Espanya trasllada abans l'encariment del gas a la llum i dispara més la seva inflació elèctrica, segons el Banc d'Espanya

El Banc d'Espanya atribueix el major repunt de la inflació elèctrica a la ràpida traslació de l'encariment del gas a les factures de llum a Espanya.

3 minuts

fotonoticia 20261009130151 1920
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

3 minuts

El Banc d'Espanya alerta que el sistema de formació de preus de l'electricitat a Espanya està traslladant amb més rapidesa l'encariment del gas als rebuts domèstics, la qual cosa explica el notable diferencial positiu de la inflació del component elèctric davant la resta de països de la Unió Econòmica i Monetària (UEM), segons recull en les seves "Projeccions macroeconòmiques i Informe trimestral de l'economia espanyola".

L'organisme recorda que, a l'hora de mesurar l'efecte sobre el cost de la vida, "cal tenir en compte les diferències en la trasllació dels canvis en els preus de l'electricitat entre els mercats majoristes i els minoristes".

En aquesta línia, subratlla que "en el context europeu, Espanya es caracteritza per la elevada freqüència de revisió dels preus pagats pels consumidors", la qual cosa facilita que les variacions del mercat majorista es reflecteixin amb més immediatesa en els rebuts dels llars.

L'informe detalla que al voltant del 27,5% de les vivendes espanyoles estaven el 2025 acollides al Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC), una tarifa regulada amb preus dinàmics que resulta "infrequent en la resta dels països europeus".

Encara que el 2024 es va aprovar una reforma per disminuir la vinculació del PVPC a les cotitzacions diàries del 'pool' —després d'un calendari progressiu d'aplicació, des de l'1 de gener de 2026, el 45% del preu procedeix del mercat majorista diari i el 55% restant es calcula mitjançant mercats a termini o de futurs (amb referències mensuals, trimestrals i anuals)—, el Banc d'Espanya constata que "la inflació de l'electricitat a Espanya manté una major volatilitat que l'observada en la mitjana de la Unió Econòmica i Monetària".

Aquesta major velocitat en la transmissió de l'increment dels costos energètics és, segons la institució, el factor clau darrere del repunt inflacionista davant dels socis de l'euro. "Aquest fet contribueix a l'important diferencial positiu de la inflació del component elèctric observat a Espanya en relació amb la UEM amb dades fins a agost de 2026", assenyala el supervisor.

Entre les grans economies de la zona euro, la inflació de l'electricitat a Espanya només es situa per sota de la d'Itàlia, on els preus majoristes han repuntat amb més intensitat.

"En aquest context, el diferencial positiu de la inflació de l'electricitat a Espanya respecte al conjunt de la UEM va explicar a l'agost 2,4 punts percentuals (pp) del diferencial de la inflació observat en el conjunt del component energètic, que va assolir 2,8 pp en aquest mes", afegeix l'informe.

De aquesta manera, l'avanç d'aquest component a Espanya supera el registrat a França, país amb un grau similar de trasllat de l'encariment del gas al preu majorista de l'electricitat, i també al d'Alemanya, "malgrat que l'augment del preu del gas té en aquest país un major impacte sobre el mercat majorista de l'electricitat", apunta l'organisme.

Impacte del repunt del gas per la crisi a Orient Pròxim

El Banc d'Espanya detalla que el gas natural ha experimentat un fort encariment als mercats europeus durant 2026 a causa de la inestabilitat a Orient Pròxim. Aquest augment s'ha traslladat amb intensitat al preu majorista de l'electricitat a Espanya durant els mesos d'estiu, pressionant a l'alça la inflació.

En aquest context, explica que la interrupció de rutes marítimes a finals de febrer va impulsar el preu de la matèria primera al Mercat Ibèric del Gas (Mibgas), que va passar d'uns 30 euros per megavatio hora (MWh) a superar els 50 euros/MWh al març, abans d'assolir els 78 euros/MWh al setembre. Aquest encariment s'ha acabat reflectint al mercat elèctric, tot i que el trasllat va ser "desigual al llarg de l'any".

Durant la primavera, l'impacte va quedar parcialment amortit per la elevada contribució de les energies renovables. No obstant això, a l'estiu, la menor generació fotovoltaica i l'augment de la demanda van obligar a recórrer en major mesura a les centrals de cicle combinat.

Com a resultat d'aquest canvi en l'estructura de generació, al setembre el preu mitjà majorista es va situar en 143 euros/MWh, "el seu nivell mensual més alt des de febrer de 2023".

Segons les estimacions del Banc d'Espanya, "un augment de 10 euros/MWh en el preu del gas eleva el preu majorista de l'electricitat en uns 15 euros/MWh a l'estiu, "el doble que a la primavera"."

L'institució explica aquesta asimetria pel propi disseny del mercat majorista elèctric, on el preu horari el marca l'última tecnologia necessària per cobrir la demanda. Quan aquesta es cobreix íntegrament amb eòlica, solar, hidràulica i nuclear —totes elles amb costos variables molt baixos—, el preu de l'electricitat es manté contingut i gairebé depèn del gas; en canvi, quan és necessari activar els cicles combinats, el preu tendeix a alinearse amb el cost variable d'aquesta tecnologia.

Les previsions apunten a preus elevats

Mirant al tancament de l'any, el Banc d'Espanya adverteix que les cotitzacions als mercats de futurs no anticipen una relaxació significativa.

"Per al quart trimestre de l'any, els mercats de futurs anticipen el manteniment de preus elevats tant per a l'electricitat (141,4 euros/MWh) com per al gas (74,2 euros/MWh)", estima l'organisme supervisor.