El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d'Espanya arriba aquest dilluns, 31 d'agost, a la data límit fixada en el calendari comunitari perquè estiguin complerts els fites i objectius compromesos. Encara així, l'Executiu disposa fins al 30 de setembre per registrar formalment la petició dels últims trams dels fons europeus assignats.
Fins ara, Espanya ha ingressat 78.000 milions en sis pagaments, el 76,5% dels 102.000 milions adjudicats, després de la validació de 338 fites i objectius.
Queda per sol·licitar el setè i definitiu pagament dels fons europeus 'Next Generation EU', que el Govern ha de reclamar abans que acabi setembre. Aquest tram exigirà l'avaluació de 148 fites i objectius per poder accedir a 21.462 milions d'euros en transferències i 4.400 milions d'euros en préstecs.
Amb la llum verda a aquest últim desemborsament, Espanya haurà rebut més de 100.000 milions d'euros del Mecanisme de Recuperació i Resiliència abans que conclogui 2026. En aquesta fase final, tres fites lligades al sisè pagament es van a reformular mitjançant una addenda tècnica, amb la intenció de precisar el seu contingut abans d'incorporar-los a la sol·licitud del setè i últim tram.
El sisè pagament, abonat aquest mes d'agost, va ascendir a 6.234 milions d'euros (4.962 milions en transferències, entre elles 265 milions pendents del cinquè pagament, i 1.008 milions en préstecs), després de certificar-se el compliment de 73 fites i objectius addicionals.
DOS DE CADA TRES EUROS, PER A TRANSICIÓ VERDA I DIGITAL
Segons el Govern, dos de cada tres euros del Pla s'han orientat a la transició verda i digital, i els beneficiaris dels fons Next Generation sumen ja 1,5 milions, dels quals el 68% són pimes i microempreses.
En detall, 921.962 pimes i autònoms han rebut ajudes del Kit Digital en el 90% dels municipis espanyols, mentre que 23.429 pimes i autònoms han accedit al Kit Consulting per serveis d'assessorament especialitzat en digitalització i 54.676 pimes i autònoms han comptat amb les garanties financeres de CERSA.
A més, l'Executiu subratlla que, gràcies al Pla, s'han creat 400.000 noves places de Formació Professional, més del 25% en àmbits digitals, "que han possibilitat la millora de l'ocupabilitat i que Espanya tingui ara la xifra més baixa de taxa d'atur juvenil des de 2008".
Al mateix temps, la Llei Crea i Creix aprovada en el marc del Pla ha impulsat que el ritme de creació bruta d'empreses augmenti un 50%, fins a 13.000 al mes, mentre que la Llei de Startups ha multiplicat per 2,3 el desenvolupament de l'ecosistema innovador.
UNA REACCIÓ SENSE PRECEDENTS DAVANT EL COP DEL COVID
L'expansió del Covid-19 des de març de 2020 va provocar un impacte sever en l'economia mundial i, de manera particular, en l'espanyola, molt exposada a sectors com el turisme, fortament castigats per les restriccions de mobilitat i la caiguda de la demanda.
El desplom del Producte Interior Brut (PIB) espanyol, que va superar el 10% el 2020, va plantejar un repte inèdit en la història recent i va donar lloc a una resposta de política econòmica diferent a la de crisis anteriors, tant en l'àmbit nacional com en l'europeu i internacional.
Al juliol de 2020, el Consell Europeu va pactar un instrument extraordinari per fer front a les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia. Dotat inicialment amb 750.000 milions i batejat com a 'Next Generation EU', la UE va posar en marxa el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, amb transferències i préstecs, perquè els Estats membres impulsessin la recuperació postcovid i aprofitessin els recursos per modernitzar les seves economies davant dels reptes de la digitalització i la transició verda.
En el cas espanyol, l'assignació inicial va ser de 160.000 milions d'euros per al període 2021-2026, repartits a parts quasi iguals entre uns 80.000 milions en transferències i altres 80.000 milions en préstecs.
No obstant això, el volum final de crèdits sol·licitat pel Govern s'ha reduït a uns 21.500 milions d'euros —al voltant del 25% dels préstecs inicialment disponibles—, atès que Espanya es finança avui als mercats a tipus més baixos que els oferts per la UE.
Les primeres projeccions apuntaven a un efecte del Pla de Recuperació superior al 2% d'increment del PIB durant els 4 o 5 anys de vigència, i de cara al 2030 aquest impuls podria sumar fins a tres punts addicionals de PIB en l'acumulat.
De conformitat amb les últimes dades publicades pel Govern a la plataforma pública 'Elisa', fins al 30 de juny s'haurien convocat més de 95.000 milions, assignat gairebé 80.000 milions i resolt més de 70.000 milions.
"Espanya va ser per segon any consecutiu l'economia desenvolupada amb més creixement el 2025 i de nou el motor econòmic de la UE. Duplica el creixement de la zona euro i aporta el 40% del creixement i gairebé la meitat de la generació d'ocupació a la zona euro. Gràcies al Pla de Recuperació, Espanya és avui l'economia europea que més ha crescut des dels nivells precovid, amb un avanç del 8,5%, el que suposa un 40% més que la mitjana de la eurozona i 22 vegades més que Alemanya", destaquen des del Govern.
REFORMES LABORAL I DE PENSIONS, LES MÉS POLÈMIQUES
El Pla de Recuperació va incorporar una àmplia agenda d'inversions i reformes estructurals, concebudes per reforçar-se mútuament i assolir quatre grans metes: avançar cap a una Espanya més verda, més digital, més cohesionada en el social i territorial, i més igualitària.
Entre les reformes, les més discutides i complexes d'aprovar han estat la laboral i la de pensions. En el cas de la primera, un error en la votació d'un diputat del PP va permetre al Govern treure endavant la norma per un sol vot.
Paral·lelament, s'ha desplegat un esforç inversor mitjançant instruments com els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (Perte), basats en la col·laboració públic-privada per modernitzar sectors tractors i apuntalar el creixement.
DESPRÉS DEL PLA: EL FONS SOBIRÀ 'ESPAÑA CRECE'
Amb l'horitzó del fi dels fons de recuperació europeus 'Next Generation EU', el fons sobirà 'Espanya Creix' assumirà el relleu, amb la meta de mobilitzar 120.000 milions d'euros en habitatge, energia, digitalització, intel·ligència artificial, reindustrialització, economia circular, infraestructures, aigua i sanejament i seguretat.
Aquest vehicle comptarà amb una dotació inicial de 10.500 milions d'euros procedents del Pla de Recuperació, però l'objectiu és activar 120.000 milions d'euros mitjançant deute privat, amb la participació d'inversors nacionals i internacionals.
La gestió recaurà en l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), que coinvertirà amb el sector privat a través de préstecs, avals i participacions de capital, prioritzant àmbits considerats estratègics per elevar la productivitat.
Es calcula que aquesta base de 10.500 milions d'euros —procedents del pla de recuperació europeu— reforçarà el balanç de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), permetent-li mobilitzar al voltant de 60.000 milions de forma directa.
Sumant la finançament que aporten les entitats i el sistema bancari, s'estima que la capacitat total d'inversió del nou fons sobirà assolirà els 120.000 milions, destinats a habitatge, energia, digitalització, intel·ligència artificial, reindustrialització, economia circular, infraestructures, aigua i sanejament i seguretat.