L’Associació d’Empreses de Fabricants i Distribuïdors (Aecoc) calcula que l’absentisme laboral genera a Espanya un impacte macroeconòmic de 92.000 milions d’euros, amb un creixement gairebé cinc vegades superior al registrat en el conjunt de la Unió Europea (UE), segons detalla en un informe difós aquest dimecres.
D’acord amb l’organització, aquest volum de recursos se situa com la segona partida de despesa pública més gran després de les pensions i la sanitat, i supera en 20.000 milions d’euros el pressupost que l’Estat dedica cada any a l’educació pública.
Aecoc adverteix que l’evolució d’aquest "problema" està posant en risc la competitivitat de les companyies, la generació d’ocupació estable, la capacitat de millora salarial i, en última instància, la sostenibilitat del mateix Estat del benestar.
Entre 2018 i 2024, les absències per incapacitat temporal (IT) van incrementar-se un 73% a Espanya, enfront del 16% de mitjana a la UE-27. Això implica que el ritme d’avenç del fenomen en el mercat laboral espanyol ha estat 4,6 vegades més gran que en l’entorn comunitari, segons el primer informe de l'"Observatori Aecoc d’Absentisme Laboral", elaborat junt amb Marlex en col·laboració amb Umivale Activa i sustentat en les dades de la Sala Segura del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
L’estudi afegeix que Espanya suma 4,9 setmanes perdudes per malaltia per persona treballadora i any, el registre més alt de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), després d’un repunt del 69% des del 2018, enfront del 15% de promig als països de l’organisme.
Si s’analitzen els sectors que agrupa Aecoc, la taxa d’absentisme per incapacitat temporal va assolir el 7,56% en logística, el 7,15% en la indústria alimentària, el 6,48% en el transport terrestre i el 6,15% en el comerç minorista, totes per damunt del 5,94% de mitjana nacional.
En el mateix període, aquesta taxa va repuntar un 44% en el conjunt del país. L’associació subratlla que "no respon a un repunt conjuntural, sinó a una tendència sostinguda" que colpeja especialment les activitats intensives en mà d’obra i amb una "elevada" dependència de la presència física i la disponibilitat dels seus equips.
El document detecta igualment un fort augment de les baixes de llarga durada: entre 2018 i 2024, la prevalença de processos d'incapacitat temporal de més de 365 dies va créixer un 95%. A finals de 2024, el 17,4% dels processos encara actius superava l'any, enfront del 12,6% de 2018. Encara que només representen el 2,4% de les baixes ja finalitzades, concentren el 34,1% dels dies de treball perduts.
Les dades reflecteixen també un canvi en el perfil de qui inicia processos d'incapacitat temporal. Entre 2018 i 2024, la incidència entre menors de 35 anys es va disparar un 152% —de 16,3 a 41 processos mensuals per cada 1.000 persones treballadores protegides—, mentre que entre els majors de 55 anys va descendir un 27% —de 33,8 a 24,6 processos—. No obstant això, la durada mitjana de les baixes en el grup de més de 55 anys és de 82,2 dies, enfront dels 20,9 dies dels menors de 35.
El director general d'Umivale Activa, Héctor Blasco, posa el focus en la reiteració de processos en un nombre reduït de persones (el 16,2% de la plantilla concentra el 69,3% de les baixes i el 62,6% dels dies perduts per IT), l'extensió temporal de moltes baixes mèdiques i el pes de patologies de difícil objectivació, com els trastorns musculoesquelètics o els problemes de salut mental, per justificar el fort increment de la incapacitat temporal en els últims anys.
"No podem abordar totes les baixes de la mateixa manera. Necessitem entendre millor la repetició, intervenir abans que els processos s'allarguin i prestar especial atenció a les patologies que concentren la major part del creixement", amb l'objectiu d'orientar millor les reformes normatives que es requereixen, els esforços, els recursos necessaris i, finalment, millorar la gestió de la IT, analitza.
Resposta coordinada, prevenció i col·laboració público-privada
Les empreses assenyalen les llistes d'espera del sistema sanitari com "un dels principals factors que prolonguen les baixes" —incloent-hi demores en Atenció Primària, traves per accedir a proves diagnòstiques i esperes per a determinades intervencions quirúrgiques— i reclamen una millor coordinació entre els serveis públics de salut, l'Instituto Nacional de la Seguridad Social i les organitzacions empresarials.
Segons l’informe, tres de cada quatre companyies consultades qualifiquen com a baixa o molt baixa l’eficàcia del marc regulador vigent per gestionar i controlar l’absentisme no justificat. Les organitzacions demanen procediments més definits, una comunicació més fluida de les baixes i criteris d’actuació homogenis, alhora que subratllen que cap no qüestiona la necessitat de protegir les persones treballadores que estan "realmente enfermas".
Tot i que atribueixen dos terços dels factors que incideixen en l’absentisme a l’entorn extern i només un terç a elements interns, les empreses reconeixen marge de millora propi en les condicions laborals, la conciliació, els estils de lideratge i els programes de benestar.
Entre les mesures que consideren més eficaces destaquen l’ús de serveis mèdics propis o externalitzats, el seguiment sistemàtic dels processos d’incapacitat temporal, la contractació de cobertura sanitària privada complementària i la implantació de programes de suport psicològic.
L’associació d’empreses de gran consum aposta per una estratègia conjunta entre Administracions Públiques, mútues, sindicats i companyies, i planteja la creació d’un espai "estable" de col·laboració públic-privada que permeti "identificar bones pràctiques, avaluar mesures i avançar cap a solucions coordinades", segons recull en un comunicat.
En el pla institucional, l’Observatori proposa reforçar l’atenció sanitària pública i retallar els temps d’espera en consultes, proves i intervencions; millorar la interoperabilitat dels sistemes d’informació; ampliar de manera gradual el paper de les mútues en la gestió de la incapacitat temporal per contingències comunes; actualitzar el marc regulador i donar més pes al diàleg social i a la negociació col·lectiva.
Des de l’àmbit empresarial, la contribució passaria per desplegar programes integrals de salut i benestar, enfortir el lideratge dels comandaments intermedis, fer un seguiment individualitzat dels processos de llarga durada, adaptar tecnològicament i en l’organització els llocs de treball i compartir informació i bones pràctiques, segons l’estudi.
L’Observatori conclou que la reducció de l’absentisme "evitable" exigeix una resposta conjunta basada en dades, amb eines per mesurar resultats i ajustar les polítiques quan sigui precís. Aecoc sosté que optimitzar la gestió de les absències i garantir la protecció dels qui estan malalts són objectius "compatibles" que s’han d’afrontar mitjançant la cooperació institucional i la corresponsabilitat de tots els agents implicats.