Pablo Hernández de Cos (Madrid, 1971) s’ha convertit en el candidat espanyol per presidir el Banc Central Europeu (BCE) i substituir Christine Lagarde, que abandonarà anticipadament el seu càrrec el pròxim 7 de febrer de 2027. L’economista, que va ser governador del Banc d’Espanya entre 2018 i 2024 i actualment dirigeix el Banc de Pagaments Internacionals (BPI), aspira a convertir-se en el primer espanyol a ocupar la presidència de la institució encarregada de la política monetària de la zona euro. La seva candidatura va ser presentada formalment pel Govern el passat 6 de novembre i tindrà com a únic rival l’exgovernador del banc central dels Països Baixos, Klaas Knot.
El vicepresident primer del Govern i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va ser l’encarregat de oficialitzar la proposta espanyola mitjançant una carta adreçada al president de l’Eurogrup, Kyriakos Pierrakakis. L’Executiu defensa l’experiència de Hernández de Cos en política monetària, supervisió bancària i estabilitat financera, a més de la seva trajectòria internacional. "Pablo Hernández de Cos és un candidat excepcional, amb un reconegut prestigi internacional i una trajectòria que demostra lideratge, independència i capacitat de diàleg", va assegurar Cuerpo en anunciar la seva nominació, subratllant el perfil tècnic de l’exgovernador i el seu coneixement del funcionament dels bancs centrals.
L’elecció cobra una importància especial perquè el president del BCE participa en les decisions sobre els tipus d’interès que afecten milions de ciutadans europeus, des de les hipoteques vinculades a l’euríbor fins a les condicions de finançament d’empreses i administracions. Tanmateix, el nomenament encara no està decidit: Espanya i els Països Baixos han presentat les dues úniques candidatures oficials i hauran de recaptar suports entre els socis europeus abans que s’adopti una decisió definitiva.
De economista del Banc d’Espanya a governador durant sis anys
Nascut a Madrid el 20 de gener de 1971, Hernández de Cos és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la CUNEF, llicenciat en Dret per la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) i doctor en Economia per la Universitat Complutense de Madrid, on es va especialitzar en macroeconomia, política fiscal, política monetària i estabilitat financera. La seva trajectòria professional ha estat lligada gairebé per complet a les institucions econòmiques i financeres, tant espanyoles com internacionals.
Va ingressar en el Banc d’Espanya el 1997, on va començar a treballar al Servei d’Estudis. Durant els seus primers anys va participar en recerques i anàlisis relacionades amb l’economia espanyola, les finances públiques i les previsions macroeconòmiques. El 2004 es va traslladar a Frankfurt per incorporar-se al Banc Central Europeu com a assessor del seu Comitè Executiu, una experiència que li va permetre conèixer des de dins el funcionament de la institució a la qual ara aspira a presidir. Va tornar a Espanya el 2007 i va assumir diferents responsabilitats fins a convertir-se, el 2015, en director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya.
L’esclat cap a la primera línia institucional va arribar en juny de 2018, quan va ser nomenat governador del Banc d’Espanya, després que el Govern de Mariano Rajoy hagués proposat la seva candidatura abans del canvi d’executiu. Hernández de Cos va exercir el càrrec durant sis anys, fins al juny de 2024, període en el qual també va formar part del Consell de Govern del BCE, l’òrgan encarregat d’adoptar les principals decisions de política monetària de la zona de l’euro.
Durant el seu mandat va haver d’afrontar dues etapes especialment complexes: les conseqüències econòmiques de la pandèmia de coronavirus i l’augment de la inflació que va portar el BCE a apujar els tipus d’interès a partir de 2022. Des de la seva posició com a governador va participar en les decisions destinades a controlar l’augment dels preus i va defensar la importància de combinar l’estabilitat monetària amb la vigilància dels riscos financers. També va advertir en diferents ocasions sobre problemes estructurals de l’economia espanyola, entre d’altres la productivitat, l’envelliment de la població i la sostenibilitat dels comptes públics.
Actualment dirigeix el Banc de Pagaments Internacionals
Després d’abandonar el Banc d’Espanya, Hernández de Cos va ampliar el seu recorregut internacional. El novembre de 2024 va ser elegit director general del Banc de Pagaments Internacionals (BPI), un càrrec que va assumir oficialment el 1 de juliol de 2025 per a un mandat de cinc anys. Amb seu a Basilea (Suïssa), aquesta institució és coneguda com el "banc dels bancs centrals", ja que facilita la cooperació entre autoritats monetàries de diferents països i desenvolupa treballs relacionats amb l’estabilitat financera i la regulació bancària internacional.
