La indústria xifra en 8.900 milions el cop extra de l’energia per la crisi a l’Orient Mitjà i exigeix ajudes immediates

La indústria eleva a 8.900 milions el sobrecost energètic per la crisi a l’Orient Mitjà i reclama un paquet urgent d’ajudes al Govern.

3 minuts

fotonoticia 20261106100310 1920
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

3 minuts

L’Aliança per la Competitivitat de la Indústria Espanyola ha revisat a l’alça, fins a 8.900 milions d’euros, el càlcul del sobrecost energètic que suportarà la indústria manufacturera fins a finals de 2026 per la crisi a Orient Mitjà. Aquesta nova estimació suposa uns 1.500 milions més que la realitzada al setembre i ve acompanyada d’una petició de mesures urgents per evitar aturades de plantes i retallades d’ocupació.

El nou escenari implica un increment proper al 20% en comparació amb els 7.400 milions previstos inicialment i es reparteix en uns 4.900 milions d’euros addicionals a la factura del gas i altres 4.000 milions a la elèctrica, segons va detallar aquest divendres l’organització en un comunicat.

El portaveu de l’Aliança, Carlos Reinoso, ha alertat que la conjuntura s’està deteriorant “a una velocitat superior a la prevista” i ha incidit que les companyies hauran d’assumir aquest encariment en un entorn de forta competència internacional. “Espanya necessita una reacció urgent per evitar que aquesta crisi energètica acabi comprometen inversions, activitat industrial i ocupació”, ha afirmat.

Les projeccions de l’entitat es basen en l’evolució de les cotitzacions del gas al mercat TTF, de l’electricitat al mercat espanyol i dels serveis d’ajust del sistema elèctric, juntament amb dades de consum industrial i preus de futurs disponibles a 1 de novembre. L’Aliança subratlla que es tracta d’un impacte potencial, condicionat a com es comportin els mercats en els pròxims mesos.

Forta caiguda del consum industrial de gas

L’organització ha cridat igualment l’atenció sobre el retrocés del consum industrial de gas, que va baixar un 9,4% al setembre en comparació amb el mateix mes de l’any anterior, segons l’Índex de Grans Consumidors de Gas de Enagás citat a la nota. Si es compara amb la mitjana del període 2018-2021, la caiguda arriba al 31% al setembre i al 27% en l’acumulat de l’any.

D’acord amb l’Aliança, aquest desplom no s’ha compensat amb un increment equivalent de l’ús d’electricitat ni d’altres fonts energètiques descarbonitzades. “Tot això apunta al fet que una part significativa de l’ajust respon a destrucció de demanda i menor activitat industrial”, ha assenyalat Reinoso.

Pel que fa als preus, l’entitat situa la mitjana del gas TTF a l’octubre en 86,6 euros per megavatio hora (MWh), enfront dels 32,4 euros del febrer. Al mercat elèctric, calcula un preu mitjà de 166 euros/MWh a l’octubre, amb un màxim de mitjana diària de 244,7 euros/MWh el dia 30.

Sis propostes per abaratar l’energia

Davant d’aquest context, l’Aliança ha reclamat la posada en marxa d’un mecanisme d’ajudes que compensi les empreses gasintensives pel repunt excepcional dels preus, similar al desplegat després de la invasió d’Ucraïna. Per a això, insta el Govern a sol·licitar davant les institucions europees la pròrroga i l’adaptació del marc temporal d’ajudes d’Estat per la crisi d’Orient Pròxim, la vigència del qual, recorda, expira el 31 de desembre.

En l’àmbit fiscal, l’organització proposa reduir l’Impost Especial sobre l’Electricitat al 0,5% i mantenir aquest tipus de manera estable per a la indústria, a més d’avançar a l’1 de gener de 2027 la rebaixa a zero de l’Impost sobre el Valor de la Producció d’Energia Elèctrica, en lloc de la data de 2028 contemplada actualment.

També planteja compensacions parcials pels costos dels serveis d’ajust del sistema elèctric o, si no, traslladar les restriccions tècniques als peatges. Segons les dades que maneja l’Aliança, el cost mitjà d’aquests serveis des de començaments d’any és de 22,46 euros/MWh, amb un import acumulat de 4.570 milions d’euros i una projecció propera als 5.400 milions fins al desembre.

El paquet de sol·licituds es completa amb l’extensió, com a mínim fins a 2027, de la reducció del 80% en els peatges per a consumidors electrointensius i amb un augment del pressupost destinat a compensar els costos del CO2 indirecte fins al màxim que permet la normativa comunitària. L’Aliança proposa, a més, que ambdós instruments tinguin caràcter estructural.

"La indústria espanyola no pot afrontar en solitari un increment de costos d’aquesta magnitud mentre els nostres principals competidors europeus compten amb mecanismes de suport més sòlids i permanents", ha remarcat Reinoso.

L’Aliança agrupa a AICE, Anfac, Aspapel, Feique, FIAB, Oficemen, Primigea, Sernauto i Unesid, que representen branques com els combustibles, l’automoció, el paper, la química i farmàcia, l’alimentació i begudes, el ciment, les matèries primeres minerals, els components d’automoció i la siderúrgia.