La indústria tecnològica europea i diversos membres del Parlament Europeu han instat aquest divendres a accelerar la concessió de permisos i l’accés a la xarxa elèctrica amb l’objectiu de triplicar la capacitat dels centres de dades a la Unió Europea (UE) en un horitzó d’entre cinc i set anys.
Tal com ha detallat Ametic, la patronal de la indústria digital a Espanya, després de la jornada sobre el "Cloud and AI Development Act" (CADA) celebrada a Madrid, prop del 90% del valor afegit associat a la construcció i l’equipament d’aquestes infraestructures roman al territori europeu.
El ponent principal d’aquesta norma a la Eurocambra, Diego Solier, ha assenyalat que els tràmits d’autorització i la connexió a la xarxa elèctrica constitueixen els dos grans colls d’ampolla del sector, i ha destacat que Espanya parteix d’una situació avantatjosa pel seu cost energètic, el desplegament de fibra òptica i la presència de cables submarins.
Tanmateix, Solier ha advertit que hi ha el risc que una part dels projectes previstos a Espanya es traslladin a països veïns si no es garanteix la seguretat en els terminis administratius, i ha defensat l’impuls a la indústria europea "no per aïllar-nos, sinó per tenir més opcions".
En aquesta línia, el conseller delegat de Merlin Properties, Ismael Clemente, ha censurat que els actuals procediments administratius "estan dissenyats per no fer, sinó per fer", i ha plantejat establir terminis tancats amb silenci positiu per al que ha qualificat com "la indústria del segle XXI".
Així mateix, el president d’Ametic, Francisco Hortigüela, ha remarcat que "la regulació és vital" per reduir la bretxa de productivitat a Europa, mentre que la representant de l’Associació Espanyola de Banca (AEB), Lorena Mullor, ha reclamat que no s’imposin exigències de sobirania al sector privat si no hi ha alternatives europees equivalents.
Finalment, Solier ha defensat mesures d’incentiu davant els bloquejos reguladors, entre elles reservar al voltant del 25% de la capacitat de les zones d’acceleració a projectes europeus durant dotze mesos, i ha apuntat a la contractació pública com l’eina clau per obrir mercat als proveïdors comunitaris.