El Tribunal Suprem ha confirmat les mesures cautelars que afecten a determinades inscripcions en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA) vinculades a la denominada llei de nets i ha establert que seguiran vigents per a les eleccions generals del proper 29 de novembre. La Sala Tercera ha desestimat el recurs de reposició de l'Advocacia de l'Estat contra l'auto del passat 10 de setembre, una decisió que Iustitia Europa ha celebrat com un suport a la iniciativa judicial que la formació va posar en marxa a finals de juny.
El pronunciament manté la suspensió dels efectes electorals de les inscripcions compreses en les mesures cautelars, llevat dels casos en què els registres consulars acreditin el compliment dels requisits establerts pel tribunal. La resolució es refereix a 163.020 electors inscrits en el CERA a data de tancament censal de l'1 d'agost de 2026, dins de l'univers afectat per la controvèrsia sobre l'aplicació de la disposició addicional vuitena de la Llei de Memòria Democràtica.
Un dels punts més rellevants de l'auto és el retret a l'Administració per la falta d'informació sobre l'execució de les mesures. El Suprem afirma que el grau de compliment resulta «inexistent o, almenys, desconegut», donat que ni l'Administració General de l'Estat ni l'Institut Nacional d'Estadística han aportat dades que permetin determinar quants expedients s'han revisat i quin és l'abast de les actuacions realitzades.
La Sala rebutja a més que l'Administració pugui justificar la falta d'execució per una impossibilitat material quan aquesta deriva de la seva pròpia actuació. «No es pot al·legar impossibilitat material d'execució d'una ordre judicial quan la causa de l'incompliment resideix en la pròpia Administració responsable de complir-la», assenyala el tribunal.
Notícia destacada
Vox aplaude l'aval del Suprem sobre la 'llei de nets' i que les eleccions se celebrin sense frau
1 minut
Pardo reivindica la iniciativa de Iustitia Europa
El president de Iustitia Europa, Luis María Pardo, ha celebrat aquest dilluns la decisió i ha reivindicat que va ser la seva formació la que va obrir aquesta via judicial en presentar una denúncia davant la Junta Electoral Central el passat 28 de juny. La iniciativa buscava que s'examinessin els mecanismes de control i traçabilitat de determinades incorporacions al cens exterior.
"El Suprem ha confirmat que la transparència i la traçabilitat del cens són una exigència democràtica, també quan les eleccions ja estan convocades", afirma Pardo en la valoració jurídica difosa aquest dilluns.
El dirigent sosté que la formació va plantejar una qüestió que, al seu judici, no havia estat abordada fins aleshores per altres partits: com comprovar la documentació que recolza cada inscripció, quins requisits s'han acreditat i quins controls permeten reconstruir el procediment administratiu.
"Durant anys es van celebrar eleccions i ningú va voler obrir aquest debat. El 28 de juny vam decidir fer-ho nosaltres. Iustitia Europa va néixer de la societat civil i va haver de ser precisament la societat civil la que plantegés una pregunta elemental: qui forma part del cens, com ha arribat fins ell i quins controls existeixen per garantir la seva traçabilitat", afirma.
Pardo considera que la confirmació de les cautelars té una especial transcendència perquè les eleccions ja estan convocades. "L'Estat va recórrer les cautelars i el Suprem les confirma íntegrament. La tutela que vam aconseguir el 10 de setembre continua vigent i avui té una data electoral concreta: el 29 de novembre", subratlla.
El compliment de les ordres judicials, al centre
Per al president de Iustitia Europa, la falta d'informació sobre l'execució de les mesures constitueix un dels aspectes més significatius de la resolució. "Existeix una resolució del Tribunal Suprem, existeix una obligació d'execució i, un mes després, la pròpia Sala afirma que desconeix quin és el grau de compliment", assenyala.
Pardo insisteix que les dificultats administratives no poden convertir-se en un argument per deixar sense efecte una decisió judicial. «La dificultat administrativa mai pot convertir-se en un mecanisme per buidar una resolució judicial», sosté, al reclamar que l'Administració executi el que ha ordenat el tribunal.
La formació situa la traçabilitat al centre de la seva estratègia jurídica. Segons explica el seu president, no es tracta únicament de conèixer el nombre de persones afectades, sinó de poder reconstruir cada expedient, identificar la documentació aportada i comprovar quins criteris s'han utilitzat per autoritzar la inscripció.
El propi auto recorda que la neteja del cens és un element essencial per a la legitimitat democràtica i adverteix que els dubtes sobre la seva regularitat poden afectar la legitimitat dels representants escollits. Pardo destaca aquest pronunciament com una confirmació de la rellevància que atribueix a la iniciativa del seu partit.
"La legitimitat de les nostres institucions neix de la voluntat popular, i la voluntat popular exigeix un cens sotmès a la llei, verificable i transparent", afirma.
Iustitia Europa també ha anunciat que seguirà vigilant davant eventuals actuacions davant el Tribunal Constitucional, com ja ha avançat el PSOE, i ha reclamat respecte a la separació de jurisdiccions, a la tutela judicial efectiva i a les resolucions ja dictades.
El procediment continua pendent d'una resolució definitiva sobre el fons. Mentrestant, el Suprem manté les mesures cautelars en els termes establerts, amb efectes expressos sobre les eleccions del 29 de novembre. Per a Pardo, la decisió confirma que la convocatòria electoral no eximeix les administracions de complir les resolucions judicials i que la transparència del cens ha de garantir-se també durant un procés electoral en marxa.