El debat sobre el front ampli es lliura entre noms, primàries i sigles, però també té una traducció en escons. Amb els mateixos vots, agrupar a Sumar, Podemos i les forces territorials incloses en aquest anàlisi eleva la seva representació de 25 a 39 diputats. Dels catorze que recuperen, vuit surten de PP i Vox i sis del PSOE.
Aquest és el resultat de l'exercici provincial de DEMÒCRATA: la unitat millora la representació conjunta de l'espai, però no tots els diputats recuperats canvien de bloc. PP i Vox passen de 197 a 189, encara per sobre dels 176 de la majoria absoluta.
El abast de l'aliança importa. Aquest càlcul incorpora ERC, EH Bildu, BNG i Adelante Andalucía, a més de l'espai de Sumar i Podemos. Reunir únicament aquestes dues últimes candidatures produeix un efecte diferent i més petit. Són coalicions diferents i s'han de mesurar com a tals.
Una, dues o tres: quines candidatures s'estan comparant
La negociació roman oberta. Ada Colau ha condicionat la seva disposició a encapçalar el Front Ampli a ampliar el projecte a més forces, entre elles Podemos. Irene Montero manté l'exigència de primàries obertes. Cap d'aquestes posicions confirma un acord amb tots els partits territorials.
Una de les hipòtesis que circulen planteja dues aliances: Sumar, IU, Más Madrid i Comuns per un costat; Podemos amb ERC, EH Bildu, BNG i Adelante per un altre. L'anàlisi pren aquesta configuració com a possibilitat i la compara amb la integració de totes les forces considerades i amb la seva separació.
| Configuració | Composició |
|---|---|
| Una llista comuna | L'espai de Sumar, Podemos i les forces territorials analitzades comparteixen papereta en cada circumscripció. |
| Dues candidatures | Sumar i el seu espai per un costat; Podemos amb ERC, EH Bildu, BNG o Adelante en els seus respectius territoris per un altre. |
| Fins a tres candidatures | Sumar, Podemos i la força territorial corresponent concorren separats. On no hi ha una tercera força modelitzada queden dues. |
Son hipòtesis electorals. IU, Más Madrid i Comuns estan compresos en l'espai de Sumar: no se'ls assignen percentatges addicionals. Altres partits, com Junts, PNV o CUP, romanen fora de les aliances comparades. "Fins a tres" no significa tres llistes estatals presents a totes les províncies.
La unitat es mesura on es reparteixen els diputats: a cada circumscripció. ERC no aporta vots fora de Catalunya, ni el BNG fora de Galícia. Tampoc se suposa que una aliança territorial sumi suports nous per presentar-se amb una marca compartida.
D'on surten els vots: una enquesta identificada i el mapa del 23J
El punt de partida és el baròmetre d'octubre de 40dB. per EL PAÍS i la SER, publicat el 5 d'octubre. La seva estimació situa al PP en el 31,6%, al PSOE en el 27,4%, a Vox en el 18,4%, a Sumar en el 5,6%, a Podemos en el 2,7% i a SALF en el 2%. La resta de candidatures i el blanc completen el 12,3%.
DEMÓCRATA distribueix aquestes xifres per províncies mitjançant un ajust sobre els resultats definitius del 23J. Per a les candidatures de la resta es mantenen les seves proporcions relatives de 2023. Per tant, els seus suports dins del càlcul són supòsits territorials, no estimacions individuals publicades ara per 40dB.
L'exercici permet aïllar l'efecte de les llistes: entre una configuració i una altra no canvia cap vot. Canvia la candidatura a la qual s'afegeix. No s'incorporen primes per lideratge ni se suposa que una coalició atragui a abstencionistes.
La llista comuna guanya catorze escons; PP i Vox perden vuit
| Configuració | PP | PSOE | Vox | Espai analitzat | Altres forces | PP + Vox |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Una llista comuna | 125 | 104 | 64 | 39 | 18 | 189 |
| Dos candidatures | 132 | 109 | 65 | 26 | 18 | 197 |
| Fins a tres candidatures | 132 | 110 | 65 | 25 | 18 | 197 |
Font: model de DEMÓCRATA. "Espai analitzat" inclou sempre l'espai de Sumar, Podemos, ERC, EH Bildu, BNG i Adelante Andalucía. Les forces territorials només aporten els vots assignats a les seves circumscripcions. Entre configuracions es mantenen tots els vots. Cada fila suma 350 diputats, excloent la columna de subtotal PP + Vox. Els escons són càlculs propis, no una projecció publicada per 40dB.
