La Junta Electoral d'Andalusia ha ordenat retirar els cartells anònims denunciats pel PSOE-A en plena recta final de la campanya de les eleccions andaluses del 17M. L'òrgan electoral considera que aquesta propaganda vulnera la Llei Orgànica del Règim Electoral General, en difondre's sense identificació d'autoria i estar dirigida contra una formació política concreta.
La decisió arriba l'últim dia de campanya i després que els socialistes denunciessin l'aparició "massiva i simultània" de cartells en diverses ciutats i municipis de Sevilla, Cadis, Huelva, Còrdova i Jaén. El PSOE-A els considera una operació de propaganda política encoberta destinada a desmobilitzar el seu electorat i danyar dirigents i referents socialistes.
La Junta Electoral dóna la raó al PSOE-A en l'essencial: els cartells s'han de retirar. Però no obre expedient sancionador perquè no ha pogut identificar els autors de la campanya. En el seu acord, l'organisme recorda a més als socialistes que poden acudir al Ministeri Fiscal si consideren que els fets poguessin constituir delicte.
La Junta Electoral veu propaganda electoral sense autor identificat
L'acord de la Junta Electoral d'Andalusia sosté que els cartells denunciats constitueixen propaganda electoral contra una formació política concreta, però amb una particularitat clau: no inclouen anagrama, signatura ni identificació alguna de qui els ha promogut.
Aquesta absència d'autoria és el punt central de la resolució. Per a la JEA, la campanya suposa una transgressió del principi de transparència recollit en l'article 8.1 de la Loreg. També apunta a una possible infracció de l'article 50, que reserva la realització de campanya electoral a candidats, partits, federacions, coalicions o agrupacions electorals.
La Junta Electoral subratlla a més que els cartells semblen haver estat col·locats en espais diferents dels habilitats per a la propaganda electoral gratuïta, la qual cosa podria vulnerar també l'article 56 de la Loreg.
Ordre de retirada immediata dels cartells
La conseqüència pràctica de l'acord és clara: la Junta Electoral insta les autoritats competents a retirar de forma immediata la propaganda denunciada que hagi estat distribuïda a Andalusia.
La resolució permet al PSOE-A sol·licitar a aquestes autoritats que executin la retirada dels cartells sobre la base del propi acord de la JEA. És a dir, l'òrgan electoral no es limita a constatar la irregularitat: ordena que aquesta propaganda desaparegui dels espais on hagi estat col·locada.
La decisió té impacte polític evident perquè arriba just abans de la jornada de reflexió i a dos dies de les eleccions andaluses de diumenge 17 de maig. En una campanya tan ajustada en la seva fase final, la baralla pels missatges de tancament s'ha traslladat també al terreny de la propaganda anònima.
No hi haurà sanció perquè no s'identifiquen els autors
La Junta Electoral, tanmateix, no obre expedient sancionador. El motiu és que no pot identificar l'autor o autors de la campanya, precisament pel seu caràcter anònim.
Aquest és el límit jurídic de la resolució: la JEA aprecia una actuació contrària a la transparència electoral, ordena retirar els cartells, però no pot sancionar ningú si no hi ha responsable identificat.
Per això, l'òrgan electoral recorda al PSOE-A que pot acudir a la Fiscalia si entén que els cartells poguessin implicar la comissió d'algun delicte. També li obre la porta a instar actuacions de les Forces i Cossos de Seguretat per intentar aclarir qui hi ha darrere de la distribució.
Què denunciava el PSOE-A
El PSOE-A havia portat el cas davant la Junta Electoral en considerar que els cartells formaven part d'una campanya anònima, coordinada i manipuladora desplegada durant la campanya autonòmica. Els socialistes van assenyalar que la propaganda havia aparegut a Sevilla, Cadis, Huelva, Còrdova i Jaén i que estava dirigida contra el partit i contra referents socialistes.
Entre els missatges denunciats hi havia referències locals i polítiques destinades, segons el PSOE-A, a simular rebuig intern o desafecció cap a la candidatura socialista. La denúncia sostenia que els cartells buscaven projectar davant dels votants progressistes una aparença de fractura, desmobilització o rebuig al PSOE andalús.
Els socialistes també van destacar l'homogeneïtat dels cartells: mateix estil visual, mateixa estructura gràfica, codis similars, absència d'autoria i desplegament simultani en diverses províncies. Per al PSOE-A, aquesta coincidència territorial i estètica descartava una acció espontània i apuntava a una operació organitzada.
El PSOE-A parla de “propaganda negra”
La denúncia socialista qualificava els fets com una modalitat de propaganda política encoberta o “propaganda negra”. L'argument del PSOE-A és que la campanya no pretenia exercir una crítica política identificable, sinó alterar la percepció de l'electorat ocultant qui l'impulsava.
Esa opacitat és precisament el que ara recull la Junta Electoral en parlar de vulneració del principi de transparència. En campanya electoral, l'autoria importa: el votant té dret a saber qui promou un missatge polític, especialment quan aquest missatge busca influir en el vot o descoratjar el suport a una candidatura.
El cas afegeix tensió a una campanya andalusa que ja venia marcada per la duresa del tram final, amb encreuaments d'acusacions, denúncies davant la Junta Electoral i estratègies cada cop més agressives en el tancament de campanya.
El cas de Còrdova també arriba als tribunals
En paral·lel, l'exalcaldessa socialista de Còrdova Isabel Ambrosio ha presentat una denúncia judicial per cartells falsos amb la seva imatge. Segons va informar la Cadena SER, la denúncia demana investigar si en la col·locació d'aquests cartells va poder participar un vehicle presumptament vinculat a l'Ajuntament de Còrdova, extrem que el govern local nega.
L'Executiu municipal cordovès ha rebutjat qualsevol implicació i ha qualificat la denúncia de disparatada, segons aquesta mateixa informació. La via judicial queda així oberta al marge de l'acord de la Junta Electoral autonòmica.
Ese punt és important: la Junta Electoral pot ordenar la retirada per vulneració de la normativa electoral, però la identificació de persones, vehicles, encàrrecs, finançament o possible responsabilitat penal requereix una altra via d'investigació.