionalitat renovable, tot i que introdueix més marge per a tecnologies com la fotovoltaica. També conserva l’exigència que el consum coincideixi amb la generació renovable amb la finalitat de “que el sistema no es tensi, és a dir, que el preu als consumidors no quedi tensat a la vista del gran consum”.
Per als projectes que entrin en funcionament a curt termini s’estableix un règim transitori opcional que preveu la desconnexió del centre en cas de tensió a la xarxa elèctrica.
Qui opti per aquest esquema haurà de complir una correlació horària creixent en les hores punta: començaran en el 60%, passaran al 70% el 2029 i, "a partir de l'1 de gener de l'any 2032, absolutament tots i cadascun dels centres de dades haurà de complir amb el 80% d'addicionalitat i amb la correlació horària sempre", ha remarcat la vicepresidenta.
Etiqueta "A" en aigua i eficiència adaptada al clima
En l’àmbit de l’aigua, tots els nous centres estaran obligats a assolir l’etiqueta europea 'A', cosa que implica "un consum gairebé nul" de 0,1 litres per quilowatt.
Així mateix, s’exigirà la màxima qualificació d’eficiència energètica ('A'), però ajustada a les necessitats de refrigeració de cada regió climàtica, per tenir en compte les diferències de temperatura entre zones del país.
Pel que fa al bloc de sobirania digital, el decret incorpora mecanismes de supervisió per assegurar que les dades es mantinguin dins d’Espanya i de l’Espai Econòmic Europeu, restringint l’accés des de tercers països.
"Els centres de dades tenen a les seves mans una oportunitat d’or per demostrar que poden arribar als diferents països oferint-hi alguna cosa de valor", ha assenyalat Aagesen.
15 GW autoritzats equivalen al 40% del consum punta
La vicepresidenta ha destacat que el desenvolupament del sector ha superat amb escreix les previsions de l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de 2024, que calculava menys de 4 gigawatts (GW) instal·lats per al 2030.
En aquests moments existeixen 15 GW amb permisos d’accés concedits (sis a la xarxa de transport i nou a la distribució), equivalents a "pràcticament el 40% del consum màxim" nacional, als quals se sumen altres 20 GW en tramitació.
Per justificar l’urgència del decret, Aagesen ha al·ludit a les "tensions de diferent calatge" que s’han produït en mercats saturats per aquest tipus d’instal·lacions, com Irlanda --on concentren el 23% del consum elèctric i "van dir ni un centre de dades més"--, els Països Baixos (5%) i 15 estats dels Estats Units.