L’inici de l’aturada convocada per a aquest dimecres 11 de novembre comença a les 00.00 hores. La normativa empara la informació i la persuasió pacífiques sobre l’aturada, però obliga a respectar la llibertat de qui decideixi treballar L’activitat dels piquets informatius sol marcar les primeres hores d’una jornada d’aturada. Quan la convocatòria comença a mitjanit aquests grups poden començar a difondre els motius de l’aturada i demanar-ne el seguiment. Poden intentar convèncer altres treballadors perquè s’afegeixin a l’aturada, però no obligar-los ni impedir-los accedir al seu lloc de treball.
La Constitució reconeix el dret d’aturada i el Tribunal Constitucional inclou dins de la seva protecció les tasques d’informació, propaganda i persuasió dels piquets.
Per què els piquets comencen a actuar a mitjanit?
L’arrencada a les 00.00 hores està vinculada a l’inici de les convocatòries que abracen el dia natural i permet adreçar-se a qui treballa durant la nit o s’incorpora en els primers torns.
No existeix una hora legal obligatòria perquè comencin els piquets. La seva organització depèn dels convocants i de l’horari de l’aturada. Per conèixer el període exacte d’una vaga cal consultar la convocatòria, la comunicació de la qual ha d’incloure la data d’inici.
Quina llei regula els piquets informatius
La norma central és el Reial decret llei 17/1977, de 4 de març, sobre relacions de treball, aplicat d’acord amb la Constitució i amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional.
El seu article 6.6 permet als vaguistes fer publicitat de l’aturada de forma pacífica i recollir fons sense coacció. Al mateix temps, l’article 6.4 exigeix respectar la llibertat de treball d’aquells que no vulguin sumar-s’hi. Ambdues previsions delimiten l’actuació dels piquets.
Què pot fer un piquet durant l’aturada
Els integrants d’un piquet poden repartir fulletons, explicar les reivindicacions i demanar a altres treballadors que secundin la convocatòria. La seva funció no es limita a comunicar que hi ha una aturada: també poden intentar convèncer qui hagi decidit treballar perquè canviï d’opinió.
El Tribunal Constitucional reconeix que la informació, la propaganda, la persuasió i la dissuasió pacífiques formen part del dret d’aturada. Per tant, sol·licitar l’adhesió a l’aturada no constitueix per si sola cap coacció.
També està permesa la recollida d’aportacions voluntàries per donar suport a la vaga, sempre que no s’imposin pagaments ni s’utilitzin mitjans coercitius per aconseguir-los.
Què no pot fer: bloquejar entrades, amenaçar o forçar tancaments
El dret de vaga no permet impedir físicament l’entrada a la feina, bloquejar l’accés de clients ni obligar un establiment a tancar mitjançant amenaces o intimidació.
La jurisprudència constitucional també situa fora de la seva protecció les agressions, els danys en instal·lacions, la interceptació violenta de vehicles i les amenaces adreçades perquè un treballador abandoni el seu lloc. Tampoc empara impedir l’accés de les persones designades per prestar els serveis mínims.
La diferència està en com s’actua: demanar que un comerç tanqui per donar suport a la vaga pot ser una acció pacífica; forçar aquest tancament mitjançant intimidació supera els límits legals. No cal que hi hagi una agressió física perquè existeixi una conducta coercitiva: el Tribunal Constitucional també exclou la violència moral d’abast intimidatori.
Es van despenalitzar les coaccions dels piquets?
La Llei Orgànica 5/2021 va derogar l’article 315.3 del Codi Penal, que castigava específicament les coaccions per iniciar o continuar una vaga.
Aquesta reforma no va convertir en legals les coaccions. El delicte general de coaccions continua protegint la llibertat de no fer vaga, tal com explica la mateixa llei de derogació. Segons els fets, també poden entrar en joc els delictes d’amenaces, lesions o danys.