Francesc-Marc Álvaro: "ERC és el vot útil per frenar l’extrema dreta i defensar els interessos de Catalunya, el PSC es dilueix a Madrid"

El número 1 d’ERC al Senat assegura que les esquerres encara poden capgirar les enquestes i anticipa que treballarà per teixir acords bàsics entre senadors catalans de tots els grups sobre qüestions de llengua, infraestructures i la defensa de la institucionalitat de la Generalitat

5 minuts

ILUSTRACIONES TEMAS (67)
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

5 minuts

Les urnes ja es deixen entreveure a l’horitzó. D’aquí a una setmana, els espanyols votaran a les eleccions generals per dibuixar unes noves Corts Generals. Es parla molt del Congrés perquè dels seus vots sortirà el nou president i, en conseqüència, el nou Executiu; però avui posem el focus en el Senat.

Francesc-Marc Álvaro, cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a la cambra alta per Barcelona, afronta el 29N amb la convicció que la campanya encara pot fer un tomb i que la mobilització de l’esquerra serà determinant per frenar l’avanç de la dreta i de l’extrema dreta, que van al davant segons els sondeigs.

En aquesta entrevista amb DEMÓCRATA, defensa el paper del Senat com a espai per teixir acords entre representants catalans al voltant de la llengua, les infraestructures i l’autogovern, reivindica que l’agenda social i reclama al PSOE compromisos efectius tant en habitatge com en la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat.

PREGUNTA: Com veu Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) la campanya electoral? Amb els sondeigs que hi ha sobre la taula, hi ha possibilitats per a l’esquerra?

RESPOSTA: Les enquestes indiquen que la dreta i l’ultradreta tenen el vent a favor, però és cert també que és una campanya molt oberta, amb molts indecisos i amb una gran possibilitat de mobilització que juga a favor de les esquerres. Per tant, a diferència d’altres vegades, el que passi durant aquests dies serà determinant.

P: Vostè ha estat diputat i ara fa el salt al Senat. Què el mou en aquest canvi? Què creu que es pot fer a la cambra alta, la territorial, que no es pot aportar des del Congrés?

R: El Senat, que és una institució molt criticada, permet dues coses molt rellevants en aquest moment en la vida pública. D’una banda, acostar el procés polític als territoris d’una manera clara i, per tant, aterrar en problemes molt concrets de ciutats i de regions. De l’altra, crec que el Senat permet plantejaments temàtics sens dubte molt més amplis i amb un temps diferent del del Congrés.

Ambdues coses a mi m’interessen molt i són rellevants. Li poso dos exemples: tot el que té a veure amb la legua, la cultura i la defensa, en aquest cas, del català; i tot el que té a veure amb Europa, la sobirania estratègica, la industrialització i la defensa del pacte social en un moment en què determinats discursos intenten trencar-lo.

P: Creu que hi ha una finestra més gran per al consens en aquests temes, potser menys mediàtics o amb menys focus, al Senat?

R: En la mesura que el context m’ho permeti, jo cercaré una certa col·laboració, entesa que diem en català, entre els senadors catalans en temes que em sembla de país. I et dono tres exemples: llengua, infraestructures i defensa de la institucionalitat de la Generalitat. M’agradaria implicar-me a cercar acords bàsics entre senadors catalans.

P: Independentment del grup? PSOE, PP, Junts…

R: Em refereixo al màxim nombre de senadors catalans que no vulguin autoexcloure’s. N’hi ha alguns que, en general, ja s’exclouen ells mateixos, com Vox i PP. Però m’agradaria que en alguns elements bàsics, repeteixo, llengua, infraestructures i defensa de la institucionalitat de la Generalitat, poguéssim operar diversos senadors de diversos grups.

P: El Senat és la cambra de representació territorial, però en l’última legislatura, a causa de la majoria absoluta del PP, ha quedat relegada a un segon pla. Creu que s’ha de reinventar? Com es pot incrementar la seva utilitat territorial i/o evitar que s’utilitzi de manera partidista, d’un costat o de l’altre?

R: Venim d’una legislatura en què el PP ha fet servir de manera torticera la Cambra amb la finalitat de frenar l’impuls del Congrés. Això ha estat un problema, però aquesta distorsió, si no es canvia el Reglament, es pot fer.

