L’AIE veu en la crisi d’Orient Pròxim un impuls decisiu a la diversificació energètica

L’AIE alerta que la crisi a l’Orient Próxim accelera la diversificació energètica i l’«Era de l’Electricitat», canviant el mapa global del petroli.

3 minuts

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

3 minuts

La crisi energètica desencadenada per la guerra a l’Orient Pròxim i el bloqueig de l’estret d’Ormuz estan tenint un impacte global i deixaran efectes persistents, segons l’Agència Internacional de l’Energia (AIE). En el seu "Informe sobre les Perspectives Energètiques Mundials 2026", l’organisme recalca que aquesta situació ha obligat a situar en primer pla la diversificació, la seguretat i l’accessibilitat del subministrament energètic, amb possibles conseqüències de gran abast.

"La crisi de l’estret d’Ormuz ha suposat un cop dur per al sistema. Tot i que el sector energètic i l’economia global han demostrat una resiliència considerable, com més s’allargui la crisi, més profunds en seran els efectes", ha comentat el director executiu de l’AIE, Fatih Birol. "No veig cap via creïble perquè el món energètic torni a ser com abans", ha assegurat en la presentació de l’informe.

L’estudi de l’AIE subratlla que la crisi a l’estret d’Ormuz ha empès nombrosos governs a replantejar les seves polítiques energètiques per disminuir la seva exposició als riscos i millorar l’accessibilitat de l’energia. Entre les respostes més habituals, el document cita una diversificació més àmplia de les fonts d’energia, de les rutes comercials, de la barreja de combustibles i de les cadenes de subministrament tecnològic; a més d’una aposta creixent pels recursos energètics propis i un major impuls a l’electrificació.

"Aquest impuls cap a la diversificació també podria transformar els patrons establerts del comerç energètic", sosté l’agència. Si els riscos per al transport marítim a través de l’estret d’Ormuz es mantinguessin en el temps, l’AIE preveu que la combinació de noves inversions en oleoductes alternatius, fonts de subministrament diferents i mesures dels països importadors per contenir la demanda podria reduir els fluxos de cru per l’estret des dels 20 milions de barrils diaris previs a la crisi fins als 8,5 milions el 2030 i fins a menys de 2 milions el 2035.

"La confiança en l'estret d'Ormuz s'ha ensorrat", reconeix l'AIE, que adverteix que la gestió d'aquest escenari serà complexa i perllongada. Tot i que a mitjà termini és factible diversificar part de l'abastiment allunyant-lo d'Ormuz, "això no s'aplica a l'Orient Pròxim en conjunt" i la regió continuarà sent el principal exportador mundial de petroli als mercats internacionals, cosa que reforça el seu paper clau en l'arquitectura de la seguretat energètica global.

L'informe també assenyala que els grans beneficiats d'un gir cap als recursos nacionals seran les energies renovables —amb la solar fotovoltaica al capdavant— i l'energia nuclear, que registren un avenç notable en els diferents escenaris analitzats per l'AIE.

Al mateix temps, la institució dirigida per Fatih Birol considera que la conjuntura actual està accelerant el trànsit cap a un ús més intensiu de l'electricitat en tots els sectors de l'economia, una transformació que l'agència defineix com l'"Era de l'Electricitat".

"El món ja avançava a passes gegantines cap a la 'Era de l'Electricitat' abans del 2026; la crisi ha reforçat la justificació estratègica de l'electrificació", assenyala el document.

D'aquesta manera, l'AIE preveu que la demanda elèctrica s'incrementarà amb més rapidesa fins al 2035 i que el seu pes en el consum final d'energia s'acostarà al 30% a escala global en tots els escenaris contemplats. La volatilitat en els preus dels combustibles reforça l'argument a favor de l'electrificació, acompanyada per un fort augment en la venda de tecnologies elèctriques, un major comerç internacional de panells solars i bateries i un auge dels vehicles elèctrics.

"Com més persisteixi la incertesa sobre la durada i el desenllaç del conflicte a l'Orient Pròxim", així com respecte de les seves implicacions per als fluxos energètics a través de l'estret d'Ormuz, més gran serà la probabilitat que els governs converteixin aquestes noves preferències per la diversificació, els recursos nacionals disponibles i l'electrificació en canvis polítics duradors.

"En la recerca d'una major seguretat energètica, els països han de vigilar de no substituir una dependència per una altra. Però, de cara al futur, resulta encoratjador que la seguretat energètica i les transicions energètiques mai no hagin estat tan estretament vinculades", ha apuntat Birol.