La UE pacta escurçar els terminis per aprovar projectes de renovables i xarxes elèctriques

La UE tanca un acord per accelerar els permisos de renovables i les xarxes elèctriques, retallar els terminis i reduir els llargs retards actuals a Europa.

2 minuts

fotonoticia 20261118110536 1920
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

2 minuts

Els representants del Consell (Estats membre) i del Parlament Europeu han tancat un acord polític per agilitzar la tramitació de projectes d’energies renovables, xarxes elèctriques i infraestructures d’emmagatzematge i recàrrega. L’objectiu és fixar terminis més breus i permetre que certs passos administratius es considerin aprovats si les autoritats no responen dins el temps establert, amb la finalitat de reduir els retards que avui bloquegen l’implantació d’aquestes instal·lacions a Europa.

El compromís, assolit a la matinada d’aquest dimecres, pretén suprimir «retards innecessaris» i facilitar la connexió de noves plantes a la xarxa, segons ha assenyalat el Consell. Al seu parer, accelerar aquests procediments ajudarà a reforçar la seguretat energètica de la Unió Europea i a disminuir la dependència de combustibles fòssils procedents de l’exterior.

Les noves disposicions fixen un màxim de tres mesos per concedir permisos per a les instal·lacions solars i per als seus sistemes d’emmagatzematge vinculats, excloent l’hidrogen, i de sis mesos per a les bateries independents i els punts de recàrrega. En el cas de les centrals hidroelèctriques de bombeig destinades a l’emmagatzematge d’energia, el termini podrà ampliar-se fins a dos anys.

En paral·lel, les peticions per connectar aquests projectes a la xarxa elèctrica s’hauran de resoldre en un màxim de tres mesos, ampliables a sis en circumstàncies justificades. No obstant això, es preveuen excepcions per a infraestructures aïllades o de menor mida, com les que operen en determinades regions ultraperifèriques.

L’acord també permetrà que els Estats membre atorguin prioritat a les renovables i a les infraestructures elèctriques en qualificar-les com d’«interès públic superior». Aquesta consideració en facilitarà l’autorització quan entrin en col·lisió amb altres interessos, llevat de situacions degudament motivades vinculades a la seguretat, la defensa o la preservació del patrimoni cultural.

Entre les novetats també hi ha la creació de finestretes úniques digitals per presentar sol·licituds i completar tots els tràmits des d’un únic portal, amb la intenció de simplificar la burocràcia i fer-la «més ràpida i transparent».

Així mateix, s’introdueix l’obligació que els promotors de projectes d’energies renovables de més de set megawatts destinin una part dels beneficis econòmics a les comunitats locals que acullen les instal·lacions o que en resulten afectades, rebaixant el llindar respecte a la proposta inicial de deu megawatts. No obstant això, quedaran exemptes d’aquest requisit les iniciatives impulsades per comunitats d’energies renovables.

Les noves regles també preveuen que determinats equips solars d’escala petita, sistemes d’emmagatzematge i punts de recàrrega es puguin instal·lar sense necessitat de permisos quan la seva potència no superi els 200 quilowatts, el doble del límit anterior. Igualment, les estacions de recàrrega de fins a un megawatt situades sobre estructures artificials no requeriran autorització administrativa.

Amb aquesta reforma es pretén donar resposta als extensos temps d’espera que lestren el sector energètic europeu. Segons les dades que manegen el Consell i el Parlament, les xarxes de transport d’electricitat triguen al voltant de deu anys a completar-se, dels quals més de la meitat es consumeix a obtenir les autoritzacions, mentre que els permisos per a noves instal·lacions renovables poden allargar-se fins a nou anys.

El text acordat encara haurà de rebre el suport del ple del Parlament Europeu i del Consell per a la seva adopció definitiva. A partir d’aquell moment, els Estats membres disposaran de 18 mesos per traslladar aquestes normes als seus ordenaments jurídics nacionals.