Àgueda Micó (Compromís): "La millor manera d’aconseguir polítiques d’esquerres és tenir diputats que pressionin el PSOE"

La candidata de Compromís-Front Valencià defensa a DEMÓCRATA estendre l’aliança de les esquerres valencianes a les properes eleccions autonòmiques i municipals i critica la falta d’ambició del PSOE en matèria d’habitatge. També exigeix una reforma del finançament autonòmic i la derogació de la llei mordassa per negociar una nova investidura

10 minuts

WhatsApp Image 2026 11 17 at 15.36.12
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

10 minuts

València. Els estralls de la nit anterior encara hi són presents. Paquets, cartrons, rotllos de cinta adhesiva, tisores i cares conegudes damunt de cada superfície... Àgueda Micó, cap de llista de Compromís-Front Valencià al Congrés per València, rep DEMÒCRATA a la seu de la coalició hores després de l’inici de la campanya.

És la candidata única de la província que repeteix com a número u, encara que ho fa en un papereta batejada de nou. La marca Compromís-Sumar, amb què va concórrer al 23J, ja és cosa del passat.

Micó també és la Secretària General de Compromís, la formació que va liderar les (fructíferes) converses per aconseguir una llista conjunta d’esquerres a la Comunitat Valenciana. Només a València, Castelló i Alacant, Podemos va accedir a integrar-se a les candidatures del Front Amplio.  

"Teníem la responsabilitat d’oferir a la gent una candidatura digna", insisteix en una  conversa amb aquest mitjà, en la qual també reivindica l’agenda valenciana i treu a la llum els compromisos incomplets pel Govern els darrers anys.

Pregunta - Comencem amb un balanç de l’anterior legislatura. Esteu orgullosos de la vostra feina? Creieu que heu aconseguit construir una agenda valencianista pròpia a Madrid?

Resposta -  Bé, ha estat una legislatura complicadíssima perquè la majoria d’investidura després no s’ha reflectit en una majoria per fer polítiques d’esquerres. Tot i així, crec que, desgraciadament, la catàstrofe de la dana, una cosa que mai no hauríem volgut que passés, ha fet que a partir d’octubre de 2024 es parli molt més al Congrés de la realitat valenciana i dels nostres problemes. La comissió d’investigació i tota la feina que hem desenvolupat en ella han estat fonamentals.

També hem insistit molt en qüestions com el finançament autonòmic, la condonació del deute i l’anivellació. Amb la pressió de diversos partits aconseguim que s’obrís aquest debat, encara que hem hagut d’arrossegar constantment el Partit Socialista. Estava previst abordar-ho al novembre, però la legislatura va acabar abans. 

P -  Ha estat una legislatura en què cada vot comptava, i després del seu pas al Grup Mixt, ha tingut interlocució directa amb el Govern. Quins compromisos de l’acord d’investidura considera que Sánchez ha complert i en quins se sent més defraudada?

R - Una part important del nostre acord depenia dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), que mai no vam arribar a debatre. Això ha dificultat el compliment de molts compromisos.

Entre els avenços destacaria el finançament de la dependència, una reivindicació fonamental per a Compromís. Gràcies també al treball del Ministeri de Drets Socials, es va aprovar que l’Estat assumís el 50% del seu finançament per a les comunitats autònomes.

Tanmateix, altres mesures s’han quedat pel camí, com ara la reducció de la jornada laboral. Crec que el PSOE no ha acabat de creure-s’ho i per això és tan important la pressió de les forces de l’esquerra territorial.

Tampoc no estem satisfetes amb la resposta del Govern central a la dana. Les ajudes han arribat tard i malament, i la reconstrucció hauria de tenir molt més en compte els experts i els ajuntaments afectats. S’estan reconstruint infraestructures a les mateixes zones inundables on va passar la catàstrofe.

