L’Associació Nacional Espanyola de Distribuïdors Automàtics (Aneda) ha instat aquest dissabte a modificar el reial decret d’alimentació saludable, alertant que la seva redacció actual podria comportar la destrucció d’uns 2.000 llocs de treball en el sector i la minva d’uns 18 milions d’euros anuals en cànons procedents d’hospitals i altres centres públics.
D’acord amb els càlculs de la patronal, l’activitat de venda automàtica en hospitals i dependències públiques aporta prop de 60 milions d’euros l’any en cànons. Tanmateix, l’aplicació "estricta" de la nova regulació retallaria aquesta xifra en uns 18 milions anuals, dels quals vuit milions es perdrien en hospitals i centres sanitaris i sociosanitaris, posant en perill uns 2.000 llocs de treball directes i indirectes, segons detalla en un comunicat.
Aneda subratlla que el sector dona suport al propòsit de promoure una alimentació més saludable, però adverteix que el projecte normatiu presenta "problemes jurídics" i "no n’avalua l’impacte" en autònoms i petites empreses, que constitueixen una part rellevant del teixit empresarial del 'vending'.
Per aquest motiu, l’associació ha sol·licitat al Govern que no doni llum verda "precipitada" al "Reial Decret sobre alimentació saludable i sostenible en centres públics i sociosanitaris", impulsat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 i l’aprovació del qual en el Consell de Ministres podria produir-se de manera "imminent", i que "mantingui obert el diàleg per corregir els aspectes" que afecten la venda automàtica.
"Una norma aprovada amb presses i amb problemes jurídics que consten en la seva pròpia tramitació no millorarà la salut de ningú: generarà litigis, màquines buides i menys servei per a qui més ho necessita", afirma la directora general d’Aneda, Yolanda Carabante.
Carabante reclama que la promoció d’una dieta més saludable no es dugui a terme "a costa d’imposar mesures que ignorin la realitat del sector" i sosté que ja han traslladat propostes tècniques per "millorar" el text amb l’objectiu que la regulació resulti "viable" a la pràctica.
L’organització recorda que en nombrosos hospitals, residències i altres centres públics les màquines expenedores constitueixen "l’únic" servei d’alimentació accessible durant la nit, els caps de setmana o quan la cafeteria roman tancada i que compleixen "una funció complementària, diferent de l’alimentació pautada de pacients i residents", una cosa que, al seu parer, s’ha de valorar en aplicar la norma.
A més, critica la "intensitat" de les restriccions previstes, que considera "especialment difícils d’aplicar" en un servei que no opera com una cafeteria convencional ni com un menjador col·lectiu, pel seu format automatitzat i per la manera en què s’organitza l’oferta de productes.
En paral·lel, Aneda reclama que les noves obligacions puguin assumir-se amb el parc actual de màquines, respectant-ne la configuració de zones fredes, sistemes de dispensació i capacitat, ja que renovar equips, canviar assortiments i augmentar la freqüència de reposició implicaria inversions i costos "significatius". Al seu parer, els autònoms i petits operadors, amb menys múscul financer i presència en ubicacions de baixa facturació, són els qui "menys marge tenen per assumir" aquests desemborsaments.
La patronal també adverteix que imposar assortiments allunyats de la demanda "real" pot tornar "inviables" nombrosos punts de venda, derivar en màquines sense producte i deixar deserts concursos públics. Afegeix que existeixen diversos "problemes jurídics" que s’han de corregir per evitar que el decret pugui ser anul·lat o que centres i operadors quedin en una situació d’"inseguretat jurídica". En aquest context, explica que ha remès a diferents ministeris una nota tècnica amb propostes concretes que "resoldrien aquests problemes sense alterar els objectius de salut pública del reial decret".
Entre les mesures plantejades, Aneda cita l’ampliació a 24 mesos del termini d’adaptació del 'vending', tal com recull la memòria del projecte davant dels 12 mesos fixats en l’articulat, a més de garantir la protecció dels contractes actualment vigents.
El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, ha subratllat recentment que aquest reial decret "és probablement la mesura més important" que li resta al seu Departament per tirar endavant. Ha admès que la iniciativa "genera fortes resistències perquè hi ha 'lobbys' que no tenen gaire interès" que s’aprovi i ha reiterat que "la norma esta llista".