Indecisos del 29N: quants en queden, quan decidiran i qui pot guanyar els seus vots

L’última setmana del 29N comença amb al voltant d’un 8% d’enquestats que no declara una opció de vot en el seguiment de 40dB. El precedent de 2023 mostra que una quarta part dels votants va decidir a la recta final. L’esquerra té més suports previs per recuperar, però aquesta mobilització no està garantida

6 minuts

fotonoticia 20261116135359 1920
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

Última actualització

6 minuts

Les eleccions generals del 29 de novembre entren en la seva darrera setmana amb una part de l’electorat encara sense una decisió declarada. El tracking de 40dB. ha registrat una reducció dels indecisos del 11% al 8% des del començament de les seves entrevistes, el 10 de novembre, segons les dades publicades per EL PAÍS i aportades per a aquest anàlisi.

La caiguda indica que la campanya està aclarint dubtes, però no revela per si sola qui està guanyant aquests suports. Deixar de respondre «no ho sé» pot significar triar un partit, decidir abstenir-se o comunicar una preferència que abans s’ocultava.

El precedent de les últimes generals mostra quant pot importar aquest tram. Un 15,9% de qui va votar el 2023 va decidir durant l’última setmana de campanya, un 3,3% el dia de reflexió i un 6,8% el mateix dia de les eleccions. Junts sumen el 26%: aproximadament una de cada quatre persones votants.

Quants indecisos queden per al 29N

La referència més recent del tracking recollida en la informació de partida situa la indecisió al voltant del 8%. L’anàlisi que agrupa diverses enquestes d’octubre i novembre la situa a prop del 9%. Són mesures de períodes diferents i no s’han de presentar com a dos resultats contradictoris d’una mateixa jornada.

Hi ha una altra precisió decisiva: l’estudi inclou com a indecisos tant qui respon que no sap què votarà com qui prefereix no contestar. Per tant, aquest percentatge no equival exactament a persones disponibles per canviar d’opinió.

Tampoc no es pot convertir automàticament en un nombre tancat de milions de vots. Per fer-ho caldria conèixer l’univers representat per cada enquesta, la participació d’aquest col·lectiu i quantes persones acabaran triant una candidatura.

La xifra útil per seguir la campanya és l’evolució dins de la mateixa sèrie: del 11% al 8%, tres punts menys de respostes sense una opció declarada. Això no significa que tres punts de l’electorat hagin passat al PSOE, al PP o a qualsevol altra formació.

Quan es decideix el vot: la campanya no s’acaba per a l’elector el divendres

La setmana que comença el dilluns 23 té tres moments diferents: els últims dies de campanya, la jornada de reflexió del dissabte 28 i la votació del diumenge 29.

Les dades històriques permeten mesurar el pes de cada tram, però no repartir-lo entre dilluns, dimarts o dimecres. No hi ha una base per afirmar que un percentatge concret dels indecisos actuals es resoldrà cada dia.

El calendari de decisions de 2023 ofereix una referència:

  • Última setmana de campanya: 15,9% dels votants.
  • Jornada de reflexió: 3,3%.
  • Dia de les eleccions: 6,8%.

És un comportament observat en les anteriors generals, no una predicció per al 29N. El denominador també canvia: aquests percentatges es refereixen a qui finalment va votar; el 8% actual prové de respostes a una enquesta abans de les eleccions.

Quan es decideix el vot: la referència de 2023
Moment de la decisió Votants Calendari equivalent del 29N
Molt abans de la campanya 61,0% Abans del començament de la campanya
Al començament de la campanya 12,5% Primeres dies
Última setmana de campanya 15,9% Recta final fins divendres 27
Jornada de reflexió 3,3% Dissabte 28 de novembre
Dia de les eleccions 6,8% Diumenge 29 de novembre
Última setmana + reflexió + eleccions 26,0% Dada històrica, no previsió

Font: CIS, estudi 3420, pregunta 7a. Percentatges entre qui van declarar haver votat el 2023 i van identificar la seva opció, inclòs vot en blanc o nul. Les categories publicades sumen 99,5% per arrodoniment i respostes no incloses. La correspondència amb les dates del 2026 és orientativa: no pronostica decisions diàries.

La conseqüència política és concreta: el tancament de campanya no clausura la decisió electoral. El dissabte i el diumenge encara es poden resoldre preferències, dubtes sobre quina candidatura triar i decisions sobre si cal anar a votar.

