Els representants del Parlament Europeu i del Consell de la UE han tancat un pacte polític per abordar l’anomenat «ecopostureig» en els productes financers, és a dir, la pràctica per la qual algunes entitats venen les seves inversions com a més verdes i respectuoses amb l’entorn del que realment són. L’objectiu és fixar noves obligacions que permetin diferenciar amb claredat quins fons compleixen criteris de sostenibilitat i quins no.
La reforma crearà tres grans grups de productes financers en funció de les seves metes ambientals i socials i obligarà que, com a mínim, el 70% de les inversions es destini a aquests objectius. A més, només podran usar referències a la sostenibilitat en la seva denominació comercial i en el seu material publicitari aquells productes que s’ajustin als requisits fixats.
Així, les normes dividiran el mercat entre productes «sostenibles», que contribueixen de manera directa a fins ambientals o socials, productes «de transició», orientats a finançar empreses o projectes que encara no són sostenibles però hi avancen, i una categoria bàsica, denominada ESG, per als quals s’apliquen criteris ambientals, socials i de governança sense arribar als estàndards de les altres dues categories.
La classificació implicarà també deixar fora inversions en determinats sectors i activitats perjudicials per a l’entorn. Amb això es pretén, segons detalla el Consell, impedir que les companyies ofereixin una «falsa impressió dels seus impactes o beneficis mediambientals» i fer més senzill per als estalviadors conèixer les característiques reals dels productes en què col·loquen els seus diners.
El compromís inclou excepcions per a certes inversions en empreses vinculades als combustibles fòssils, que podran entrar en la categoria de transició si disposen d’un pla de reducció d’emissions amb terminis concrets, alineat amb l’Acord de París, i destinen almenys el 20% de la seva despesa de capital a activitats considerades sostenibles per la taxonomia europea, incrementant gradualment aquest percentatge.
A més, les gestores que ofereixin productes sostenibles o de transició hauran de assenyalar i comunicar els principals efectes adversos de les seves inversions sobre el medi ambient i la societat. Per fer-ho utilitzaran indicadors comuns que permetin mesurar, entre altres aspectes, les emissions de gasos d’efecte hivernacle, l’impacte en la biodiversitat o les condicions laborals.
La revisió afecta el Reglament sobre la divulgació d’informació relativa a la sostenibilitat en el sector dels serveis financers, vigent des del març del 2021. Una avaluació de la Comissió Europea va concloure que les normes actuals generen informació «massa extensa i complexa», cosa que «dificulta als inversors comprendre i comparar» les característiques ambientals o socials dels productes financers i «augmenta el risc de publicitat mediambiental enganyosa i venda inadequada de productes».
En aquest marc, l’acord també persegueix alleugerir càrregues per a les entitats i retallar-ne els costos administratius. Per a això permetrà deixar fora de les noves exigències de classificació determinats fons adreçats només a inversors professionals i excloure de l’abast de la reforma l’assessorament financer i la gestió discrecional de carteres.
El text haurà de rebre encara el vistiplau formal del ple del Parlament Europeu i del Consell abans de la seva publicació en el Diari Oficial de la UE. A partir d’aleshores, les noves regles començaran a aplicar-se després d’un període de dos anys.