Les llargues esperes per connectar-se a la xarxa elèctrica, que en alguns casos arriben fins a tretze anys, juntament amb la inseguretat regulatòria, posen en entredit la materialització de més del 50% dels «data centers» previstos a Europa. Aquest bloqueig compromet l’ desplegament d’infraestructures que, només a Espanya, podrien arribar a mobilitzar prop de 66.900 milions d’euros fins al 2030.
Aquestes conclusions es recullen a l’informe «La infraestructura de la era de la IA», elaborat amb motiu de la propera cimera «The AI Cities Summit Europa» per InfraXmedia. La trobada reunirà a Saragossa, els dies 3 i 4 de febrer de 2027, representants d’Administracions Públiques, empreses energètiques, fons d’inversió i operadors per analitzar el futur d’aquestes instal·lacions.
L’estudi posa el focus en la distància entre les inversions anunciades i la capacitat real d’execució. Tot i que les previsions del sector apunten que menys de la meitat dels projectes europeus arribaran a construir-se, la signatura DTCP eleva el pessimisme i sosté que «menys del 20%» avançarà a curt termini.
Tot això es produeix en un escenari en què Europa disposa d’uns 16 gigavats (GW) de capacitat instal·lada —davant els 48 GW dels Estats Units i els 38 GW de la Xina— i tot just concentra el 5% de la potència de computació mundial destinada a intel·ligència artificial (IA).
Per tractar de tancar aquesta bretxa, la Comissió Europea calcula que caldrà una inversió de fins a 600.000 milions d’euros en deu anys, tot i que adverteix d’un dèficit estructural de xarxa proper als 19 GW per al 2036.
Crítiques al reial decret i embús a la xarxa elèctrica
En l’àmbit espanyol, les companyies del sector assenyalen la normativa com un dels grans obstacles per aprofitar la posició avantatjosa del país. La directora executiva de SpainDC, Begoña Villacís, alerta que el projecte de reial decret de 2026 sobre centres de dades, encara pendent d’aprovació definitiva, equivaldria «tal com està redactat actualment, a una prohibició de facto del sector a Espanya», ja que podria desincentivar noves inversions i posar en risc projectes que ja estan en desenvolupament.
En la mateixa línia, el conseller delegat (CEO) de Templus, Ignacio Velilla, recalca que la incertesa regulatòria no atura la demanda, sinó que «la desplaça cap a altres estats membres». A aquesta manca de seguretat jurídica s’hi suma la saturació de la xarxa elèctrica com a element clau.
Dins de la Unió Europea, els terminis per aconseguir un punt de connexió a la xarxa varien entre tres i deu anys, arribant fins a tretze en les zones amb més congestió. Per aquest motiu, tant els operadors com les empreses energètiques demanen abandonar el criteri rígid de "ordre d’arribada" i prioritzar els projectes segons el seu grau de maduresa real --disponibilitat de sòl, permisos, finançament i clients compromesos--, aplicant regles de "fes-ho servir o perd-ho" que impedeixin les reserves especulatives de capacitat.
L’informe també adverteix de la pressió creixent sobre la cadena de subministrament industrial, amb uns terminis de lliurament de entre tres i quatre anys per a transformadors de molt alta tensió i generadors de respatllers, un problema que es veu agreujat per l’escassetat global de coure.
Espanya: lideratge renovable i oportunitat econòmica
Malgrat aquests obstacles, el document situa Espanya, i de manera especial Aragó juntament amb mercats emergents com Madrid i Milà, entre les regions ben posicionades per absorbir el creixement que es desvia dels grans pols europeus tradicionals (Frankfurt, Londres, Amsterdam, París i Dublín), ja pràcticament saturats en disponibilitat de sòl i energia.
Aquest avantatge es fonamenta en la seva bona connectivitat internacional, l’abundància de terrenys i el lideratge en energies renovables. El 2025, Espanya va cobrir el 55,5% de la seva generació elèctrica amb fonts netes (56,6% si s’hi inclou l’autoconsum) i va afegir gairebé 10 GW de nova potència eòlica i solar.
Si s’aconsegueixen resoldre els colls d’ampolla reguladors i de xarxa, el desplegament de centres de dades a Espanya podria mobilitzar aquests 66.900 milions d’euros fins al 2030, incloent-hi equipament, programari, integració i serveis associats, dels quals uns 25.000 milions correspondrien a obres i condicionament de les instal·lacions.
Consum energètic, ocupació i sobirania digital
Pel que fa a l’impacte sobre la demanda elèctrica, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) preveu que el consum mundial de centres de dades passi de 415 terawatts hora (TWh) el 2024 a 945 TWh el 2030. A Europa, l’increment seria de 96 TWh a 168 TWh, arribant ja al 19% del consum elèctric total a Irlanda.
Davant d’aquest repte, l’informe subratlla el paper de l’economia circular --"reutilitzar la meitat de la calor residual europea escalfaria quatre milions de llars"-- i de les solucions de refrigeració que no depenguin d’aigua dolça en regions amb estrès hídric.
En l’àmbit laboral, l’Associació Europea de Centres de Dades (EUDCA) calcula que l’ocupació directa, indirecta i induïda vinculada al sector a Europa passarà de 369.000 llocs equivalents a temps complet el 2024 a uns 778.000 el 2031. No obstant això, adverteix de l’urgència de formar professionals qualificats en electricitat, refrigeració i ciberseguretat per evitar que l’escassetat de talent freni el creixement.
El 'White Paper' també analitza la qüestió de la sobirania digital en un mercat europeu on els proveïdors locals amb prou feines retenen el 15% del negoci 'cloud' --serveis de computació en la nube-- (enfront del 29% el 2017), mentre que prop del 70% és a mans de grans companyies nord-americanes com AWS, Microsoft i Google.
Per reduir aquesta dependència, l’informe proposa implantar finestretes úniques inspirades en models com els Plans d’Interès General d’Aragó (PIGA) i assegurar que els contractes públics siguin interoperables, de manera que les Administracions no quedin lligades a un únic proveïdor.
Resposta europea davant els Estats Units i solucions pràctiques
Amb l’objectiu de competir amb els Estats Units --els hiperescaladors dels quals planegen inversions de 735.000 milions de dòlars el 2026 i que el 2024 va desenvolupar 40 grans models fundacionals d’IA davant només tres a Europa--, Brussel·les impulsa el pla "InvestAI" (200.000 milions i set gigafactories), 19 fàbriques d’IA, 10.000 nodes 'edge' (centres propers a l’usuari per reduir la latència) i la futura Llei "CADA".
Aquesta normativa preveu la creació de Zones d’Aceleració i aspira a triplicar la capacitat europea, tot i que els analistes consideren que, a la pràctica, només la duplicarà.
Entre les mesures concretes que recull l’informe hi figuren el sistema portuguès de subhastes i garanties financeres per evitar l’especulació en la capacitat elèctrica, la implantació de centres regionals de 5 MW orientats a serveis locals, l’ús de la pròpia IA per alliberar fins a 175 GW a les xarxes actuals i programes de formació com "Think Big Space" i "AWS re/Start" a Aragó, que ja han arribat a més de 7.000 escolars i professionals.