Tres de cada deu jubilats arriben sense capacitat d’estalvi a final de mes, segons el V Observatori Cofidis 2026

Gairebé un 30% de jubilats no aconsegueix estalviar i molts continuen pagant lloguer o hipoteca, segons el V Observatori Cofidis 2026.

2 minuts

fotonoticia 20261116171028 1920
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

2 minuts

Casi el 30% dels jubilats (29%) acaba el mes sense poder reservar cap diners i un de cada quatre (25,4%) continua afrontant el pagament d’una hipoteca o d’un lloguer, d’acord amb el V Observatori Cofidis d’Economia, Sostenibilitat i Noves Tendències dels Llars Espanyoles 2026.

Els jubilats que resideixen en règim de lloguer suposen el 10,8% del total, i el 38,1% d’aquests dedica més del 40% dels seus ingressos al pagament mensual de la renda. Entre les persones que tenen una hipoteca o algun tipus de préstec pendent hi ha el 14,6% dels jubilats, i el 15% d’aquest grup empra més del 40% del que ingressa en aquesta obligació financera.

Per fer front a aquests compromisos, la majoria es recolza exclusivament en la seva pensió mensual, tot i que l’estudi assenyala que una part significativa reconeix que ho aconsegueix ajustant i retallant altres despeses de la llar. En paral·lel, la major part dels jubilats (el 69,4%) viu en un habitatge en propietat.

Pel que fa a la capacitat d’estalvi, a més d’aquest 29% de llars que no aconsegueix guardar res a final de mes, el 30,8% estalvia menys del 10% dels seus ingressos i el 7% afirma que aconsegueix reservar més del 30%. Pel que fa al nivell d’ingressos, el 8,7% dels jubilats declara ingressos nets mensuals de fins a 1.000 euros (un 4,4% fins a 600 euros i un 4,3% entre 601 i 1.000 euros).

L’informe analitza també la resistència davant despeses imprevistes. Davant d’una despesa inesperada de 1.000 euros, el 9,5% admet que no podria afrontar-la amb recursos propis. D’aquest grup, el 38,5% recorreria a préstecs bancaris, el 26,7% demanaria suport econòmic a familiars o amics i el 12,6% optaria per utilitzar targeta de crèdit.

Si la quantia de l’imprevist augmenta, també ho fa la fragilitat financera: el 22,9% no podria fer front a una despesa de 5.000 euros, i el 29,1% es veuria incapaç d’assumir-ne una de 10.000 euros.

GAIREBÉ EL 30% AJUDA PERSONES PROPERES

Malgrat aquestes dificultats, el 28,8% dels pensionistes presta suport econòmic a familiars o altres persones properes que no conviuen al mateix habitatge (aproximadament un de cada cinc ajuda els seus fills). Aquestes aportacions es destinen principalment a cobrir despeses bàsiques (53,8%), el lloguer o la hipoteca (25%), els estudis (19,4%), els subministraments (16,4%) i les despeses mèdiques (11,7%).

L’alimentació concentra la part principal del pressupost dels pensionistes i constitueix la primera partida de despesa per a més de la meitat dels llars (54,5%). A continuació se situen els subministraments de llum, aigua i gas, que són el principal desemborsament per al 29,2%. Ambdues partides figuren entre les tres despeses més grans per a prop del 87% dels llars de jubilats.

Per comunitats autònomes, Aragó, el País Basc, Navarra i el Principat d’Astúries se situen al capdavant com les regions amb la millor situació econòmica, segons la classificació orientativa de l’Observatori, elaborada a partir dels percentatges de llars en situació acomodada o avantatjosa, de les persones que no estalvien, de les que no podrien fer front a 1.000 euros i de les que tenen ingressos de fins a 1.000 euros. A l’extrem oposat, Canàries, Andalusia i Extremadura presenten els indicadors més desfavorables.