Cobrar una part del sou en forma de vals de menjar, abonaments de transport, assegurança mèdica o serveis de guarderia pot reduir la factura de l’IRPF. És el que es coneix com a retribució flexible: un sistema pel qual el treballador substitueix part del seu salari en diners per determinats béns o serveis que proporciona l’empresa.
Tanmateix, hi ha una confusió habitual sobre aquesta fórmula. El límit del 30% que estableix l’Estatut dels Treballadors no vol dir que aquesta part del sou estigui automàticament exempta d’impostos. Es tracta d’un límit laboral a la quantitat que es pot percebre en espècie. Els avantatges fiscals depenen de cada concepte i de les condicions recollides a la Llei de l’IRPF.
Per tant, no tot el que s’inclou en un pla de retribució flexible permet pagar menys impostos. Per beneficiar-se de les exempcions, és necessari que el producte o servei encaixi en els supòsits previstos per Hisenda i respecti els seus límits.
Què significa el límit del 30% del salari en espècie
L’article 26 de l’Estatut dels Treballadors estableix que el salari en espècie no pot superar el 30% de les percepcions salarials del treballador. A més, aquesta forma de remuneració no pot reduir la quantia íntegra en diners del salari mínim interprofessional (SMI).
Això significa que una empresa no pot substituir lliurement més d’aquest percentatge del salari per productes o serveis. El límit afecta la composició de la remuneració, no la seva tributació.
Per exemple, una persona amb un salari anual de 30.000 euros podria rebre una part de la seva remuneració en espècie, sempre que es respectin els límits legals i les condicions de l’acord amb l’empresa. Però el fet que aquesta quantitat estigui dins del 30% permès no implica que quedi lliure de l’IRPF.
La Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques estableix quines retribucions en espècie estan exemptes i quines han de tributar. També és important que el pla estigui pactat entre l’empresa i el treballador, mitjançant el conveni col·lectiu o el contracte corresponent. Si l’empresa lliura diners a l’empleat perquè aquest compri per compte seu un producte o servei, es considera, en general, una retribució dinerària i no es beneficia de les regles específiques de la retribució en espècie.
Quins conceptes de la nòmina poden estar exempts d’IRPF
Les exempcions més habituals en els plans de retribució flexible afecten el menjar, el transport públic, els assegurances mèdiques i determinats serveis educatius per als fills dels empleats. Cada un té les seves pròpies condicions.
ConcepteExempció fiscalCondicions principals
MenjarFins a 11 euros per dia laborableVales, targetes o mitjans electrònics nominatius, intransferibles i utilitzables en establiments de restauració.
Transport públicFins a 1.500 euros a l’anyCal destinar-se als desplaçaments entre el domicili i el centre de treball mitjançant transport col·lectiu.
Llar d’infantsSense límit econòmic específic en l’exempcióServei educatiu prestat per centres autoritzats per als fills dels empleats.
Assegurança mèdicaFins a 500 euros anuals per persona asseguradaPot cobrir el treballador, el seu cònjuge i els descendents. El límit puja a 1.500 euros per persona amb discapacitat.
Vales de menjar: fins a 11 euros per jornada
Els vals o targetes de menjar estan exempts d’IRPF fins a un màxim de 11 euros diaris. Per aplicar aquest avantatge, s’han d’utilitzar en dies hàbils per al treballador i no poden coincidir amb jornades en què aquest percebi dietes de manutenció exemptes per desplaçaments.
A més, els mitjans de pagament han de ser nominatius i intransferibles, no poden convertir-se en diners ni acumular el saldo no consumit d’un dia per a l’altre i només es poden utilitzar en establiments de restauració. Si se supera el límit diari, l’excés tributa com a retribució en espècie.
Transport públic: fins a 1.500 euros a l’any
L’empresa pot pagar l’abonament o els títols de transport col·lectiu que l’empleat utilitza per desplaçar-se des del seu domicili fins al centre de treball. L’exempció té un límit de 1.500 euros anuals per treballador.
També s’admeten targetes o mitjans electrònics de pagament destinats exclusivament a adquirir títols de transport públic col·lectiu. En aquest cas, la quantitat mensual no pot superar els 136,36 euros, sense rebasar el límit anual.
L’avantatge no s’estén a qualsevol despesa de mobilitat: la gasolina, l’aparcament, els peatges o l’ús d’un vehicle particular no entren en aquesta exempció. Tampoc no n’hi ha prou que l’empresa reemborsi en metàl·lic el cost de l’abonament, ja que aquest pagament es considera rendiment dinerari.
Llar d’infants: exempció sense un límit econòmic específic
La normativa preveu l’exempció dels serveis d’educació preescolar, infantil, primària, secundària obligatòria, batxillerat i formació professional prestats als fills dels empleats per centres educatius autoritzats.
En el cas de la llar d’infants, això permet que el servei es pugui finançar mitjançant un pla de retribució flexible sense un límit econòmic específic en aquesta exempció. Per fer-ho, s’ha de tractar de la prestació del servei educatiu per un centre autoritzat i no d’una entrega de diners al treballador perquè pagui la despesa pel seu compte.
Assegurança mèdica: fins a 500 euros per persona
Les primes que paga l’empresa per una assegurança de malaltia estan exemptes fins a 500 euros anuals per cada persona coberta. La pòlissa pot incloure el mateix treballador, el seu cònjuge i els seus descendents.
Si algun dels assegurats té una discapacitat, el límit augmenta fins als 1.500 euros anuals per persona. Les quantitats que superin aquests imports sí que es consideren rendiments del treball en espècie i han de tributar.
Què passa si se supera el límit de cada benefici?
L’exempció fiscal no necessàriament desapareix per superar l’import permès. En els conceptes que tenen un límit quantitatiu, la part que excedeix d’aquest màxim passa a tributar com a rendiment del treball en espècie.
Per exemple, si una empresa paga una assegurança mèdica de 700 euros anuals per a un treballador sense discapacitat, els primers 500 euros estan exempts i els 200 restants s’han d’incloure com a retribució en espècie subjecta a IRPF.
El mateix passa amb els vals de menjar que superen els 11 euros diaris o amb les quantitats destinades al transport públic que rebasen el màxim anual. En canvi, si no es compleixen els requisits essencials d’una exempció, pot quedar subjecte a tributació tot l’import.
Com s’aplica la retribució flexible a la nòmina
Per posar en marxa un pla de retribució flexible, l’empresa i el treballador han d’acordar quina part de la remuneració dinerària se substitueix pels productes o serveis escollits. El canvi ha de quedar recollit en el conveni col·lectiu o en el contracte o acord corresponent.
Un cop implantat, l’import destinat a aquests beneficis es descompta de la part dinerària del salari i apareix reflectit a la nòmina. L’empresa ha d’identificar els conceptes i aplicar les regles fiscals que corresponguin a cadascun.
La principal avantatge és que, quan es tracta de serveis exempts i es compleixen les seves condicions, el treballador pot gaudir-ne sense que el seu valor s’incorpori a la base imposable de l’IRPF. No obstant això, la retribució flexible no suposa cobrar més salari ni garanteix sempre un estalvi: depèn dels conceptes contractats, dels seus límits fiscals i de la situació de cada empleat.
En definitiva, el 30% marca quant de salari es pot rebre en espècie, però no quant es pot cobrar lliure d’impostos. Per conèixer l’estalvi real cal revisar cada benefici per separat.