Només quatre de cada deu assalariats, concretament el 39%, disposen en els seus convenis col·lectius d'una clàusula de revisió salarial que els blindi davant la pèrdua de poder adquisitiu derivada de l'encariment dels preus. Tanmateix, la cobertura és molt desigual segons la branca d'activitat, d'acord amb les dades del Ministeri de Treball a les quals ha tingut accés Europa Press, elaborades a partir dels convenis registrats fins al setembre d'aquest exercici.
D'aquesta manera, mentre el 71,9% dels empleats de la construcció i el 70,2% dels treballadors de la indústria subjectes a negociació col·lectiva compten amb aquestes clàusules de garantia en els seus convenis, en l'agricultura amb prou feines arriben al 7,5% dels assalariats i en els serveis només arriben al 25%.
Fins al setembre s'havien formalitzat 1.724 convenis en el sector serveis, amb efectes econòmics per a més de 6,3 milions de persones ocupades, però únicament prop d'1,6 milions d'aquestes (1.577.354) disposaven de clàusula de revisió salarial, la qual cosa equival al 25% del total.
En agricultura, el nombre de convenis registrats fins al setembre ascendia a 36, que afectaven 122.997 treballadors, tot i que només 9.265 tenien incorporada en el seu conveni una clàusula de garantia salarial.
La indústria sumava 1.204 convenis inscrits fins al setembre, que donaven cobertura a gairebé 1,9 milions d'assalariats (1.897.460). D'aquests, més d'1,3 milions comptaven amb clàusula de revisió, és a dir, set de cada deu (70,2%).
En l'àmbit de la construcció, els convenis registrats fins al novè mes de l'any eren 74, amb incidència sobre 1.003.046 treballadors, dels quals set de cada deu (71,9%) estaven protegits davant els repunts de la inflació mitjançant una clàusula de revisió salarial.
Només tres de cada deu convenis inclouen revisió salarial
Segons l'estadística de Treball, entre gener i setembre es van registrar 3.038 convenis col·lectius, però únicament el 29,8% (906 convenis) incorporava una clàusula de garantia salarial i, d'aquests, 641 preveien la seva aplicació amb efectes retroactius.
Els convenis que sí que recullen clàusula de revisió arriben a més de 3,6 milions de treballadors dels més de 9,3 milions coberts pels convenis vigents fins al setembre, la qual cosa suposa el 39% del total.
Així, sis de cada deu assalariats no disposen de clàusules de salvaguarda en els seus convenis col·lectius. Amb tot, el percentatge de treballadors protegits per aquest mecanisme millora en gairebé 18 punts la xifra registrada el desembre de 2023 (21,08%).
La construcció lidera les pujades salarials pactades
Els increments salarials pactats en conveni es van situar de mitjana en el 3,05% el setembre, lleugerament per sobre del 3,04% de l’agost, però gairebé 1,9 punts per sota de l’IPC d’aquest mes, la taxa interanual del qual va assolir el 4,9%.
Per branques d’activitat, la construcció registra el major augment salarial mitjà en conveni, amb un 3,09%, seguida dels serveis (3,06%) i la indústria (2,99%). L’agricultura presenta la menor millora retributiva mitjana, del 2,73%.
Les organitzacions sindicals i les patronals tenen pendent aquest any la negociació d’un nou Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), després d’expirar el desembre el pacte vigent fins aleshores, que recomanava pujades salarials del 3% per al 2025, amb una clàusula de revisió salarial que, en cas de desviació de la inflació, podria implicar increments addicionals de fins al 1% per a cadascun dels anys de l’acord (2023-2025).
De cara al nou marc, les organitzacions sindicals UGT i CCOO han posat sobre la taula davant la patronal una pujada salarial anual fixa del 4% per als pròxims tres anys, la qual cosa suposaria un increment acumulat dels sous del 12% fins al 2028.
Així mateix, han plantejat un augment addicional de l’1% en els convenis en què el salari mitjà estigui un 10% per sota del salari mitjà nacional, un 2% extra per als salaris situats un 20% per sota del salari mitjà nacional i un increment del 3% per als que es trobin un 30% per sota.
De la mateixa manera, proposen un augment addicional de l’1,5% per a cadascun dels anys en cas de desviació de la inflació.