Després del fracàs en la construcció d'una candidatura conjunta en aquell espai que es denomina 'a l'esquerra del PSOE', les disputes entre les formacions progressistes no han cessat. L'última bretxa de cara a les eleccions generals del 29 de novembre s'ha obert a Terol, després que Chunta Aragonesista decidís que la coalició CHA-Frente Amplio Aragón no presenti candidatura al Congrés en aquella província, amb l'argument d'evitar la dispersió del vot progressista. Izquierda Unida, tanmateix, rebutja renunciar a concórrer i manté la seva aposta per oferir una candidatura pròpia.
El desacord enfronta dues prioritats que no sempre encaixen: concentrar els suports per intentar arrabassar representació parlamentària al PP i Vox o mantenir una opció electoral diferenciada per a qui no vol votar al PSOE. La discussió va més enllà d'una circumscripció concreta i posa sobre la taula com s'ha d'organitzar una coalició que agrupa formacions amb implantació territorial, interessos i estratègies diferents.
La tensió ha escalat des de l'anunci de Chunta, el dimecres 21 d'octubre, fins la confirmació d' IU que concorrerà a Terol sense la formació aragonesista. La controvèrsia arriba, a més, en plena preparació de les candidatures per als comicis i mentre el PSOE nega que existeixi una negociació amb el Frente Amplio perquè retiri llistes al Congrés en determinades províncies.
Terol enfronta dues estratègies electorals
El president de Chunta Aragonesista, Jorge Pueyo, justificà la renúncia a competir pel Congrés a Terol per la necessitat de concentrar els esforços de la coalició a Saragossa i Osca. La formació sí concorrerà al Senat a la província turolenca. El seu argument és que, en un escenari de forta polarització, evitar la fragmentació dels vots progressistes pot contribuir a facilitar una majoria d'esquerres.
La posició d' IU Aragó és la contrària. La seva coordinadora, Marta Abengochea, defensa que la ciutadania ha de poder votar a una força situada a l'esquerra del PSOE també a les províncies amb menys població i representació. L'organització sosté que tenia les seves candidatures escollides des del 13 d'octubre i considera que renunciar a presentar-se deixaria sense una opció pròpia part de l'electorat.
La discrepància no es limita a una diferència tàctica sobre com obtenir més escons. També afecta a la relació entre els integrants de la coalició i a la capacitat de cada formació per decidir on concórrer. Chunta sosté que l'acord de coalició li atribueix la decisió sobre les circumscripcions aragoneses; IU, per la seva banda, manté que ha d'haver candidatura a Teruel i ha rebut el suport de la seva direcció federal.
Recalculant
El recalcul dels resultats de les eleccions generals de juliol de 2023, elaborat per El Independiente, permet identificar cinc circumscripcions en les que una candidatura conjunta del PSOE i Sumar hauria modificat la distribució d'escons: Osca, Conca, Guadalajara, Toledo i Jaén. A Teruel, tanmateix, la suma d'ambdues formacions s'hauria quedat 234 vots per sota del PP, sense alterar la distribució de diputats.
A Osca i Conca, la candidatura conjunta hauria arrabassat un esco al PP, que va passar de dos diputats a un. A Guadalajara, el canvi hauria perjudicat a Vox, amb una distribució hipotètica de dos diputats per a la candidatura conjunta i un per al PP. A Toledo, el PP hauria perdut un dels seus tres escons, mentre que a Jaén el diputat addicional hauria estat a costa de Vox.
Aquests càlculs mantenen constants els vots de les altres candidatures i agrupen els sufragis que PSOE i Sumar van obtenir per separat. Es tracta, per tant, d'una reconstrucció dels resultats de 2023, no d'una estimació del que pot ocórrer el proper 29 de novembre. A més, Sumar incloïa llavors a Podemos, una circumstància que impedeix atribuir automàticament tots aquells suports a l'espai polític que concorrerà ara sota altres fórmules.
L'incidència d'una candidatura conjunta depèn de la distribució dels vots i del nombre de diputats que elegeix cada província. A les circumscripcions petites, una diferència relativament reduïda pot decidir l'últim esco, però la suma dels resultats de dos partits no garanteix que el mateix electorat torni a recolzar una llista compartida.
Teruel il·lustra aquest límit. A les eleccions de 2023, el PP va obtenir 26.586 vots; el PSOE, 22.226, i Sumar, 4.126. La suma d'aquestes dues últimes formacions hauria assolit els 26.352 sufragis, encara 234 per sota del resultat popular. Amb els altres vots sense canvis, la candidatura conjunta no hauria alterat la distribució de dos diputats per al PP i un per a l'esquerra.
El paper de Podemos en les pròximes eleccions
La comparació amb 2023 té una altra limitació: Podemos formava part de Sumar en aquells comicis, mentre que ambdues organitzacions concorreran per separat en nombroses circumscripcions en les pròximes generals. Per això, el resultat conjunt d'aleshores no es pot traslladar directament al mapa actual de candidatures.
La presència de Podemos afegeix una variable a l'estratègia electoral de l'esquerra. Una candidatura que es retiri no transfereix automàticament tots els seus vots al PSOE ni a una altra força del mateix espai ideològic. La capacitat de concentració dependrà de les preferències dels electors i dels acords que finalment aconsegueixin les organitzacions.
La disputa entre IU i Chunta a Teruel es situa precisament en aquest punt: decidir si l'objectiu prioritari ha de ser concentrar suports per disputar escons o mantenir una oferta política diferenciada. El termini de presentació de candidatures conclou el dilluns 26 d'octubre, de manera que les formacions hauran de resoldre les seves diferències abans de tancar les llistes per al 29 de novembre.