El primer debat electoral de les eleccions generals del 29 de novembre va deixar aquest divendres un enfrontament entre quatre models econòmics i socials, però cap vencedor indiscutible. Carlos Cuerpo, vicepresident primer del Govern i representant del PSOE; Juan Bravo, vicesecretari d’Hisenda del PP; Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials i portaveu de Frente Amplio; i José María Figaredo, portaveu econòmic de Vox, van confrontar les seves propostes a laSexta durant una trobada moderada per Ana Pastor. Els quatre van abordar assumptes com l’habitatge, les pensions, els salaris, els impostos i la seguretat ferroviària, en una cita que va servir per marcar les diferències entre els seus respectius partits al començament de la campanya.
La discussió va estar marcada per la divisió entre els representants de l’Executiu i els de l’oposició. Cuerpo i Bustinduy van reivindicar les polítiques socials i econòmiques aprovades durant els últims anys, tot i que també van defensar mesures diferents per afrontar la crisi de l’habitatge. Bravo va centrar les seves intervencions a qüestionar la gestió del Govern i presentar els compromisos del Partido Popular, mentre que Figaredo va relacionar bona part dels problemes econòmics i socials amb la immigració i amb les decisions de l’Executiu de Pedro Sánchez.
La pregunta sobre qui va guanyar el debat de laSexta ha protagonitzat les reaccions posteriors a la trobada. Tanmateix, no hi ha cap resultat oficial que permeti establir un vencedor. Algunes publicacions han obert votacions entre els seus lectors, però aquestes consultes de participació voluntària no equivalen a enquestes representatives del conjunt dels espectadors. Més enllà de les valoracions polítiques, el debat va deixar propostes concretes i diversos enfrontaments sobre la manera d’encarar els principals problemes del país.
L’habitatge enfronta el PP i el Govern: un milió de pisos davant la regulació del lloguer
L’habitatge va ser un dels blocs que va concentrar més diferències entre els quatre participants. Juan Bravo va defensar el compromís del Partido Popular de construir un milió d’habitatges durant la pròxima legislatura, una proposta que va vincular a la reforma de la Llei del Sòl, a la simplificació administrativa i als incentius fiscals. El dirigent popular va assegurar que augmentar l’oferta constitueix la solució principal per contenir els preus i facilitar que els joves es puguin emancipar abans dels 30 anys.
Carlos Cuerpo va respondre reivindicant les últimes mesures del Govern per protegir els llogaters, entre elles l’ampliació de determinats contractes de lloguer i els incentius fiscals destinats a propietaris que redueixin els lloguers. El vicepresident també va destacar els préstecs de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) de fins a 50.000 euros a interès zero per facilitar l’accés a un habitatge. Durant l’intercanvi, va retreure al PP que anunciés la seva intenció de derogar part de les mesures aprovades per l’Executiu.
Per la seva banda, Pablo Bustinduy va plantejar crear un impost sobre l’acumulació d’habitatges a partir del quart immoble, amb l’objectiu de desincentivar la concentració de propietats i afavorir la seva incorporació al mercat residencial. El representant de Front Amplio també va defensar la necessitat d’augmentar el parc públic d’habitatge i de limitar determinades pràctiques especulatives.
José María Figaredo va posar el focus en la immigració, en considerar que l’augment de la població ha agreujat el desequilibri entre l’oferta i la demanda d’habitatge. El dirigent de Vox va defensar la "remigració" com una de les seves primeres mesures, mentre Bustinduy li va retreure que responsabilitzés els immigrants i que no prestés la mateixa atenció als grans fons d’inversió. Preguntat per quants habitatges protegits construiria la seva formació, Figaredo no va concretar cap xifra.
Pensions: Cuerpo i Bustinduy defensen la revalorització mentre Bravo i Figaredo qüestionen el sistema
El debat sobre les pensions va deixar un altre dels principals enfrontaments. Carlos Cuerpo va assegurar que el sistema públic està preparat per garantir tant la sostenibilitat de les prestacions com la seva actualització d’acord amb el cost de la vida. El representant socialista va defensar la reforma que vincula les pensions amb l’IPC i va qüestionar que el Partit Popular mantingués un compromís prou clar amb aquest mecanisme.
Juan Bravo va respondre assegurant que Alberto Núñez Feijóo garanteix la revalorització de les pensions i va recordar que els populars han donat suport a la seva actualització quan s’ha sotmès a votació de manera independent. També va qüestionar determinats mecanismes de finançament del sistema i va retreure al Govern la pressió fiscal i l’augment de les cotitzacions.
Bustinduy va defensar que les pensions constitueixen un compromís social que s’ha de protegir, i va plantejar que cap prestació no quedi per sota del salari mínim interprofessional. A més, va criticar les posicions mantingudes per Vox en votacions parlamentàries anteriors sobre l’actualització de les pensions.
Figaredo, al seu torn, va afirmar que el model actual presenta problemes de sostenibilitat i va vincular les seves dificultats a l’evolució de l’economia i a la política migratòria. Tot i això, va assegurar que un eventual Govern del qual formés part Vox garantiria el pagament de les pensions, encara que no va concretar durant el debat com es finançarien ni si s’actualitzarien necessàriament d’acord amb l’IPC.