Per què el 8% d’indecisos no contradiu el 26% que va decidir al final

Una persona pot contestar avui que votarà un partit i canviar d’opció després. Una altra pot mantenir la seva preferència durant setmanes, però recordar després de les eleccions que va prendre la decisió definitiva durant els últims dies.

Per això, declarar una intenció de vot i donar-la per tancada no són el mateix. El sac de respostes “no sap” o “no contesta” no recull tota la incertesa de la campanya.

També hi ha votants convençuts sobre el seu partit que dubten de si aniran a l’escola electoral. I persones segures que participaran que continuen comparant dues candidatures. Són decisions diferents i poden resoldre’s en moments diferents.

Les investigacions sobre campanyes espanyoles distingeixen entre reforçar una preferència, activar una inclinació prèvia i canviar d’opció. Els sondeigs poden aportar informació per a aquesta decisió, però el seu efecte depèn de la competició entre partits i del context electoral; no hi ha una direcció automàtica del vot tardà.

A qui pot beneficiar: l’esquerra té més vot anterior per recuperar

Els creuaments de 40dB. publicats per EL PAÍS situen les majors dubtes entre qui recorda haver votat a Sumar el 2023: un 7,8% continua sense declarar una opció. Entre els antics votants del PSOE, el percentatge és del 4,8%; entre els del PP, del 3,5%; i entre els de Vox, de l’1,2%.

Aquests percentatges descriuen la indecisió dins de cada electorat anterior. No signifiquen que Sumar representi el 7,8% de tots els indecisos, ni que aquests vots hagin de tornar necessàriament al seu espai polític.

La lectura per a Sánchez és favorable com a oportunitat, però exigent com a tasca: té més marge que la dreta per recuperar suports anteriors encara sense definició. Perquè aquest marge es tradueixi en una millora, aquestes persones han d’anar a votar i triar el PSOE o una candidatura compatible amb una majoria parlamentària.

Si s’abstenen, la indecisió més gran de l’esquerra es converteix en una debilitat. Si trien una altra formació progressista, poden reforçar aquest bloc sense millorar directament la posició del PSOE davant del PP.

Indecisos segons el seu vot declarat el 2023
Electorat anterior Indecisos dins del grup
Sumar 7,8%
PSOE 4,8%
PP 3,5%
Vox 1,2%
Altres partits 8,1%

Font: anàlisi de 40dB. publicada per EL PAÍS, amb enquestes d’octubre i novembre fins al dia 20. Indecisos: respostes "No ho sé" o "Prefereixo no contestar". Els percentatges corresponen a cada electorat anterior, no al conjunt d’indecisos. No identifiquen a quin partit votaran finalment.

El PP també pot guanyar amb els indecisos

La indecisió més baixa entre els antics votants del PP i Vox indica una major definició del seu suport declarat. No demostra que tots hagin de participar ni que mantinguin el mateix partit.

Feijóo pot beneficiar-se d’electors que busquin un canvi de Govern, de decisions entre PP i Vox o de votants situats fora d’aquests electorats anteriors. L’origen d’un indecís no determina el seu destí.

El creuament ideològic reforça aquesta cautela. La indecisió arriba al 15,2% entre qui se situa al centre, davant del 6,4% de qui se situa a l’esquerra i el 3% a la dreta. Entre qui no declara una posició ideològica, arriba al 38,6%.

No es pot deduir d’aquestes dades que la majoria dels indecisos sigui centrista: per conèixer-ne la composició cal considerar també quantes persones integren cada grup. Sí que mostren que el vot sense definir desborda el cara a cara entre dos electorats perfectament delimitats.

Què hauria de passar perquè la darrera setmana canviés el resultat

Perquè els indecisos alterin de manera apreciable la distància entre partits han de coincidir dos moviments: que una part suficient acabi votant i que els seus suports es distribueixin de manera desigual.

Un exemple purament il·lustratiu permet entendre-ho. Si 100.000 nous votants es reparteixen al 50% entre dues candidatures, totes dues creixen sense modificar la seva distància en vots. Si es distribueixen 60.000 davant de 40.000, la diferència canvia en 20.000.

El decisiu no és només quants es mobilitzen, sinó qui obté l’avantatge net i on són aquests vots. En una circumscripció amb l’últim escó disputat, una variació petita pot modificar la representació; en una altra, un augment més gran pot no canviar cap diputat.

Hi ha un darrer límit per interpretar els propers sondejos: les seves estimacions ja poden incorporar hipòtesis sobre la participació i el destí dels indecisos. No correspon sumar després aquest 8% als resultats publicats com si fos una bossa de vots que els models haurien deixat completament fora.