Un de cada deu treballadors d’entre 16 i 24 anys (9,4%) i la mateixa proporció de qui continua en actiu amb 65 anys o més assegura haver patit discriminació laboral per motiu de la seva edat, d’acord amb l’«Enquesta sobre Diversitat Generacional en el Treball 2026» elaborada per l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST).
L’estudi, que es fonamenta en 1.204 entrevistes a persones ocupades de diferents cohorts d’edat i s’ha presentat aquest dijous en una jornada tècnica, evidencia que l’edatisme impacta en diverses generacions i que es mantenen estereotips en ambdós sentits.
D’aquesta manera, les persones de més edat afirmen amb més freqüència que els joves no s’esforcen tant com haurien, mentre que els treballadors més joves opinen que els més grans tenen més dificultats per adaptar-se a les noves tecnologies i desenvolupen la seva tasca sense ganes ni interès.
L’enquesta també posa de manifest que més del 40% dels treballadors menors de 35 anys creu que no podrà continuar desenvolupant la seva activitat en bones condicions de salut i rendiment fins a complir els 60 anys.
Aquest grup de menors de 35 anys és el que amb més assiduïtat treballa amb pressa, a gran velocitat o sota una forta pressió temporal, a més de mostrar una major tendència a plantejar-se un canvi d’ocupació.
Dins d’aquest segment, els joves d’entre 16 i 24 anys són els que perceben un major grau d’inseguretat laboral i els que amb més freqüència consideren que la seva ocupació perjudica la seva salut mental, una afirmació que comparteix el 35,7% de les persones enquestades d’aquella franja.
Bretxa en les cures i riscos segons gènere i edat
L’informe de l’INSST confirma que les responsabilitats familiars es distribueixen de manera diferent segons l’etapa vital i el gènere.
La cura de fills arriba al seu punt màxim entre els 35 i els 44 anys (52%), mentre que l’atenció a persones grans cobra més rellevància entre els 45 i els 54 anys (18,3%).
Per sexe, entre els menors de 35 anys la cura de menors recau en el 30% de les dones davant del 13% dels homes, una bretxa que es manté entre els 35 i els 54 anys (49,5% davant 40%) i s’agreuja en el cas de la cura de persones grans.
La recerca també identifica diferències en altres àmbits: l’atenció sexual no desitjada es concentra en les dones menors de 35 anys, mentre que l’exposició a l’assetjament laboral és més habitual en els homes a partir dels 35 anys, que, a més, fan una valoració subjectiva més positiva de la seva feina a mesura que s’acosten a la maduresa.
Pel que fa al consum de fàrmacs, la medicació per a l’ansietat és més freqüent entre les dones en totes les franges d’edat, mentre que l’ús de medicaments per al dolor resulta significativament superior en els homes, sobretot a partir dels 35 anys en endavant.
L’estudi també assenyala que les exigències físiques freqüents disminueixen amb l’edat —baixen del 49% entre els 16 i els 24 anys al 35% entre els 55 i els 64, i cauen encara més a partir dels 65—, mentre que les demandes emocionals afecten gairebé la meitat de les persones ocupades de 16 a 54 anys, i assoleixen els seus pics entre els 35 i els 44 anys (50,3%) i entre els 45 i els 54 (49,5%).
En canvi, la percepció de reconeixement professional millora amb el pas del temps i arriba al seu màxim en l’etapa immediatament anterior a la jubilació.
La difusió d’aquests resultats coincideix amb l’inici de la campanya de sensibilització "En el treball totes les generacions sumen. Una seguretat i salut que evoluciona amb tu", impulsada per la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (CNSST) per incorporar la diversitat generacional en la gestió preventiva i en les polítiques empresarials.