La seva elecció per dirigir el BPI va arribar després d’haver presidit el Comité de Supervisión Bancaria de Basilea entre 2019 i 2024, organisme responsable d’impulsar estàndards internacionals destinats a reforçar la solvència i la resistència de les entitats financeres. També ha format part del Consell d’Estabilitat Financera i de diferents organismes europeus encarregats d’avaluar els riscos del sistema bancari.
Aquesta experiència constitueix un dels principals arguments de la candidatura espanyola. Hernández de Cos coneix tant el funcionament intern del BCE com la coordinació internacional entre bancs centrals i els mecanismes de supervisió financera. L’economista també ha mantingut una vinculació amb l’àmbit acadèmic, amb activitats docents a l’IESE i treballs de recerca sobre política econòmica.
Klaas Knot, el seu únic rival per substituir Lagarde
La candidatura espanyola s’enfronta a la del neerlandès Klaas Knot, de 59 anys, que va presidir el banc central dels Països Baixos entre 2011 i 2025. Ambdós aspirants compten amb experiència en el Consell de Govern del BCE i en organismes internacionals relacionats amb l’estabilitat financera, tot i que representen trajectòries i enfocaments de política monetària diferents.
Hernández de Cos ha estat descrit per diferents analistes com un economista de perfil relativament acomodatici o dovish, partidari de valorar acuradament els efectes de les decisions monetàries sobre l’activitat econòmica. Knot, al seu torn, ha mantingut tradicionalment posicions més restrictives davant de la inflació, associades al sector dels anomenats falcons monetaris. No obstant això, aquestes etiquetes simplifiquen posicions que poden variar segons l’evolució econòmica i no determinen automàticament com actuaria cada candidat al cap de la institució.
El Eurogrup va examinar ambdues candidatures el passat 9 de novembre, en una reunió en què el seu president, Kyriakos Pierrakakis, va qualificar els dos aspirants com a perfils d’àmplia experiència internacional i va demanar avançar amb rapidesa en el procés de designació.
La decisió no correspon exclusivament a l’Eurogrup. La presidència del BCE s’ha de nomenar pel Consell Europeu, a proposta del Consell de la Unió Europea i després de consulta al Parlament Europeu i al mateix BCE. Per formular la recomanació es requereix una majoria qualificada reforçada dels països de la zona de l’euro, equivalent com a mínim a 16 dels 21 estats membres, que representin com a mínim el 65% de la seva població.
Què suposaria que un espanyol presidís el BCE
Si Hernández de Cos aconsegueix els suports necessaris, es convertiria en el primer espanyol a dirigir el Banc Central Europeu, una institució que des de la seva creació ha estat presidida pel neerlandès Wim Duisenberg, el francès Jean-Claude Trichet, l’italià Mario Draghi i la francesa Christine Lagarde.
El seu nomenament suposaria un nou pas en la presència espanyola en els principals organismes econòmics internacionals, tot i que el càrrec exigeix actuar amb independència dels governs nacionals. El president del BCE no representa els interessos del seu país d’origen, sinó que ha de vetllar pel compliment del mandat de la institució, l’objectiu principal de la qual és mantenir l’estabilitat dels preus a la zona de l’euro.
Entre les seves responsabilitats hi ha presidir el Consell de Govern i el Comitè Executiu, representar el banc davant les institucions europees i els mercats financers i participar en les decisions sobre els tipus d’interès, els programes de compra d’actius i altres eines de política monetària. Aquestes decisions, però, s’adopten de manera col·legiada dins del Consell de Govern.
La sortida anticipada de Lagarde, que inicialment tenia previst concloure el seu mandat l’octubre de 2027, ha accelerat el calendari de successió. Hernández de Cos i Knot són, per ara, els dos únics aspirants oficials a un lloc que té un mandat ordinari de vuit anys i que no es pot renovar. L’elecció determinarà qui dirigirà la política monetària europea en una etapa marcada per l’evolució de la inflació, els desafiaments econòmics de la zona de l’euro i les transformacions del sistema financer internacional.