Amb fins a tres candidatures, l'espai analitzat suma 25 representants: sis de Sumar, dos de Podemos i disset de les forces territorials considerades. El PP obté 132, el PSOE 110 i Vox 65.
Amb una papereta comuna, aquest espai arriba a 39. El PP baixa a 125; el PSOE, a 104; i Vox, a 64. La millora de catorze diputats es reparteix així: set procedeixen del PP, sis del PSOE i un de Vox.
La suma del PSOE i les forces analitzades passa de 135 a 143. Per mesurar si canvia l'equilibri entre blocs importa aquesta guany conjunta de vuit, a més de l'augment de representació de la candidatura unitària.
El model localitza les recuperacions en catorze circumscripcions, entre elles Alacant, Barcelona, Bizkaia, A Coruña, Navarra, Màlaga i València. La suma funciona tant on dues candidatures competeixen pel darrer diputat com on una d'elles es queda sense representació.
Dos aliances no produeixen el mateix resultat que una papereta comuna
En la configuració de dues candidatures, l'espai de Sumar manté sis diputats i l'aliança de Podemos amb les forces territorials reuneix vint. Són 26 en total: un més que amb la separació, però tretze menys que amb la candidatura comuna.
Aquest diputat addicional procedeix del PSOE, que passa de 110 a 109. PP i Vox conserven els seus 197. En aquest supòsit, per tant, l'acord parcial redistribueix representació dins de l'esquerra sense reduir la suma de la dreta.
Això no mesura l'atractiu electoral de Colau, Rufián, Montero o qualsevol altre dirigent. Una aliança podria mobilitzar suports que el càlcul manté quiets, o perdre electors que no acceptessin els seus nous socis. Les dades utilitzades no permeten assignar d'antuvi una prima o un càstig per aquests noms.
També convé distingir aliança electoral i coordinació parlamentària. Per aconseguir l'efecte calculat, els vots han de computar per la mateixa candidatura dins de cada circumscripció. Compartir actes, missatges o una estratègia posterior al Congrés no equival a sumar paperetes en l'escrutini.
Endavant Andalusia: la dada que falta per completar el retrat
El vot d'Endavant inclòs en el càlcul procedeix de la seva candidatura al Congrés de 2023, localitzada a Cádiz, i de l'ajust aplicat a les forces de la resta. No reprodueix el seu resultat autonòmic posterior ni estima quant obtindria si concorria a unes generals amb una implantació diferent.
Traslladar-li directament un percentatge de les eleccions andaluses i restar-ho al PSOE alteraria dues coses a la vegada: les candidatures i els vots. Per mesurar únicament l'efecte de les llistes, aquest exercici evita aquest trasvassament sense evidència.
La falta d'una estimació pròpia per generals limita el que pot concloure's sobre Endavant. La seva presència està contemplada, però el model no pretén mesurar un possible creixement d'aquesta formació respecte a 2023.
La prova del 23J: fragmentar també beneficia al PSOE
El contrast històric permet observar el mecanisme amb vots reals. El 2023, Sumar va concórrer amb Podemos integrat i va obtenir 31 diputats. El PP va aconseguir 137, el PSOE 121 i Vox 33. PP i Vox van sumar 170.
Si el vot d'aquella candidatura es divideix en dues llistes, en una proporció uniforme del 75,61% i el 24,39% per província, la seva representació conjunta baixa de 31 a 18 diputats. Els altres vots romanen intactes.
| Configuració | PP | PSOE | Vox | Sumar + Podemos | Altres forces | PP + Vox |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Resultat oficial de 2023 | 137 | 121 | 33 | 31 | 28 | 170 |
| Divisió hipotètica de Sumar | 141 | 129 | 33 | 18 | 29 | 174 |
Font: JEC i càlcul de DEMÓCRATA. Es reparteix el vot de Sumar en dues candidatures en proporció 9,3/3, equivalent al 75,61% i 24,39%. Es conserven els altres vots i les magnituds provincials de 2023. Aquesta prova històrica afecta només a Sumar: no integra les forces territorials. Cada fila suma 350, exclòs el subtotal PP + Vox.
El PSOE guanya vuit diputats, el PP quatre i el PNV un. Vox manté els seus 33. PP i Vox arriben a 174: quatre més que a les urnes, però encara dos menys de la majoria absoluta.