El salari mitjà de 50.000 euros provoca un dels xocs entre Cuerpo i Bravo
Un altre dels moments destacats va arribar quan Juan Bravo va afirmar que el Partido Popular aspira a elevar el salari mitjà dels espanyols des dels 30.000 fins als 50.000 euros en dues legislatures. El dirigent popular va vincular aquest objectiu a l’augment de la productivitat, la competitivitat empresarial i la creació d’ocupació, i va acusar el Govern de no haver aconseguit millorar prou el poder adquisitiu dels ciutadans.
La proposta va provocar una resposta immediata de Carlos Cuerpo, que va qüestionar la manca de mesures concretes per assolir aquesta xifra. "Però com? És una llista de desitjos", va replicar el vicepresident, que va demanar al PP explicar quines reformes permetrien aconseguir un increment salarial d’una magnitud així.
El representant socialista va defensar les dades de creixement econòmic i creació d’ocupació, mentre que Bustinduy va reivindicar les pujades successives del salari mínim impulsades durant els governs de coalició. El ministre de Drets Socials també va defensar una major tributació dels grans patrimonis per reforçar el finançament dels serveis públics.
Figaredo va rebutjar la valoració econòmica del Govern i va sostenir que l’evolució dels salaris reflecteix problemes estructurals relacionats amb la pèrdua de capacitat industrial i la immigració. El dirigent de Vox també va defensar rebaixar impostos als treballadors amb ingressos més baixos i afavorir la producció nacional.
La crisi ferroviària obre el debat amb acusacions creuades sobre la gestió
La situació de les infraestructures ferroviàries va protagonitzar l’inici de la trobada després dels accidents registrats aquest any, especialment el d’Urda, ocorregut el passat 28 d’octubre. Els quatre representants van coincidir en la necessitat d’invertir a la xarxa ferroviària, però van discrepar sobre les causes dels problemes i les actuacions prioritàries.
Carlos Cuerpo va anunciar que el Govern constituirà una comissió tècnica d’experts per analitzar el sistema ferroviari i elaborar recomanacions que puguin servir de base per a un pacte d’Estat en infraestructures. El vicepresident també va defensar un programa d’inversió de 19.000 milions d’euros durant els pròxims cinc anys.
Juan Bravo va atribuir els problemes ferroviaris a la gestió de l’Executiu i va reclamar una auditoria de l’estat de les infraestructures, a més de reforçar els organismes de supervisió. El representant popular va defensar un programa d’inversió de més de 300.000 milions d’euros en infraestructures durant quinze anys, segons les previsions de la seva formació.
Bustinduy va plantejar destinar al ferrocarril 13.000 milions d’euros inicialment previstos per a inversions aeroportuàries, amb especial atenció al manteniment i a les necessitats detectades pels treballadors del sector. Figaredo, mentrestant, va acusar el Govern d’haver reduït la inversió i de afavorir els nomenaments polítics davant dels criteris tècnics, tot i que no va concretar quina quantitat destinaria Vox a les millores ferroviàries.
Qui va guanyar el debat? Els missatges finals del PSOE, PP, Vox i Front Amplio
Els últims minuts van permetre als quatre participants resumir les seves respectives propostes de cara al 29N. Juan Bravo va demanar el vot per impulsar un canvi de Govern, amb el compromís d’aprovar nous Pressupostos, augmentar la construcció d’habitatges i millorar els salaris. Figaredo va insistir en la seva proposta de donar prioritat als ciutadans espanyols i va atribuir els problemes del país a la corrupció, la immigració i la pressió fiscal.
Pablo Bustinduy va centrar la seva intervenció final en el dret a l’habitatge, la defensa dels serveis públics i la fiscalitat sobre les grans fortunes, a més de reivindicar la candidatura d’Ada Colau al capdavant de Frente Amplio. Per últim, Carlos Cuerpo va tancar el debat defensant els resultats econòmics i socials del Govern de Pedro Sánchez i advertint que, al seu parer, les polítiques desenvolupades durant els últims vuit anys estan en joc en les eleccions.
La trobada va permetre identificar quatre plantejaments diferents: el PSOE va defensar la continuïtat del seu model econòmic, el PP va proposar augmentar l’oferta d’habitatge i millorar els salaris mitjançant reformes productives, Frente Amplio va reclamar una major intervenció pública i Vox va posar l’accent en la reducció d’impostos i el control migratori.
Pel que fa a propostes, van quedar compromisos quantificats, com el milió d’habitatges del PP, els 13.000 milions per al ferrocarril plantejats per Bustinduy o els préstecs de fins a 50.000 euros reivindicats per Cuerpo. També van quedar qüestions pendents de concreció, especialment sobre el finançament de les mesures i els terminis necessaris per aplicar-les.
El primer debat de la campanya no va deixar un guanyador oficialment reconegut, però sí que va exposar les principals diferències econòmiques entre els quatre partits quan falten poc més de dues setmanes perquè els ciutadans acudeixin a les urnes el proper 29 de novembre.