Les inversions en transport públic i Rodalies també s’han quedat lluny de les nostres expectatives, igual que les polítiques d’habitatge. Reconeixem avenços socials, com ara les pujades del salari mínim i les pensions o les millores en dependència, impulsats en bona mesura pels ministeris de Sumar. Però, en termes generals, estem una mica decepcionades amb l’actitud del PSOE en el Govern.

P- Al final, la Comunitat Valenciana ha estat l’únic territori en què ha estat possible l’aliança de totes les esquerres. A què creu que es deu?

Aquí Compromís ho tenia clar que era una qüestió de responsabilitat. Després de tot el que han patit els valencians amb aquest govern miserable de dreta i extrema dreta que tenim des de 2023, amb una dana que ha deixat 234 víctimes mortals i gairebé un milió de persones afectades, la nefasta gestió i la manca de depuració de responsabilitats han generat una indignació enorme.

Teníem la responsabilitat d’oferir a la gent una candidatura digna, honesta i d’esquerres, capaç de frenar la dreta i l’extrema dreta, perquè aquí ja les estem patint i no volem que passi el mateix en el conjunt de l’Estat. Però també una candidatura que els planti cara. 

En un moment de desafecció política, de manca de representació i d’auge de l’extrema dreta, Compromís ha aconseguit mantenir aquesta connexió amb la societat valenciana. No volíem fallar-los a la gent, perquè els valencians estan per sobre de tot.

Crec que les altres forces que participen en Front Valencià també ho han entès. Podem País Valencià, Esquerra Unida i Esquerra Republicana han reconegut el lideratge de Compromís, la nostra implantació territorial, la nostra militància i la nostra presència en ajuntaments i alcaldies. Han volgut col·laborar i la nostra intenció és que aquesta papereta única es mantingui també en les eleccions autonòmiques i municipals de l’any que ve.

P. I aquesta aliança que aquí ha estat possible creu que pot servir d’exemple per a l’esquerra estatal?

R. Això espero, de veritat. Molta gent ens ho ha reconegut i ens dona les gràcies pel carrer. De fet, en moltes tertúlies estatals es parla de la nostra candidatura unitària i es pregunten per què al País Valencià ha estat possible i en altres territoris no. Potser hi influeixen les confrontacions personals que venen de lluny o la major exposició mediàtica d’altres dirigents. La nostra coalició es circumscriu a les tres províncies valencianes i això també pot haver facilitat l’acord.

La nostra intenció és que aquesta papereta única es mantingui també en les eleccions autonòmiques i municipals de l’any que ve

Al final, és una qüestió de respectar la pluralitat i entendre quin paper pot exercir cada força política. Al Congrés votem igual el 99% de les vegades, però per a Compromís era fonamental preservar la nostra identitat valencianista, que és precisament el que ens diferencia d’altres projectes de l’esquerra estatal.

Crec que, davant l’auge de l’extrema dreta, la ciutadania veu els projectes arrelats al territori com a opcions més properes i útils. Ho hem vist amb el creixement de Chunta Aragonesista a Aragó o d’ Adelante Andalucía, i també amb forces com el BNG, EH Bildu, Esquerra Republicana o Más Madrid. Aquesta major connexió amb el territori pot ser una de les claus de la composició del proper Congrés.

P- Les enquestes els donen una forquilla d’entre 4 i 6 diputats, aspiren a formar grup propi?

Aspirar, aspirem, és clar que sí, però dependrà molt de la mobilització i hi ha una responsabilitat compartida. Cal explicar-li a la gent la importància que es facin polítiques valentes d’esquerres. I la millor manera d’aconseguir-ho és que hi hagi diputats valents que pressionin després el PSOE.

P- Aquest grup propi tindria cabuda dins de l’acord amb Front Amplio?

R - No tenim res a veure, és a dir, el nostre protocol electoral està totalment separat del protocol electoral de Frente Amplio. És un protocol electoral propi, circumscrit a les tres circumscripcions valencianes i signat pels partits polítics d’aquí. Per tant, si tenim un grup parlamentari propi, serà perquè aquí traiem cinc diputats.

P - Com estan afrontant la campanya? Quines són les línies generals del programa?