El resultat depèn d'aquesta divisió territorial concreta. No demostra que qualsevol separació hagués produït exactament aquests escons ni reconstrueix com haurien reaccionat els ciutadans davant dues candidatures.
Què comprova el càlcul i què depèn dels supòsits
El programa reprodueix primer els 350 diputats oficials del 23J, província per província. Per a l'escenari actual utilitza el repartiment de la convocatòria de 2026, amb 38 diputats a Madrid i vuit a Cádiz.
Aplica D'Hondt i la barrera del 3% de vots vàlids de cada província; a Ceuta i Melilla guanya la candidatura més votada.
El ajust conserva el pes de cada província en els vots vàlids de 2023. Sumar i Podemos parteixen del perfil territorial de la seva candidatura conjunta; SALF es distribueix inicialment amb el mateix percentatge a totes les circumscripcions.
Per a Vox a Santa Cruz de Tenerife, on no va presentar llista al Congrés el 2023, se suposa que ara concorre i es construeix el seu perfil inicial amb la relació PP-Vox de Las Palmas. És una decisió del model.
Totes les configuracions sumen 350 diputats. La condició comuna és que les aliances conserven íntegres els vots dels seus integrants. El model comprova el rendiment d'aquests suports, no la viabilitat política dels pactes ni la seva capacitat d'atraure nous electors.
El escenari final: una, dues o tres candidatures amb participació del 70%
La darrera prova incorpora mobilització diferencial. Utilitza la certesa de votar declarada en 40dB.: el 67,6% de qui recorden haver votat al PP es mostren totalment segurs de participar, davant del 65,4% de Vox, el 63,8% de Sumar i el 62,5% del PSOE.
La referència de participació es fixa, com a supòsit, en el 67% i s'eleva al 70%. No és una taxa de partida publicada per l'enquestadora. El model trasllada aquells perfils de record de vot als electorats actuals i augmenta la probabilitat de participar entre els menys segurs.
Se li assigna a Podemos el perfil de Sumar de 2023, candidatura en la qual estava integrat; per a SALF i la resta s'utilitza la mitjana general. Aquestes equivalències són supòsits addicionals. Sense el creuament individual entre probabilitat de votar i intenció actual, aquest apartat s'ha de llegir com una extensió exploratòria.
L'ajust deixa al PP en el 31,4%, al PSOE en el 27,5% i a Vox en el 18,3%. Sumar conserva aproximadament el 5,6% i Podemos el 2,7%. Amb aquests mateixos vots es repeteixen les tres configuracions.
| Configuració | PP | PSOE | Vox | Espai analitzat | Altres forces | PP + Vox |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Una llista comuna | 124 | 104 | 63 | 40 | 19 | 187 |
| Dues candidatures | 130 | 109 | 65 | 27 | 19 | 195 |
| Fins a tres candidatures | 130 | 110 | 65 | 26 | 19 | 195 |
Font: model condicionat de DEMÓCRATA. L'espai analitzat comprèn Sumar i els seus integrants, Podemos, ERC, EH Bildu, BNG i Adelante Andalucía. La participació de referència del 67% és un supòsit, no una previsió de 40dB. Es traslladen perfils de certesa per record de vot als electorats actuals. Cada fila conserva els mateixos vots i suma 350 diputats, excloent la columna PP + Vox. No és una estimació empírica de l'efecte d'assolir el 70%.
Amb una llista comuna, les forces analitzades arriben a 40 diputats, davant de 27 amb dues candidatures i 26 amb fins a tres. La diferència entre la unitat i la separació torna a ser de catorze escons: sis procedents del PP, sis del PSOE i dos de Vox.
PP i Vox passen de 195 a 187. La unitat els resta vuit representants, però manté la seva suma onze per sobre de la majoria absoluta. Amb dues candidatures conserven els mateixos 195 que amb la separació completa.
En variar la participació de referència entre el 66% i el 68%, mantenint la destinació del 70%, la llista comuna obté 39 o 40 escons i PP i Vox sumen 187 o 188. Amb la separació, la dreta queda en 195 o 196. Són comprovacions limitades del model, no intervals de confiança.
La negociació pot reduir el cost de competir pels mateixos vots. En els escenaris calculats, aquest estalvi no n'hi ha prou per canviar la majoria. Per anar més enllà faria falta que també canviés la resposta dels electors a les candidatures, una cosa que la suma de paperetes no pot garantir.