El DNI digital es podrà utilitzar per identificar-se davant de les meses electorals en les eleccions generals del proper 29 de novembre, llevat que una decisió judicial canviï la situació. La Junta Electoral Central (JEC) va aixecar el passat 5 de novembre la suspensió que pesava sobre l’aplicació MiDNI, després de rebre garanties del Ministeri de l’Interior sobre els dispositius que s’utilitzaran per verificar els codis QR dels votants.
Un dia després, el 6 de novembre, Iustitia Europa va anunciar que havia presentat un recurs contenciós-administratiu davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem contra aquest acord. La formació sol·licita mesures cautelaríssimes per paralitzar immediatament l’autorització. De moment, la presentació del recurs no implica que l’alt tribunal hagi suspès l’ús del DNI digital: la decisió correspon als magistrats.
Què ha autoritzat la Junta Electoral Central
L’acord de la JEC del 5 de novembre, identificat com a 330/359, permet utilitzar MiDNI com a mitjà d’identificació davant les meses electorals del 29N. La decisió aixeca la suspensió que l’organisme havia establert el 26 de març sobre aquesta aplicació i MiDGT, però només respecte al DNI digital.
L’autorització es produeix després que Interior comuniqués a la Junta que totes les meses electorals disposaran d’un dispositiu amb càmera i navegador que incorpora el verificador oficial de MiDNI. Aquest aparell permetrà comprovar el codi QR temporal que genera l’aplicació del votant.
El Ministeri ha anunciat que distribuirà més de 60.000 terminals perquè les meses puguin fer aquesta comprovació. El procediment exigeix que l’elector obri MiDNI davant dels membres de la mesa i generi en aquell moment el codi QR, que serà llegit i verificat amb el dispositiu oficial.
L’autorització no s’estén a MiDGT, l’aplicació que permet portar el permís de conduir al telèfon, la suspensió de la qual continua vigent. Els ciutadans podran continuar identificant-se també mitjançant els documents físics admesos per la normativa electoral.
Quins arguments utilitza Iustitia Europa
El recurs d’Iustitia Europa qüestiona que les garanties traslladades per Interior siguin suficients per assegurar el funcionament del sistema durant la jornada electoral.
La formació sosté que disposar de lectors QR no acredita per si sol que existeixi un protocol complet per resoldre les possibles incidències tècniques. En concret, planteja què passaria si falla la connexió a internet, s’esgota la bateria del telèfon, deixa de funcionar el dispositiu de la taula o no es pot completar la verificació del codi.
També reclama informació sobre els procediments de substitució dels terminals i les instruccions que hauran de seguir els membres de les meses davant una incidència. Segons el partit, no s’ha acreditat prou com es garantirà una actuació uniforme a tots els col·legis electorals.
Aquests arguments formen part de la posició de l’organització recurrent i no constitueixen una conclusió judicial sobre la seguretat del sistema. La JEC, per la seva part, ha considerat suficients les garanties comunicades pel Ministeri de l’Interior per aixecar la suspensió de MiDNI.
Què demana al Tribunal Suprem
Iustitia Europa sol·licita a la Sala de lo Contenciós-Administratiu del Suprem que adopti mesures cautelaríssimes, és a dir, una suspensió urgent que es pot acordar sense escoltar prèviament l’Administració demandada quan concorren les circumstàncies legals per fer-ho.
En concret, demana que es paralitzi l’eficàcia de l’acord de la JEC pel que fa a l’ús de MiDNI com a mitjà d’identificació davant les meses electorals. També reclama que es comuniqui qualsevol eventual suspensió a la Junta Electoral Central, al Ministeri de l’Interior i als òrgans electorals territorials.
De manera subsidiària, si el tribunal no aprecia motius per adoptar una mesura cautelaríssima sense audiència prèvia, la formació sol·licita que es tramiti un procediment cautelar ordinari i que se celebri una vista urgent abans de les eleccions.
El partit sosté que una resolució posterior al 29 de novembre podria perdre eficàcia pràctica si es produïssin problemes durant la identificació dels electors. Aquesta és la justificació que planteja per reclamar una resposta judicial abans de la votació.
Què ha de decidir ara el Suprem
La primera qüestió que ha de resoldre el tribunal és si concorren els requisits per suspendre de manera immediata l’autorització de MiDNI. Si concedeix la mesura, l’ús de l’aplicació quedaria paralitzat en els termes que estableixi l’auto. Si la rebutja, l’autorització de la JEC continuarà vigent, sense perjudici que el recurs principal continuï la seva tramitació.
El Suprem no ha de decidir en aquest primer moment si el DNI digital és vàlid en termes generals, sinó si escau suspendre cautelarment l’acord de la Junta mentre s’examina el recurs. La resolució sobre les mesures urgents tampoc no equival necessàriament a una sentència definitiva sobre el fons de l’assumpte.
A la data de publicació, no consta una resolució del Suprem que hagi concedit la suspensió sol·licitada. Per tant, la situació vigent és la establerta per la JEC: MiDNI està autoritzat per identificar els votants el 29N i MiDGT continua suspès.
La clau dels pròxims dies serà comprovar si l’alt tribunal considera que els dubtes plantejats per Iustitia Europa justifiquen paralitzar el sistema abans de les eleccions o si manté l’autorització acordada per l’òrgan electoral.