La COP31 insta a accelerar el desenvolupament del biometà en una declaració oficial per a la qual Sedigas reclama el suport del Govern espanyol

El document, presentat a Antalya en un acte que va comptar amb la participació de Nacions Unides, l’associació europea del biogàs i l’espanyola del gas, insta a ampliar la producció sostenible de biogàs i biometà. Així mateix insta els governs a integrar aquests gasos renovables en els plans nacionals d’energia i clima. Espanya disposa d’un potencial tècnic de generació de biometà de 163 TWh anuals, que permetrien, segons un estudi de Sedigas, cobrir la meitat de l’actual demanda nacional de gas

5 minuts

COP31 DeclaracionBiogas Sedigas ed
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

5 minuts

El biogàs i el biometà guanyen pes a l’agenda climàtica internacional. La COP31, celebrada a Antalya (Turquia), ha acollit la presentació de l’anomenada Declaració del Biogàs, un document que insta els països a redoblar els seus esforços per ampliar la producció i l’ús sostenible d’aquests gasos renovables i els seus subproductes. La iniciativa posa el focus no només en la capacitat per produir-los, sinó també en la necessitat de desenvolupar mercats que absorbeixin aquesta energia, infraestructures que permetin integrar-la i marcs regulatoris que en facilitin l’aprofitament.

La declaració es va presentar durant una sessió celebrada al Pavelló de Turquia, a la Zona Blava de la conferència, en la qual van participar la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa (UNECE), l’Associació Europea del Biogàs (EBA) i l’Associació Espanyola del Gas (Sedigas). El viceministre d’Energia i Recursos Naturals de Turquia, Nevzat Şatıroğlu, va ser l’encarregat de presentar i signar el document.

La COP31 insta els països a redoblar els seus esforços per ampliar la producció i l’ús sostenible d’aquests gasos renovables i els seus subproductes

Des de Sedigas consideren que el biometà pot connectar els objectius de descarbonització amb la seguretat energètica i el desenvolupament de les zones rurals. La seva secretària general, Naiara Ortiz de Mendíbil, sosté que Espanya disposa de recursos orgànics i d’una infraestructura gasista que li permetrien avançar en la producció i el consum d’energia renovable d’origen local.

"La Declaració del Biogàs reconeix el valor d’una solució disponible que connecta l’acció climàtica amb la seguretat energètica i el desenvolupament rural. Per a Espanya, és una oportunitat especialment rellevant: comptem amb recursos orgànics i una infraestructura gasista que ens permeten avançar en la producció i el consum d’energia renovable d’origen local", assenyala Ortiz de Mendíbil.

Tanmateix, assenyala que "l’enfront és convertir aquest potencial en projectes que aportin beneficis al territori. Necessitem facilitar la inversió i agilitzar els tràmits, amb totes les garanties ambientals i un diàleg proper amb les comunitats locals. Animem el Govern d’Espanya a donar suport a aquesta Declaració i a acompanyar aquest compromís amb mesures que permetin accelerar el desenvolupament sostenible del biometà".

L’associació reclama al Govern que doni suport a la declaració i que acompanyi aquest compromís amb mesures concretes. Entre les seves prioritats hi situa l’agilització dels tràmits administratius, la creació de condicions que facilitin la inversió i el manteniment de les garanties ambientals i del diàleg amb les comunitats locals.

El sector reclama al Govern que doni suport a la declaració i que acompanyi aquest compromís amb mesures concretes

Espanya podria cobrir la meitat de la seva demanda de gas amb biometà

El potencial espanyol constitueix un dels arguments centrals de la reivindicació de Sedigas. L’Estudi de la capacitat de producció de biometà a Espanya, elaborat per l’associació i publicat el gener de 2023, estima que el país podria produir fins a 163 terawatts hora (TWh) anuals d’aquest gas renovable. Aquesta quantitat equivaldria aproximadament a la meitat de la demanda nacional de gas natural.

