Programes 29N: la reforma fiscal del Front Ampli, en detall

La coalició que lidera Ada Colau proposa un nou gravamen contra les companyies que no apugin els salaris, un cànon hídric a centres de dades i finançar la construcció d’habitatge amb una taxa de solidaritat que pagarien totes les grans empreses

10 minuts

EuropaPress 7919490 candidata frente amplio presidencia gobierno ada colau acto campana 16
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

10 minuts

Juntament amb les polítiques d’habitatge, la fiscalitat és l’altra gran bandera de Frente Amplio en el seu programa per al 29N. I fins i tot dins de les polítiques d’habitatge, les mesures fiscals tenen un fort protagonisme. La fiscalitat travessa pràcticament tots els apartats del programa, amb taxes i gravàmens per desincentivar o penalitzar usos o activitats no desitjades i buscar recursos per a un ambiciós pla de polítiques socials.

El focus està posat en els grans contribuents. Grans fortunes, grans herències. Grans tenidors d’habitatge. En les grans corporacions. I, particularment, per incentivar comportaments més socials, com ara la rebaixa dels lloguers d’habitatge, l’augment dels salaris o l’estrenyiment dels marges empresarials.

IMPOST SOBRE SOCIETATS

Des de fa més d’una dècada, tots els programes fiscals de les forces d’esquerra tenen una obsessió: tapar els «forats» que minen la recaptació a l’Impost sobre Societats. Frente Amplio proposa diverses mesures:

  • Mínim de tributació real 20% sobre el resultat comptable —actualment és del 15% sobre la base imposable— per a grans empreses i grups corporatius
  • Supressió del règim de consolidació fiscal
  • Quatre anys per compensar pèrdues. Limitació temporal per aplicar bases imposables negatives o acollir-se a deduccions no aplicades
  • Fi de l’exempció per repatriar dividends
  • Revisió i reducció global de deduccions aplicables a grans empreses per tancar vies a l’elusió tributària

GRANS PATRIMONIS

Reforma de l’Impost Solidaritat de les Grans Fortunes per garantir la tributació del 2% sobre patrimonis de més d’un milió d’euros (pujada del tipus impositiu actual en dos punts i tres punts a partir de 50 milions i reducció a un milió d’euros el patrimoni net a partir del qual comença a operar)

Taxa Zucman als ultrarics: Impost estatal permanent del 3% anual sobre el patrimoni net individual que superi els 50 milions, sense exempcions per empresa familiar ni bonificacions (clàusula deslocalització que manté l’obligació de tributar durant cinc anys encara que hi hagi trasllat). Finalitat: finançar una prestació universal per criança.

Nou impost estatal sobre grans herències de més d’un milió d’euros, complementari a Successions i Donacions, per gravar adquisicions de riquesa de més d’un milió d’euros per beneficiari. Tarifa progressiva de fins a un marginal del 34%, deduint l’impost efectivament satisfet.

Límit a les herències dels ultrarics fins a un màxim de 10 milions d’euros: a partir d’aquí, tipus impositiu marginal del 100% (exempta un habitatge per hereu fins a un màxim de cinc).

Impost estatal sobre grans propietats immobiliàries per homogeneïtzar la tributació dels immobles de més d’un milió d’euros. Serà progressiu segons el seu valor cadastral.

IRPF

Les mesures van enfocades a acostar la tributació de les rendes del capital (tributen entre un 19% i un 30%) a la del treball (entre un 19% i un 47%):

  • Baixada de l’IRPF a rendes del treball: augment de la reducció per rendiments del treball per eximir qui guanyi l’SMI i extensió creixent de la rebaixa fins als 27.000 euros.
  • Mes trams de l’IRPF a partir de 120.000 euros i tipus marginals més alts fins a assolir el 52% a partir de 300.000 euros
  • Supressió del règim fiscal especial dels treballadors desplaçats
  • Supressió de les deduccions per plans de pensions privats individuals
  • Les deduccions per lloguer per a propietaris només seran possibles si la renda de l’habitatge és un 5% inferior a l’índex estatal i els contractes són indefinits

