El Ibex 35 de la Borsa de Madrid iniciava la sessió d'aquest dimarts amb un repunt del 0,45%, situant-se en els 20.189 punts, després d'encadenar en la jornada prèvia un avanç proper al 0,7% que el va deixar a les portes dels 20.100 enters.
Durant la jornada, els inversors mantindran el focus en la situació a Orient Pròxim, després de l'anunci del Govern dels Estats Units de noves sancions contra "múltiples entitats, individus i embarcacions", als quals acusa de "facilitar les activitats desestabilitzadores" del Govern d'Iran, hores després de comunicar l'inici de l'ofensiva comercial contra la República Islàmica.
"Estats Units ha emprès accions contundents contra múltiples entitats, individus i embarcacions que faciliten les activitats desestabilitzadores del règim iraní", assenyala la nota oficial del Departament d'Estat signada pel seu portaveu Thomas Pigott.
Les sancions es dirigeixen, entre altres, contra "un extens grup de transportistes i agents que mouen petroli iraní, a més de productes petrolífers i petroquímics, a través d'Emirats Àrabs Units, Xina, Singapur i Europa per finançar la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària Islàmica i a altres elements del règim", segons detalla el comunicat.
El text conclou amb "una crida a la comunitat internacional perquè s'uneixi" a Washington "en la tasca d'exigir responsabilitats a aquests actors", i arriba poc després de l'inici de l'ofensiva comercial de l'Administració Trump contra Iran, en el qual el secretari del Tresor nord-americà, Scott Bessent, ha advertit de sancions a tots els països que mantinguin relacions comercials amb Teheran, incloent Xina, amb l'objectiu d'aïllar completament l'economia iraniana.
En paral·lel, el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, ha afirmat que l'Administració Trump no exclou "de cap manera" reprendre els atacs contra Iran després de l'inici de la denominada guerra econòmica, malgrat que el mateix secretari del Tresor havia apuntat dies abans que "probablement no hi haurà un reinici cinètic a gran escala".
"De cap manera descartem l'ús d'atacs cinètics en qualsevol punt de l'estret d'Ormuz o a les rodalies d'Iran", ha manifestat Hegseth. "Si necessitem fer-los servir, els farem servir. Si Iran és tan imprudent com per extralimitar-se o provocar l'Exèrcit nord-americà, farem el que sigui necessari", ha afegit.
En la mateixa compareixença, el responsable de Defensa ha subratllat que està "en plena coordinació" amb Scott Bessent "respecte a la pressió econòmica i tota la pressió que pot exercir". "Sabem que Iràn no pot suportar-ho. En definitiva, la seva economia està en una espiral descendent", ha remarcat.
A més, ha assegurat que els Estats Units manté sota control l'estret d'Ormuz mitjançant un bloqueig naval "inexpugnable" a través del qual "flueix el petroli" mentre que "Iràn no pot transportar res".
Des de Teheran s'ha minimitzat l'impacte de l'ofensiva econòmica posada en marxa per Washington contra la República Islàmica —qualificada pels Estats Units com la "major ofensiva financera mai orquestrada"—, recordant que el país nord-americà "porta molt de temps intentant tallar les artèries econòmiques" d'Iràn.
"Han fet molts intents durant aquest període, han intentat posar a prova la majoria del poble iranià i els funcionaris del país, i han fracassat en cada ocasió, i aparentment volen tornar a fracassar", ha declarat el ministre d'Economia iranià, Alí Madanizadé, en una entrevista concedida a la radiotelevisió estatal, IRIB.
En aquest context geopolític, el preu del barril de Brent, referència a Europa, retrocedia un 0,9% a l'inici de la negociació en les places europees, fins als 91,3 dòlars, mentre que el West Texas Intermediate (WTI), referència als Estats Units (EEUU), caia un 0,8%, fins als 84,2 dòlars per barril.
En el pla macroeconòmic, els inversors disposaran aquest dimarts de diverses referències, entre elles el dada del PIB alemany del segon trimestre, l'índex de confiança empresarial IFO i les xifres de vendes de vivenda nova als Estats Units.
No obstant això, la cita clau de la setmana serà la reunió de banquers centrals de Jackson Hole, que començarà dijous i en la qual divendres intervindrà el president de la Reserva Federal (Fed), Kevin Warsh, en la seva primera participació en aquest fòrum, en un escenari marcat per la volatilitat associada al repunt de les rendibilitats del deute nord-americà.
Els mercats també esperen amb interès els comptes trimestrals del fabricant de semiconductors Nvidia, que es publicaran demà al tancament de les Borses europees.
En l'àmbit nacional, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha difós a les 9.00 hores els preus industrials de juliol, que van registrar un increment del 9,2% en taxa interanual, 2,2 punts per sobre del dada de juny, impulsats per l'encariment de l'energia.
Majors pujades i descensos de l'Ibex en l'obertura
En els primers minuts de negociació a la Borsa de Madrid, dins de l'Ibex 35 destacaven a l'alça IAG (+1,39%), Acerinox (+1,28%), ACS (+0,96%), Inditex (+0,79%) i Banco Sabadell, que avançava un 0,78%.
En el costat contrari, les principals caigudes inicials eren per a Logista (-1,11%), que cotitza exdividendo, ArcelorMittal (-0,51%), Telefónica (-0,25%) i Repsol, que retrocedia un 0,22%.
En la resta de places del Vell Continent, les principals Borses europees s'alineaven amb Madrid i obrien també en positiu. Milà sumava un 0,6%, París s'apreciava un 0,4%, Fràncfort avançava un 0,3% i Londres guanyava un 0,1%.
En el mercat de divises, l'euro cedía terreny davant del dòlar, fins a un tipus de canvi de 1,1658 "bitllets verds", mentre que en la renda fixa el rendiment del bo espanyol a deu anys es relaxava fins al 3,698%.