El governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, ha advertit aquest dilluns que la trajectòria recent de la inflació "és preocupant per la persistència de l'augment dels preus de l'energia".
Ha fet aquestes declaracions al congrés World in Progress (WIP), que té lloc al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, fins aquest dimarts, en un col·loqui en què ha compartit escenari amb l'exvicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, i el governador del Banc de França, Emmanuel Moulin.
Escrivá ha subratllat que la inquietud se centra en el caràcter persistent de la inflació, que pot traslladar-se de manera indirecta a altres béns i serveis intensius en consum energètic i generar efectes de segona ronda en les negociacions salarials per mantenir el poder adquisitiu.
Impacte moderat i context europeu
Moulin ha assenyalat que, de moment, l'impacte de la inflació ha estat "moderat" i ha remarcat que el BCE va optar per no elevar els tipus d'interès en la reunió d'octubre, tenint en compte l'efecte de les dues pujades prèvies i el reforç de les condicions financeres a la zona euro.
"Evidentment estem seguint la situació permanentment" ha dit Moulin, que ha insistit que l'episodi inflacionista actual difereix del de 2021 i 2022, quan coincidien una demanda molt elevada i un mercat laboral molt tensionat.
De Guindos ha indicat que el 'shock' que afronten ara les economies és d'oferta global "i això és el pitjor que pot passar per als bancs centrals", ja que frena el creixement i, al mateix temps, impulsa a l'alça els preus.
No obstant això, ha destacat que l'economia europea continua registrant taxes de creixement positives i que, malgrat la inflació i l'enduriment de la política monetària, no s'ha entrat en recessió.
França, deute i credibilitat fiscal
En ser preguntat per la situació macroeconòmica de França, Moulin ha admès que genera "certa preocupació", una cosa que es reflecteix en l'increment del cost de finançament del deute francès. Tot i així, ha recordat que el president de la República pot tirar endavant uns pressupostos fins al 2027 orientats a reduir el dèficit fins i tot sense majoria parlamentària, per la qual cosa ha suggerit que els mercats podrien haver reaccionat en excés.
Escrivá ha ampliat la perspectiva i ha advertit que "en algun moment els mercats poden començar a tenir dubtes sobre la sostenibilitat" del deute de les grans economies a mitjà termini, per la qual cosa ha reclamat que els Estats comptin amb marcs fiscals que reforcin la confiança.
De Guindos ha recalcat que la "credibilitat fiscal és clau, sobretot en un entorn de pujada de tipus d'interès", i ha afegit que, en un context en què Europa es veu obligada a incrementar la despesa en defensa, aquesta credibilitat resulta encara més determinant.
Balanç de la sortida de Lagarde del BCE
En relació amb la sortida de la fins ara presidenta del BCE, Christine Lagarde, els tres participants han coincidit que ha completat pràcticament la totalitat del seu mandat.
Han recordat que la mateixa Lagarde ha explicat que abandona el càrrec per raons personals i no polítiques, i han destacat la seva gestió al capdavant del banc central durant la pandèmia i en la posterior fase d'elevada inflació.