HABITATGE

Frente Amplio estima que tot el paquet integral d’habitatge requereix una inversió pública de l’1% del PIB cada any, uns 17.000 milions d’euros. Idees per treure els recursos no els en falten:

Contribució obligatòria de totes les grans empreses (50 empleats o més en mitjana en els últims cinc anys), aplicant un 0,45% sobre la massa salarial bruta pagada per les empreses. Objectiu: recaudaar 1.000 milions d’euros cada any per promoure la construcció d’unes 10.000 habitatges per a lloguer assequible.

Per forçar lloguers assequibles:

  • Nou impost del 10% sobre el valor dels pisos per a empreses des del primer immoble i particulars a partir del quart quan superin totes les propietats conjuntament els 800.000 euros. Els habitatges en lloguer assequible quedarien exempts.
  • Impost sobre Societats: condicionar la bonificació del 40% aplicable a determinades rendes del lloguer només quan els immobles estiguin destinats a lloguer assequible.
  • Deduccions en l’IRPF per a casers només si la renda és un 5% per sota de l’índex de preus i els contractes són indefinits

Per a la compra d’habitatge:

  • Nou gravamen per duplicar la tributació (recàrrec del 100%) quan la compra sigui d’habitatge no habitual per part de persones no residents i extracomunitàries.
  • Tributació progressiva en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials: exempció en la compra de primera vivenda fins a un límit màxim d’ingressos i preu de vivenda i recàrrec del 200% en l’adquisició de segona propietat i de l’1.000% a partir de la tercera.

Reforma de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI):

  • Habitatge buit: habilitar en la Llei de Hisendes Socials la possibilitat d’aplicar recàrrecs del 50% de la quota líquida per a immobles d’ús residencial desocupats, i de fins al 100% si el titular té quatre o més immobles. Si en porten més de tres anys de buit, el recàrrec podrà ser del 150%.
  • Plats turístics: recàrrecs del 50%, que seran del 100% quan el titular tingui dos o més immobles i del 150% quan el propietari tingui quatre o més destinats a allotjaments d’ús turístic.
  • Coeficients per elevar la tributació i penalitzar a grans tenidors i a empreses propietàries de vivenda
  • Criteris ambientals amb tipus, recàrrecs i bonificacions lligats a la certificació energètica, la rehabilitació, l’autoconsum o les comunitats energètiques.
  • Modulació de les bonificacions segons la renda, el valor de la vivenda, les persones a càrrec i la vulnerabilitat.

Plusvàlua municipal més progressiva, amb un tipus de fins al 35% per a les vendes de grans tenidors quan hagin tingut l’immoble menys de dos anys.

Pisos turístics: Tributació al tipus general de l’IVA del 21%, sense deduccions en societats i IRPF (despeses financeres, reformes i amortització), augment al 20% de la imputació de rendes en IRPF per períodes no ocupats i recàrrecs en l’IBI d’entre el 50% i el 150%.

Hipoteques: Deducció en l’IRPF de fins a 300 euros al mes per a famílies amb ingressos inferiors a 21.600 euros a l’any la quota hipotecària de les quals es mengi més del 40% dels seus ingressos nets.

Derogació del règim fiscal especial per a les Societats Anònimes Cotitzades d’Inversió en el Mercat Immobiliari (Socimi) i les Entitats Dedicades al Lloguer d’Habitatges (EDAV), que passarien a tributar el tipus mínim real del 20% en societats (fi de l’exempció tributària en el gravamen de beneficis corporatius i repartiment de dividends i les bonificacions en IVA).

Avantatges fiscals per a habitatge social:

  • IVA súperreduit del 4% per a la construcció i rehabilitació d’habitatge social en lloguer i cessió d’ús (equiparació al de la transmissió d’habitatge de protecció oficial)
  • Tipus zero a l’Impost sobre Societats per a cooperatives d’habitatge en cessió d’ús sense ànim de lucre i entitats del tercer sector
  • Revisió del règim fiscal de les cooperatives per fixar en el 30% el límit de les aportacions obligatòries de les sòcies usuàries i diferenciar-les de les aportacions voluntàries al capital social i d’un altre tipus de sòcies.

