El president del Govern, Pedro Sánchez, que acostuma a ser un orador implacable i enèrgic va sorprendre amb una estratègia molt diferent en el seu cara a cara amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Va evitar el cos a cos, va evitar parlar per sobre del contendient popular, va passar per alt les provocacions i va tractar de projectar una imatge serena i moderada. Tot va ser premeditat i, malgrat que se li hagi donat com a perdedor del debat, encara cal veure si el seu objectiu es complirà o no.
El propòsit era ampliar el seu espai electoral i convèncer un perfil de votant que podia resultar decisiu el proper 29 de novembre: el dubitatiu i moderat, menys mobilitzat i allunyat de la confrontació política.
La tàctica va prendre com a referència les teories del politòleg nord-americà William E. Connolly. D’aquí l’etiqueta de 'experiment Connolly', utilitzada per descriure una aposta que pretenia traslladar al debat electoral una concepció de la democràcia basada en el respecte a l’adversari i la convivència entre posicions enfrontades.
L’execució, però, no va sortir com esperava l’equip socialista. Sánchez va evitar entrar en diversos dels assumptes que Feijóo va posar sobre la taula i no sempre va respondre amb contundència a les acusacions del candidat popular. El resultat va ser una sensació de manca d’iniciativa que va obrir un debat intern sobre la conveniència d’haver renunciat a la confrontació directa.
Qui és William E. Connolly i en què consisteix la seva teoria política?
William E. Connolly és un politòleg nord-americà, professor de Ciència Política a la Universitat Johns Hopkins i un dels principals referents de la teoria democràtica pluralista. La seva feina se centra en com poden conviure en una mateixa societat grups amb identitats, valors i conviccions molt diferents, sense que els seus desacords desemboquin necessàriament en l’exclusió de l’altre.
Una de les idees centrals del seu pensament és l’anomenat 'respecte agonista' (agonistic respect). El concepte parteix que el conflicte és una part inevitable de la vida democràtica: les diferències polítiques no han de desaparèixer ni resoldre’s mitjançant un consens permanent. El que és important és que els actors puguin defensar les seves posicions amb fermesa sense convertir l’adversari en un enemic al qual negar legitimitat.
Aquesta perspectiva no exigeix renunciar a la discrepància ni suavitzar les diferències ideològiques. Al contrari, planteja que el desacord s’ha de mantenir, però sense que la confrontació destrueixi les condicions que permeten compartir un espai democràtic. Dit d’una altra manera, es pot combatre una proposta política i qüestionar els arguments de qui la defensa sense desqualificar el seu dret a participar en el debat.
Connolly desenvolupa aquestes idees en obres com The Ethos of Pluralization i Pluralism. El seu pensament s’ha estudiat dins de les corrents de democràcia agonista i pluralisme polític.
Per què Sánchez va recórrer a l’experiment Connolly en el debat amb Feijóo?
L’explicació de l’estratègia socialista apunta a una decisió de campanya: aprofitar la gran audiència del cara a cara per arribar a electors que no segueixen habitualment els mítings, les entrevistes ni l’activitat política diària. L’equip de Sánchez esperava que el debat aplegés més de 25 milions d’espectadors i considerava que entre ells hi hauria un votant moderat i indecís que percep la política com massa esmolada.
La intenció era parlar-li a aquest electorat, no només als votants ja convençuts del PSOE. Per fer-ho, Sánchez portava preparades fórmules destinades a rebaixar la tensió i mostrar disposició a reconèixer part dels arguments de l’adversari. Durant el debat va utilitzar expressions com «estic mitja d’acord amb vostè» o «li estic donant la raó en part», en una estratègia que l’equip socialista vinculava també amb la manera de debatre de Barack Obama en la campanya presidencial estatunidenca del 2008.
El president també va evitar respondre a algunes de les provocacions de Feijóo, entre elles les referències a Carles Puigdemont i a les saunes vinculades al seu sogre. La intenció era no acceptar el marc de discussió que proposava el líder popular ni contribuir a elevar el to del xoc.
El plantejament tenia una lògica electoral: si una part de l’electorat està cansada de l’esmolada, un candidat que projecti calma i capacitat de diàleg pot presentar-se com una alternativa més atractiva. Però aquesta estratègia exigia un equilibri delicat: rebaixar la tensió sense deixar de defensar la gestió del Govern i rebatre les acusacions del rival.
En un primer moment, Ferraz va donar suport sense cap fractura a la posició adoptada, però amb el pas dels dies, el to habitual ha tornat.
Notícia destacada
Sánchez sosté que el cara a cara amb Feijóo va ser com ell havia previst i centrat a convèncer els indecisos
3 minuts
El problema per a Sánchez va ser que la moderació no sempre va anar acompanyada de la contundència necessària per defensar el seu equilibri de Govern. L’estratègia de no entrar en les provocacions de Feijóo va acabar projectant una imatge de manca de resposta davant alguns dels atacs del candidat del Partit Popular.
Sánchez recupera el to de campanya per mobilitzar l’esquerra
El dia després del cara a cara, Sánchez va tornar a fer servir un discurs més reconeixible per als seus votants en el seu primer míting després del debat, celebrat a Santiago de Compostela. El canvi de to buscava tancar el parèntesi de moderació que havia marcat la trobada amb Feijóo i recuperar la mobilització de l’electorat progressista a la recta final de la campanya.
La decisió respon a un dels principals riscos de l’estratègia: que l’intent d’atreure el votant moderat acabi desconcertant els electors tradicionals del PSOE, que esperaven una defensa més ferma de la gestió del Govern i una resposta més directa als atacs del PP.
Notícia destacada
Els debats electorals que queden després del cara a cara Sánchez-Feijóo: dates, horaris i on veure’ls
3 minuts