Es tracta d’una estimació de capacitat tècnica, no de la producció actualment disponible. L’estudi calcula que aprofitar tot aquest potencial exigiria posar en marxa 2.326 plantes especialitzades i mobilitzar una inversió propera als 40.500 milions d’euros, equivalent a l’3,6% del PIB. La construcció i l’operació d’aquestes instal·lacions permetrien generar al voltant de 62.000 llocs de treball directes i indirectes.

L’informe també atribueix al desenvolupament del biometà beneficis ambientals i energètics. La seva producció permetria aprofitar residus orgànics que, altrament, podrien acabar alliberant metà a l’atmosfera durant la seva descomposició. Segons els càlculs de Sedigas, així s’evitaria l’emissió de 8,3 milions de tones d’aquest gas. A més, l’associació va estimar que el desenvolupament de tot el potencial nacional hauria pogut suposar un estalvi de fins a 4.000 milions d’euros en la factura energètica dels consumidors el 2022, en reduir les compres de gas a tercers països.

Els conreus intermedis i els residus forestals, entre els principals recursos

L’estudi identifica diferents fonts de matèria primera per produir biometà. La principal són els conreus intermedis, que aportarien 58,8 TWh anuals, el 36,1% del potencial total. Els segueix la biomassa forestal residual, amb 27,66 TWh (17%); els residus ramaders, amb 25,48 TWh (15,6%), i els agrícoles, amb 24,77 TWh (15,2%).

La resta del potencial procedeix d’abocadors, amb 8,81 TWh (5,4%); residus sòlids urbans orgànics, amb 7,92 TWh (4,9%); residus de la indústria agroalimentària, amb 6,42 TWh (3,9%), i estacions depuradores d’aigües residuals, amb 2,99 TWh (1,8%). Aquesta diversitat de recursos permet vincular el desenvolupament del sector amb la gestió de residus agrícoles, ramaders, forestals i urbans.

La distribució territorial tampoc no és homogènia. Castella i Lleó encapçala el potencial de producció, amb 37,78 TWh anuals, el 23,2% del total nacional. Andalusia ocupa la segona posició, amb 23,62 TWh (14,5%), seguida de Castella-la Manxa, amb 20,37 TWh (12,5%). Aquestes tres comunitats concentren conjuntament el 50,2% de la capacitat estimada. Aragó, amb 17,62 TWh, i Catalunya, amb 14,46 TWh, completen els cinc primers llocs.

El biometà a Espanya, a l’espera de les quotes que orientaran la seva demanda fins al 2035

El projecte de Reial decret d’impuls del biometà busca donar a productors i compradors una referència per planificar les seves inversions. En desplegament de l’article 26 del Reial decret llei 7/2026, de 20 de març, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) proposa que les comercialitzadores i els consumidors que compren gas directament en el mercat acreditin una quota mínima de biometà per a usos diferents del transport.

Segons el text sotmès a audiència pública, la quota passaria del 0,5 % el 2028 al 6 % el 2035, sobre els volums de gas subjectes a l’obligació. El termini d’al·legacions va concloure al juny i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència va emetre el seu informe al juliol, però l’aprovació definitiva del text normatiu continua pendent.

Per al sector, comptar amb una demanda previsible a mitjà i llarg termini és decisiu per al desenvolupament de noves plantes. Mentre les quotes i el seu calendari continuïn oberts, els compradors tindran menys certesa sobre els volums que hauran de contractar, cosa que pot endarrerir la signatura dels acords de subministrament que els promotors necessiten per finançar els seus projectes. L’aprovació del decret permetria ajustar aquest estímul a la demanda amb les mesures que el mateix projecte preveu per facilitar la connexió de les plantes a la xarxa gasista. D’aquesta coordinació depèn, en part, que Espanya pugui atendre la futura demanda amb biometà produït a partir dels seus propis residus orgànics i facilitar progressivament la substitució de les seves importacions.