IMPOST PER APUGER SALARIS

Nou impost estatal per a les empreses que facturen més de 50 milions de euros on els beneficis creixin sense apujar els salaris.

S’aplicaria en un 30% sobre el benefici d’explotació que superi la mitjana dels tres exercicis anteriors quan l’augment salarial de la plantilla no assoleixi o la inflació de l’any o, si és més gran, l’augment pactat a l’Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva vigent.

És un impost intel·ligent. L’empresa que apugi els salaris el que marca la referència no pagaria res.

IMPOST CONTRA MARGES ABUSIUS

Nou impost especial sobre marges empresarials de grans empreses de producció i distribució alimentària. El tipus es vincularia a l’evolució del marge respecte als nivells prepandèmia, incentivant la reducció voluntària de preus per minorar o eliminar la càrrega fiscal.

IVA

Serveis quotidians: baixada al 10% de l’IVA aplicat a perruqueries i productes veterinaris, amb la promesa de treballar a la UE perquè els serveis veterinaris d’animals de companyia es puguin acollir a aquest tipus

Alimentació: IVA rebaixat o exempcions per a aliments de terra i de mar d’origen ecològic, agroecològic i de proximitat i recàrrecs aplicats a productes processats i insans

Serveis privatitzats: supressió de les exempcions de l’IVA a l’ensenyament privat i de l’Impost sobre les Primes d’Assegurances a serveis sanitaris privats

Factura de la llum: tipus rebaixat a consums elèctrics vitals –tant a l’IVA com a l’Impost Especial sobre l’Electricitat—començant pel 0% en consums més baixos i pujada progressiva fins al 21%.

Pimes i autònoms:

  • Transposició de l’IVA amb règim franquiciat i règim simplificat, quedant exemptes de liquidacions periòdiques aquelles entitats que facturin menys de 85.000 euros anuals. Només haurien de presentar una declaració informativa anual
  • Plena efectivitat de l’IVA de caixa, impedint que les grans empreses limitin o bloquegin la seva aplicació pràctica a pimes i autònoms

SECTOR ENERGÈTIC

Recuperació del gravamen energètic amb caràcter estructural, aplicant un 1,2% sobre la xifra de negocis dels grans operadors. Sí que s’aplicarien deduccions en base als actius renovables per incentivar la descarbonització.

Ús finalista: finançar una ajuda directa de 1.000 euros per llar durant dos anys per beneficiar 1,4 milions de famílies en situació de vulnerabilitat.

Nou gravamen sobre plusvàlues per venda d’instal·lacions d’energies renovables abans de l’any de la seva recepció i sobre les transaccions especulatives de permisos d’accés i autoritzacions administratives.

SECTOR FINANCER

Augment del tipus de l’Impost sobre Dipòsits Bancaris des del 0,03% fins a l’1% en un tram estatal, amb l’objectiu de recuperar els costos derivats del rescat bancari.

Augment de l’Impost sobre transaccions financeres a la renda fixa privada (0,1%), les accions (0,2%) i els derivats financers (0,3%) per desincentivar les operacions financeres especulatives.

Regulació de les Sicav (Societats d’Inversió de Capital Variable) per fixar un topall a la concentració de capital en un mateix accionista i un màxim de quatre anys per mantenir plusvàlues acumulades

GRANS TECNOLÒGIQUES

Taxa Google. Augment del tipus impositiu de l’Impost sobre Serveis Digitals fins al 15% per gravar més les grans multinacionals tecnològiques.