En tot cas, no s’hauria de perdre de vista que l’ús excessivament tàctic acaba erosionant la credibilitat de les institucions. Si les esquerres tinguéssim la possibilitat de fer el mateix ara, però al revés, hauríem de pensar fins a quin punt això reforçarà o no la credibilitat democràtica. Hi ha molts aspectes del Senat que tal vegada haurien de repensar-se, però en aquest moment de polarització no crec que ho puguem fer.

P: Quins? Cap aspecte concret?

R: Hi ha un element que crec que seria interessant en general, per a Congrés i Senat: l’accés a ambdues cambres de la participació d’instàncies de la societat civil d’una manera molt més efectiva que traspassés el que ara entenem com a presència en comissions.

Hi ha comissions en què es convoquen compareixents. Potser s’hauria d’estudiar de quina manera alguns grups d’interès general poden participar-hi de manera més oberta. No he pensat la concreció, però sí que crec que la democràcia contemporània exigeix aquesta obertura de les cambres a actors socials.

P: Ja hi ha els programes electorals sobre la taula i ERC ha tornat a situar el focus en el dret a l’autodeterminació, plantejant que es negociï un referèndum amb acompanyament internacional. Aquesta idea s’havia aparcat una mica, si més no això semblava, per centrar-se en qüestions més materials.

R: És que no hi ha una dicotomia. ERC és un partit que uneix com cap altre la lluita per la justícia social i la lluita pels drets nacionals de Catalunya. No és una cosa o l’altra, és totes dues, i això ens separa dels nostres competidors en el supermercat electoral. El fet que el procés català acabés no implica que la realitat del conflicte polític s’hagi extingit.

El conflicte polític Catalunya-Espanya es manté. L’independentisme es manté. L’aspiració a un canvi de status quo, es manté. I alhora, la demanda sobre la vida material. ERC també és un partit que vol polítiques d’habitatge bones, que els trens funcionin, que hi hagi finançament autonòmic eficaç, etc.

P: Ha dit, al començament d’aquesta entrevista, que pintava malament per a les esquerres. Aquí hi ha les enquestes. Però, si es reedités una majoria d’esquerres, quin compromís li demanaria al PSOE i sota quines garanties? Perquè hi ha socis que el que lamenten és que s’acorden elements que després no s’aterren o ho fan d’aquella manera.

R: En el pla de les qüestions materials ja hem anunciat que el primer que impulsarem a les Corts és la idea d’una família, una casa. És a dir, resoldre efectivament la qüestió de l’habitatge que ara s’ha convertit en un autèntic escàndol públic i s’ha d’abordar amb urgència, però també amb voluntat de transcendir el tàctic.

En un pla més estructural, explorarem seriosament el compromís del PSOE en la resolució del conflicte polític. Perquè una vegada s’ha aprovat l’amnistia, el que ara és necessari és que, si el PSOE s’identifica realment amb l’Espanya plural, el que ha de fer és habilitar un espai per a la resolució d’aquest conflicte polític, que sigui pactada i permeti consultar la gent sense que li fotin garrotades.

P: Per concloure, vull preguntar-li quins resultats el 29N serien considerats un èxit per a ERC i quin pronòstic fa.

R: Nosaltres notem que la gent s’acosta a nosaltres, estem en un bon moment i hi ha una connexió molt alta a tot Catalunya, tant a les zones urbanes com a les comarcals. ERC és una oferta molt competitiva i molts ciutadans han entès que som el vot útil en un doble sentit: serveix per frenar l’ultradreta i per defensar els interessos de Catalunya i la seva ciutadania.

Digui’m que molts ciutadans han vist que som el 2x1, que es pot frenar els ultres i defensar la realitat catalana en un sol vot. Perquè, anem a dir-ho clar, els enemics de les llibertats també són els enemics de les llibertats a Catalunya. ERC és percebut cada vegada per molts votants com l’eina millor i com el vot més útil, atès que els socialistes catalans, quan arriben a Madrid, es dilueixen a l’interior del PSOE i Junts acaba entrant en una lògica, que és votar moltes coses al costat del PP i Vox.

Per tant, ERC té un carrer molt ample per operar i en aquestes eleccions molts electors ho han constatat i ho estem notant.