La convocatòria anticipada d'eleccions generals obre un període excepcional per a l'Executiu, encara que Pedro Sánchez i els seus ministres no estaran en funcions des de la dissolució de les Corts. El Govern mantindrà la seva condició i les seves competències fins a la celebració de les eleccions i serà després dels comicis quan passi a estar en funcions fins a la presa de possessió del següent Executiu.
Durant aquest període serà d'aplicació la Llei del Govern, que estableix els límits del que pot i no pot fer un Executiu cessant. Cal tenir en compte que el Govern està integrat per el president, els vicepresidents i els ministres, per la qual cosa són ells qui passen a estar en funcions. Aquesta situació no afecta de la mateixa manera a secretaris d'Estat, subsecretaris, secretaris generals, secretaris generals tècnics i directors generals.
Un cop celebrades les eleccions del 29 de novembre, el Govern haurà de facilitar el normal desenvolupament del procés de formació del nou Executiu i el traspàs de poders, i limitar la seva gestió a l'oficina ordinària dels assumptes públics.
Què s'entén per oficina ordinària dels assumptes públics
La jurisprudència ha precisat que l'oficina ordinària comprèn aquells assumptes la resolució dels quals no impliqui establir noves orientacions polítiques ni condicionar, comprometre o impedir les decisions que correspongui adoptar al nou Govern. L'actuació de l'Executiu s'ha de valorar en cada cas concret i atendre als principis de prudència i continuïtat institucional.
Això significa que un Govern en funcions ha de evitar aquelles actuacions que impliquin decisions rellevants d'orientació política, però també adoptar les mesures ordinàries necessàries per impedir la paralització de l'Administració i garantir la continuïtat dels serveis públics.
Un Govern en funcions no pot aprovar projectes de llei per remetre'ls a les Corts ni aprovar el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat. Sí pot, en canvi, aprovar reals decrets-llei quan concorri l'extraordinària i urgent necessitat exigida per la Constitució.
Aquests decrets hauran de sotmetre's a convalidació en un termini màxim de 30 dies. Si les Corts romanen dissoltes, aquesta competència correspon a la Diputació Permanent del Congrés; si les noves Càmeres ja s'han constituït, serà el nou Congrés l'encarregat de pronunciar-se.
Notícia destacada
Diputació Permanent del Congrés: què és, qui la forma i quines funcions té
3 minuts
A més, les delegacions legislatives atorgades per les Corts queden en suspens durant el període en què el Govern es troba en funcions com a conseqüència de la celebració d'eleccions.
Per la seva banda, el president del Govern en funcions no pot plantejar una qüestió de confiança, proposar al Rei la convocatòria d'un referèndum consultiu ni proposar la dissolució de cap de les Cambres o de les Corts Generals.
Les limitacions busquen evitar un buit de poder i garantir la continuïtat de l'Administració, però introdueixen cauteles sobre les decisions que pot adoptar un Executiu que ja ha cessat i roman en el càrrec fins a la formació del següent Govern.
¿Pot el Congrés controlar un Govern en funcions?
Sí. Un Govern en funcions pot estar sotmès al control parlamentari, encara que la qüestió va generar un conflicte institucional durant el prolongat període d'interinitat de 2016.
El Congrés va plantejar llavors un conflicte constitucional després que l'Executiu de Mariano Rajoy defensés que, en trobar-se en funcions i no existir una relació de confiança amb la Cambra recentment elegida, no havia de sotmetre's a determinades iniciatives de control parlamentari. El Tribunal Constitucional va resoldre posteriorment que la funció de control de les Corts no desapareix per la mera existència que el Govern estigui en funcions.
El abast d'aquest control ha de guardar relació amb les competències i actuacions que l'Executiu conserva durant aquest període. La situació és diferent mentre les Corts romanen dissoltes, ja que el Ple i les comissions ordinàries deixen de funcionar i és la Diputació Permanent la que roman activa amb les atribucions que li reconeixen la Constitució i els reglaments parlamentaris.
Per tant, en l'escenari obert per la convocatòria electoral cal distingir dos moments: fins a la celebració de les eleccions, Sánchez continua al capdavant d'un Govern que no està en funcions, encara que les Corts estiguin dissoltes; després de les eleccions, l'Executiu cessarà i romandrà en funcions fins que prengui possessió el nou Govern.