FISCALITAT 'VERDA' I SOBRE EL LUXE

Nou gravamen de solidaritat ambiental sobre l’ús d’avions privats, iots, cotxes de luxe i altres béns suntuosos

Gravamen sobre el querosè dels vols nacionals. Actualment, el combustible per a l’aviació comercial continua estant exempt d’impostos especials a Espanya

Impost sobre el dièsel. Equiparació de la fiscalitat aplicada al dièsel a la de la resta de combustibles fòssils a l’Impost sobre Hidrocarburs

Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), conegut com a impost de circulació: dependrà de les emissions reals de CO2 i de l’etiqueta ambiental, no de la potència fiscal, amb un coeficient de fins a 2,5 per als vehicles sense distintiu o amb emissions de més de 120 g/km.

Nou impost sobre les activitats mineres extractives, per gravar les externalitats ambientals d’unes 2.800 explotacions i recaptar més de 470 milions a l’any.

SOBREEXPOSICIÓ TURÍSTICA.

Nova taxa turística municipal finalista, per finançar els serveis públics que es veuen més afectats (habitatge, neteja, gestió de residus o protecció del patrimoni històric i ambiental). Gravaríria les estades de les persones que s’allotgin en establiments hotelers i habitatges d’ús turístic i es preveuen exempcions per a joves i una graduació progressiva segons el tipus d’establiment.

CONSUM EXCESSIU D’AIGUA

Nou cànon hídric progressiu per penalitzar el consum excessiu d’aigua per part de grans corporacions agroalimentàries i d’usos suntuaris com piscines o camps de golf en zones amb aqüífers sobreexplotats i/o contaminats.

Els recursos es destinarien a la transformació agropecuària sostenible i a l’adaptació i la protecció davant del canvi climàtic

Cànon específic sobre l’aigua consumida per grans centres de dades, prohibint-ne la refrigeració mitjançant aigua a les conques afectades per la sequera.

JOC

Reforma de l’Impost sobre Activitats del Joc per gravar amb un tipus del 10% la quantitat bruta apostada i desincentivar l’ús de bons gratuïts de fidelització.

CONFESSIONS RELIGIOSES

Revisió de les exempcions fiscals amb la finalitat d’equiparar la tributació amb la d’altres activitats econòmiques quan siguin usos aliens al culte, l’assistència social, les activitats comunitàries sense ànim de lucre o la conservació del patrimoni.

CONTRA EL 'DUMPING' FISCAL

La condonació del deute autonòmic quedaria condicionada a la prohibició d’efectuar dumping fiscal o rebaixes d’impostos a les rendes altes.

Mesures de condicionalitat positiva per obligar a dedicar recursos addicionals a serveis essencials com educació, sanitat, dependència o habitatge.

Fixació per llei d’un mínim comú de tributació en Patrimoni i Successions i Donacions.

Tamals als ajuntaments. Els augments de finançament local es condicionaran a la millora dels serveis públics, i assegurar que no s’utilitzin en rebaixes fiscals regressives

LLUITA CONTRA EL FRAU I TRANSPARÈNCIA FISCAL

Més mitjans i capacitat a l’AEAT. Compromís de duplicar en quatre anys la plantilla de l’Agència Tributària per igualar les seves capacitats a les dels països europeus de referència i autoritzar els tècnics d’Hisenda perquè assumeixin més responsabilitats en el control.

Prioritat: grans empreses i grans patrimonis. Tant l’AEAT com la Intervenció General de l’Estat centraran la seva atenció en la detecció del frau i el blanqueig de capitals entre els grans contribuents.

Organisme unificat. Creació de l’Autoritat Nacional d’Integritat Financera (ANIFI), que integrarà el Sepblac i concentrarà les competències d’intel·ligència financera, supervisió, inspecció i sanció.

No és màgia. Nueva eina perquè cada contribuent sàpiga on van els seus impostos, publicació de estadístiques tributàries més detallades i millora de la desglossada de la informació dels Pressupostos Generals de l’Estat.

Revisió de beneficis fiscals. Avaluació de tot el ventall de deduccions, bonificacions i exempcions segons els seus objectius i beneficis per suprimir aquells injustificats i que reforcin la desigualtat. Publicació del seu cost i la seva distribució per renda, patrimoni i mida empresarial.