R - El primer és explicar a la gent la importància de votar. La gent està farta que no es parli dels seus problemes, de no poder pagar el lloguer, l’escola dels seus fills, el transport o la compra. Es parla de bones dades macroeconòmiques, però això no es reflecteix en l’economia familiar. Hi ha molt cansament i descontentament, tant amb el Govern central com amb els autonòmics.

Hem d’explicar que la política ha de servir per a les coses del menjar, per protegir la gent més humil. I ara mateix la preocupació principal és l’habitatge. Per això portem propostes valentes, com establir contractes de lloguer de durada indefinida, prohibir que els fons voltors comprin habitatges i fins i tot expropiar immobles a aquells que acumulen grans quantitats per ampliar el parc públic. El decret que vam aprovar a la Diputación Permanente és un pedaç, però hem d’anar molt més enllà.

El mateix passa amb els beneficis extraordinaris de la banca, les multinacionals i les energètiques. No pot ser que moltes famílies no arribin a final de mes mentre determinades empreses obtenen enormes beneficis a costa seva. Cal gravar més a qui més té per poder abaixar els impostos a qui menys té.

P - Creu que l’esquerra ha arribat tard a la crisi de l’habitatge? En què ha trobat a faltar més valentia per part del PSOE?

R- Sí, crec que tots hem arribat tard. Alguns per interessos econòmics i partidistes i altres per manca de voluntat política. El PP i Vox, per exemple, s’han negat a aplicar la Ley de Vivienda a les zones tensionades de València, on es podrien limitar els preus del lloguer. I no només això, sinó que el PP ja anuncia que vol derogar la llei, eliminar les zones tensionades i els índexs de preus.

Però també ha faltat valentia als governs d’esquerres. La ministra d’Habitatge no ha impulsat les mesures que considerem necessàries. Quan Compromís va presentar una proposició de llei per prohibir que els fons voltors seguissin comprant habitatges, el PP va votar en contra i el PSOE es va abstenir.

En campanya electoral es presenta com el més d’esquerres, però després guarda les seves propostes a la butxaca i juga amb les majories parlamentàries, amb el PNV i Junts, com a argument per no avançar.

P - Si els seus vots tornessin a ser imprescindibles, quines condicions mínimes exigirien per assolir un pacte? Hi estaria inclosa la reforma del finançament autonòmic?

R. Per descomptat. La reforma del finançament, la condonació del deute i l’anivellament. Són les tres reivindicacions que sempre hem defensat des de Compromís. També l’habitatge, el blindatge de les pensions, la defensa dels serveis públics i la derogació de la llei mordassa.

Treballem amb un problema greu amb les actuacions de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, com hem vist aquests dies. Necessitem garantir la llibertat de manifestació i acabar amb la llei Mordassa. Al final, les nostres prioritats són les coses del dia a dia: habitatge, finançament, drets fonamentals i serveis públics.

P. Les inversions en infraestructures i els retards a Rodalies són reivindicacions històriques. Continua pensant que els valencians són tractats com a ciutadans de segona?

R. És que estem tractats com a ciutadans de segona. Per això és tan important tenir més diputats que pressionin al Congrés. L’agenda valenciana dependrà de la nostra capacitat i de la nostra força. Dels 33 diputats valencians que arriben al Congrés, tots són valencians, però només els de Compromís exercim com a tals.

Quan PP i Vox ens retreuen que regalem els nostres vots al PSOE, els dic que, si pressionessin tant com nosaltres pel finançament, seria molt més fàcil aconseguir avenços. Però els diputats valencians del PSOE i del PP s’obliden que són valencians quan arriben a Madrid. Ni parlen valencià al Congrés ni defensen els nostres problemes.

Dels 33 diputats valencians que arriben al Congrés, tots són valencians, però només els de Compromís exercim com a tals

A més, necessitem inversions dirigides a l’economia productiva i a la transició energètica, no continuar construint ports i aeroports que augmentin la turistificació i la pressió sobre el nostre territori. Som en una zona especialment exposada al canvi climàtic i necessitem polítiques que el protegeixin. Tot i això, en aquest model d’inversions, PP i PSOE molt sovint van de bracet.

