La reducció de la dependència del petroli i el gas procedents de l’exterior s’ha convertit en el principal avantatge que la ciutadania espanyola associa avui a la transició energètica, per davant de la lluita directa contra el canvi climàtic, que liderava les prioritats el 2022. Així ho recull la vuitena Enquesta del BEI sobre el Clima, difosa pel Banc Europeu d’Inversions (BEI).
L’informe constata un gir en l’ordre de prioritats de la societat espanyola davant els resultats de fa quatre anys. La disminució de la dependència energètica de l’exterior passa a ocupar el primer lloc tant a Espanya com en altres 15 Estats membres de la Unió Europea, mentre que l’aspiració d’assolir preus de l’energia més estables o reduïts se situa en segon lloc i la desacceleració del canvi climàtic cau al tercer esglaó.
A tot i aquest canvi d’enfocament, un 76% dels espanyols continua considerant que la transició energètica és una qüestió «urgent» per al país, un percentatge molt similar a la mitjana del conjunt de la Unió Europea (75%). A més, un 80% confia que aquest procés contribueixi de manera efectiva a contenir l’escalfament global.
Pel que fa als riscos d’avançar massa a poc a poc, el 82% dels enquestats a Espanya assenyala com a principal preocupació un augment de la dependència de combustibles fòssils importats, mentre que un 81% menciona l’impacte de l’encariment de l’energia sobre el cost de la vida. Així mateix, un 69% afirma que sentiria més orgull de ser europeu si la UE aconseguís la seva independència energètica.
La presidenta del Grup BEI, Nadia Calviño, va destacar que «la transició energètica és clau perquè Europa s’alliberi de la seva dependència dels combustibles fòssils».
També va remarcar el compromís del banc públic europeu amb el reforç de l’autonomia estratègica mitjançant l’impuls de les xarxes elèctriques, les solucions d’emmagatzematge i la tecnologia neta produïda a Europa.
L’enquesta, elaborada per Ipsos bva a partir d’entrevistes a 23.000 persones dels 27 Estats membres de la UE —1.000 d’elles a Espanya—, examina també com la crisi de preus afecta el dia a dia dels llars. A Espanya, un 31% declara haver retallat despeses en partides bàsiques com l’alimentació o la salut per poder arribar a fi de mes, una proporció per sota de la mitjana comunitària, que se situa en el 38%.
En paral·lel, un altre 31% dels espanyols reconeix haver reduït la temperatura de la calefacció a casa seva per contenir la factura energètica, mentre que un 12% s’ha vist obligat a demanar préstecs, recórrer a l’ajuda econòmica de familiars o amics o ajornar el pagament dels seus rebuts d’energia.
L’encariment de l’energia també ha condicionat els hàbits de mobilitat de més de la meitat dels conductors espanyols (54%). En detall, un 23% ha limitat els seus desplaçaments per a gestions essencials, un 22% ha renunciat a viatges d’oci o a visites a familiars i un 18% assegura conduir més a poc a poc amb la finalitat d’estalviar combustible.
A més, el 28% dels enquestats a Espanya afirma haver substituït l’ús individual del vehicle privat per opcions com el cotxe compartit, el transport públic o la bicicleta, un percentatge que supera la mitjana de la Unió Europea, situada en el 22%.
Aposta per les renovables i la indústria neta europea
Pel que fa a les fonts d’energia que s’haurien de prioritzar, el 82% de la població espanyola es mostra partidària d’accelerar l’implementació de les renovables, amb una preferència clara per l’energia solar (66%), molt per sobre de la mitjana europea (52%), seguida de l’energia eòlica (44%).
D’altra banda, sis de cada deu ciutadans (61%) donen suport al desenvolupament d’una indústria europea competitiva de tecnologies netes encara que això suposi avançar a un ritme més lent, en lloc d’accelerar la transició mitjançant la compra d’equips tecnològics a tercers països.
Per últim, l’opinió pública espanyola s’inclina per una resposta conjunta a escala comunitària: el 65% prefereix que els països de la UE agrupin els seus recursos financers per sufragar les inversions necessàries en l’àmbit energètic, mostrant un suport al treball compartit clarament superior a la mitjana europea.