La indústria espacial espanyola coincideix que és el moment d’afiançar el paper d’Espanya com a quarta potència europea del sector, reforçant el seu lideratge en vigilància espacial, centres de control, comunicacions quàntiques i constel·lacions de satèl·lits, i reclamant una presència més gran en les fases inicials dels grans programes europeus.
Així ho han exposat la responsable de Espacio en España en Airbus Defence and Space, Raquel González; la directora corporativa de DAS Photonics, Belén Feu; i el director general adjunt de Sistemes Espacials de GMV, Miguel Ángel Molina, durant la trobada "Espacio y Defensa: cómo Europa está construyendo su soberanía estratégica desde la órbita", celebrada aquest divendres a Madrid i organitzada per Europa Press.
Al llarg de la taula rodona, els tres directius han coincidit que el sector viu una situació "absolutament històrica", marcada pel creixent pes de la seguretat i la defensa, on l’autonomia estratègica passa per controlar "tecnologies crítiques" pròpies, blindar la ciberseguretat de les missions i assegurar una "continuïtat" inversora i d’estratègia a llarg termini mitjançant un "model cooperatiu" entre administracions públiques, grans contractistes i pimes tecnològiques.
Vigilància espacial, resiliència i ciberseguretat
El director general adjunt de Sistemes Espacials de GMV, Miguel Ángel Molina, ha recordat que Espanya ja ocupa una posició "bastant important" com a quarta potència espacial a Europa i lidera el desenvolupament de sistemes de terra per al control i l’explotació de missions.
Tanmateix, ha situat la vigilància espacial ("Space Domain Awareness") i la protecció de satèl·lits com a eixos prioritaris davant l’augment d’objectes sense control i les noves amenaces de defensa, advertint que "un satèl·lit per si sol no serveix de gaire" si es limita a estar "donant voltes" sense sistemes a terra i a bord que garanteixin la seva seguretat davant acostaments hostils o ciberatacs.
En aquest sentit, ha incidit que les infraestructures han de ser resilients i demostrar que un sistema "és capaç de mantenir el servei en qualsevol condició, fins i tot en una condició degradada", revelant que GMV treballa amb l’Agència Espacial Europea (ESA) en la missió "Cybercube", un laboratori espacial per estudiar com protegir les missions davant d’atacs externs.
A més, ha recordat que Espanya forma part del sistema europeu de vigilància EUSST i reclama "una inversió important en la millora de sensors, en la millora de capacitats de processament i en la millora dels serveis", subratllant que el repte "no és tenir diners per fer desenvolupaments a l’espai", sinó assegurar "la continuïtat" i que "tothom tingui la mateixa visió i el mateix concepte d’estratègia".
Pel que fa a les debilitats del sector europeu, Molina ha assenyalat la vulnerabilitat dels senyals de navegació com Galileo davant les interferències ("jamming") i les suplantacions ("spoofing") --tal com es veu a Ucraïna--, un repte al qual Europa i Espanya responen amb satèl·lits a una alçada menor i amb senyals xifrats i més potents.
En l’àmbit de les comunicacions, ha posat en valor el lideratge espanyol a la plataforma governamental Govsatcom i la participació en la futura constel·lació IRIS2, prevista per al 2029. En observació de la Terra, ha defensat reduir la latència en el lliurament d’imatges i tancar la bretxa tecnològica en sensors òptics d’extrema alta resolució (EHR), aprofitant el lideratge radar de Paz II, del qual ha afirmat que "va a ser la bomba".
Fases primerenques i tecnologia fotònica
La directora corporativa de DAS Photonics, Belén Feu, ha defensat estendre el concepte d’autonomia estratègica espacial al control de les "tecnologies crítiques" per "no dependre de tercers", incorporar la ciberseguretat des del disseny dels components i garantir "la capacitat de manteniment" dels sistemes desplegats "i la capacitat d’evolució".
Per fer-ho, ha reclamat que les pimes tecnològiques es puguin incorporar a les "fases primerenques dels grans programes" --abans que les arquitectures i les especificacions quedin tancades-- mitjançant un "model cooperatiu" entre administracions i contractistes principals que reparteixi el risc financer de qualificar i industrialitzar noves solucions.
"El Powerpoint ho aguanta tot", ha apuntat Feu, defensant que les empreses especialitzades poden demostrar amb els seus desenvolupaments que compten amb sistemes capaços d’aportar "un valor diferencial", i recordant que "moltes vegades no és només una decisió econòmica, és una decisió estratègica".
En aquesta línia, ha ressaltat el paper habilitador de la fotònica per crear «grans autopistes d’informació amb grans amplades de banda» mitjançant comunicacions òptiques --immunes a les interferències electromagnètiques i amb menys mida, pes i consum--, distribució de claus quàntiques (QKD) i vigilància espectral.
Com a exemple, ha esmentat el desenvolupament juntament amb l’ESA, Honeywell i Redwire d’una font làser atenuada per a la distribució de claus quàntiques (projecte QKDSat), ja qualificada i amb llançament previst per al 2028, així com les fortes inversions pròpies per fabricar a Espanya semiconductors òptics, mòduls i filtres.
Sobirania radar, llançadors i constel·lacions
La responsable d’Espai a Espanya a Airbus Defence and Space, Raquel González, ha reivindicat que el país travessa una conjuntura «absolutament històrica» després de sis dècades de trajectòria industrial i ha demanat parlar de sobirania espacial «en present i no en futur», recolzant-se en actius ja operatius com els satèl·lits de comunicacions segures Spainsat NG --amb antenes actives protegides davant de ciberatacs-- o el satèl·lit radar Paz, la utilitat del qual davant de catàstrofes va quedar palesa durant la dana.
En aquest camp, González ha subratllat el salt de maduresa tecnològica del programa Paz II, on la participació industrial espanyola supera el 60% --enfront de l’entorn del 40% o 45% del seu predecessor-- i assumeix «el cor de la càrrega útil» i de la tecnologia radar, situant Espanya «a la capdavantera» mundial en observació de la Terra.
També ha defensat la col·laboració i la federació de sistemes a escala europea, ja que «un país sol aïllat a Europa no pot i no té tots els pressupostos necessaris», i ha instat les institucions i l’Agència Espacial Espanyola (AEE) a fixar prioritats com la intel·ligència de senyals o la protecció d’infraestructures en òrbita.
En el pla industrial, la directiva d’Airbus ha destacat l’aportació espanyola al llançador europeu Ariane 6, amb una cadena de producció «absolutament puntera a nivell d’industrialització, a nivell d’automatització i a nivell digital» per subministrar-ne les estructures.
Així mateix, ha apostat per donar el salt a la fabricació en sèrie de satèl·lits --reconeixent que "en constel·lacions clarament cal tenir duplicitats perquè hi ha molt volum", sempre amb una estratègia coherent-- i ha proposat aprofitar l’experiència amb OneWeb per acollir a Espanya una línia de muntatge final del programa europeu IRIS2.
Per fer realitat aquests objectius en el disseny i la producció de noves plataformes espacials, González ha assenyalat tres factors clau: definir des del principi "un entès clar amb el client" en la fase d’especificació, garantir la captació de talent qualificat --un "bé limitat" avui en el sector-- i consolidar un teixit industrial "sòlid, amb compromís i que amb un esperit d’equip vagi de la mà".