P- Algunes veus del PP s’han mostrat partidàries de >revocar  l’ús de les llengües cooficials al Congrés, què en pensa?

R- Doncs t’ho pots imaginar, em sembla fatal, lamentable. De fet, aquesta legislatura que hem tingut un Congrés plurilingüe ha estat tan fàcil... A mi diputats de tots els grups m’han dit que quan parlo en valencià m’entenen perfectament, perfectíssimament. És que no hi ha hagut cap problema en aquests tres anys. Per tant, entenc que aquí el PP està exercint de partit que sap que ha de pactar amb Vox i s’ assimila.

P- Han arribat a un acord de coalició amb el PSOE per al Senat, mentre que PP i Vox també han tancat pactes puntuals. Els preocupa aquesta aliança?

R - El Senat és important, tot i que desgraciadament no funciona com una veritable cambra de representació territorial, que és el que hauria de ser, com passa amb el Bundesrat alemany. A la pràctica, és una cambra de segona lectura que el Partit Popular ha utilitzat durant aquesta legislatura per intentar tombar o debilitar lleis procedents del Congrés, de vegades amb el suport de Junts.

Té també influència en determinades eleccions d’òrgans com el Consell General del Poder Judicial o el Tribunal Constitucional. Per això considerem important impedir que la dreta i l’extrema dreta utilitzin el Senat per intentar acabar amb la democràcia. Aquest és el motiu dels nostres acords.

Pel que fa als pactes entre PP i Vox, no ens sorprèn. Ja sabem que van de bracet, perquè governen junts en molts ajuntaments i comunitats autònomes. Se n’han tret la careta.

P - Va agafar el relleu de Joan Baldoví, un diputat amb una llarga trajectòria i un gran reconeixement al Congrés. Com va viure aquesta responsabilitat? Quin consell li va donar abans d’assumir l’escó?

R -  Per a mi va ser una responsabilitat enorme. Joan Baldoví és una persona molt estimadíssima. Recordo que, en el seu últim Pfleno, tota la bancada de l’esquerra es va aixecar per aplaudir-lo. Em vaig emocionar molt aquell dia. I quan vaig arribar i parlava amb altres diputats i els deia que era de Compromís, de seguida em responien: "Ah, el partit de Joan Baldoví".

P- I li va donar algun consell?

R - El principal consell va ser que fos jo mateixa. Em va dir: "Àgueda, tens molta experiència política, fa temps que dirigeixes el partit, has estat regidora al teu poble i estàs ficada en política des dels 19 anys. No t’ha preocupis, sigues tu mateixa". I això és el que he intentat fer.

Em va dir que parlés amb tothom. Que, quan volgués tirar endavant una moció o una proposta, se la expliqués a tots els grups parlamentaris, perquè de vegades t’emportes sorpreses i descobreixes que pots dialogar i arribar a acords amb diputats i partits amb els quals potser no ho esperaves.

En dETALL:

Tot i que aquests dies estan sent dies frenètics, les jornades prèvies al tancament del termini per registrar coalicions no s’oblidaran a la Plaça del Pilar, on Compromís té la seva seu. 

Durant l’entrevista, Micó recorda entre rialles un moment "súpergraciós" que van viure el passat 16 d’octubre quan van anunciar l’acord a les portes de l’últim minut. 

"El dia que vam tancar el pacte va venir una dona gran de Cullera a la nostra seu, quan ja estàvem a punt de tancar. Havia agafat el tren expressament (un trajecte en Rodalies de gairebé 45 minuts fins a València) per agrair-nos l’acord en persona: "He vingut personalment a donar-vos les gràcies pel pacte que heu aconseguit".

Per a Micó, aquest gest ho resumeix tot: "La gent està contenta i necessita aquest tipus d’enteses, especialment en un moment en què la ultradreta està creixent tant".