La seu madrilenya de la CEOE ha estat avui l’escenari del III Fòrum Empresarial Iberoafricà (Ibafcan), una trobada que ha aplegat representants institucionals, organitzacions empresarials i companyies d’Europa, Àfrica i Iberoamèrica per estudiar noves vies d’inversió i cooperació.
La trobada, que ha reunit 140 inscrits i 28 ponents, ha estat impulsada per la CEOE, la Confederación Canaria de Empresarios i CEOE Tenerife, amb el suport del Govern de Canàries. Les dues primeres edicions es van celebrar en aquesta comunitat autònoma: Las Palmas de Gran Canaria va ser la seu de 2024 i Puerto de la Cruz la de 2025.
En l’obertura institucional, el secretari general de la CEOE, José Alberto González-Ruiz, va definir el triangle format per Europa, Àfrica i Llatinoamèrica com «un punt estratègic per enfortir les relacions comercials i econòmiques». Així mateix, va defensar la diversificació de mercats i va subratllar que l’estabilitat institucional, la seguretat jurídica i una regulació adequada són condicions essencials per impulsar el comerç i la inversió.
El president de la Confederación Empresarial de Portugal, Armindo Monteiro, es va referir a Àfrica com «una realitat econòmica molt concreta» i va posar el focus en la seva posició geogràfica, la seva població jove i els seus recursos estratègics. Al seu torn, el vicepresident de la Confederación Nacional de la Industria de Brasil (CNI), Alexandre Furlan, va recordar que «les cadenes globals de subministrament estan interconnectades» i va destacar que el Fòrum acosta el Brasil als debats sobre logística i inversió entre Europa i Àfrica.
La directora d’Associacions i Estratègies de l’Organització Internacional d’Ocupadors (OIE), Anetha Awuku, va apostar pel diàleg social i va valorar el Fòrum com una ocasió per «crear aliances amb institucions, amb governs, amb ocupadors, amb empreses». Per la seva banda, el CEO de l’Associació d’Ocupadors de Ghana (GEA), Alex Frimpong, va descriure la trobada com «un pont molt important» entre Àfrica i els empresaris i inversors d’Espanya, especialment de Canàries.
Illes Canàries, plataforma estratègica
L’IbaFcan va comptar amb una àmplia presència canària. «La nostra posició geoestratègica s’ha de convertir en un avantatge econòmic», va afirmar la vicconsellera d’Economia i Internacionalització del Govern de Canàries, Jimena Delgado-Taramona, que també va destacar el paper de l’arxipèlag com a base perquè les empreses europees i iberoamericanes accedeixin als mercats africans.
El president de CEOE Tenerife, Pedro Alfonso, va defensar que la cooperació empresarial contribueixi a generar riquesa i a millorar les condicions de vida a les tres regions. Al seu torn, el president de la Confederació Canària d’Empresaris, Pedro Ortega, a més d’insistir en el valor estratègic de les illes, va reclamar que l’estratègia europea per a les regions ultraperifèriques es tradueixi en mesures concretes que impulsin la inversió i l’ocupació.
Global Gateway i oportunitats d’inversió
El programa del Fòrum es va articular en tres panells. El primer va reunir representants empresarials d’Algèria, Angola i Ghana, juntament amb empreses espanyoles amb activitat a l’Àfrica, i es va centrar en les oportunitats d’inversió vinculades a Global Gateway.
Els intervinents van coincidir que, per transformar les oportunitats en projectes reals, és fonamental atendre les prioritats locals, donar suport a socis sobre el terreny i combinar seguretat jurídica, finançament competitiu i col·laboració públic-privada. Entre els sectors amb més potencial es van assenyalar l’energia, l’aigua, les infraestructures, l’agroindústria i la salut.
Com a exemple de cooperació per reforçar la connectivitat entre Àfrica i Europa es va mencionar el cable submarí Medusa. La sessió es va concloure amb una crida a les empreses perquè es comprometin amb el continent africà amb una visió de llarg termini.
Ports, rutes i cadenes de subministrament
El segon panell, titulat «El paper dels ports en la resiliència de les cadenes de subministrament globals», va comptar amb representants de les delegacions del Marroc, Brasil, Cap Verd i Portugal, a més de la participació de Altair.
Els ponents van advertir que la concentració de rutes i mercats incrementa la vulnerabilitat de les cadenes de subministrament i van defensar diversificar tant els itineraris com els socis comercials. També van ressaltar el paper de l’Atlàntic com a eix de connexió entre Europa, Àfrica i Iberoamèrica i van apuntar que reforçar els enllaços dels ports amb carreteres i ferrocarrils, així com agilitzar els tràmits duaners, contribuiria a mantenir el flux comercial davant possibles interrupcions.
La taula es va tancar amb un missatge a les empreses perquè incorporin la resiliència com a element central de les seves estratègies. Els participants van insistir que les cadenes de subministrament no s’han de dissenyar només en funció dels costos, sinó amb una perspectiva de llarg recorregut que asseguri competitivitat, continuïtat operativa i capacitat d’adaptació en un entorn cada vegada més incert.
Talent, formació i cooperació a l’Atlàntic
El tercer i últim panell, sota el títol "El talent i la formació professional com a palanca de cooperació i inversió a l’Atlàntic", va posar el focus en el paper de la formació professional en la cooperació i la inversió entre Europa, Àfrica i Iberoamèrica.
Els experts van defensar la necessitat d’ajustar la formació a les demandes reals de les empreses per fer front a l’escassetat de personal qualificat i als canvis derivats de la digitalització i la intel·ligència artificial.
Durant la sessió es van destacar iniciatives com "Bridge to Africa", impulsada des de Canàries, així com eines com la FP dual i les microcredencials. Els participants van coincidir que la col·laboració entre administracions, teixit empresarial i centres educatius resulta essencial perquè la formació es tradueixi en ocupació i ajudi a retenir el talent local.
En la cloenda del Fòrum, el seu secretari general tècnic, Agustín Manrique, va afirmar que la cooperació entre Àfrica, Iberoamèrica i Europa "ha deixat de ser una aspiració per convertir-se en una agenda de treball", i va subratllar que el valor de la trobada rau en "que la conversa d’un dia se sostingui en una relació que dura tot l’any".