La prefectura d'Unai Sordo, secretari general del sindicat Comissions Obreres, s'ubica a la sisena planta d'un monument al brutalisme madrileny, situat al castís districte de Chamberí. Dirigeix la major central sindical espanyola, amb més d'un milió d'afiliats i més de cent mil delegats a les empreses del país.
Sordo (Barakaldo, 1972) rep DEMÒCRATA un dia abans de celebrar un Consell Confederal, en un moment de especial complexitat, després de mesos de bloqueig gairebé absolut a l'impuls reformista del Govern de PSOE i Sumar i un ambient de fi de cicle en què les forces d'esquerra semblen més centrades a ressituar posicions que a postular una alternativa a l'avenç de PP i Vox.
L'entrevista es prolonga durant gairebé una hora en què Sordo analitza les claus que han condicionat la legislatura i el diàleg social durant aquests últims anys i també la deriva del debat polític a Espanya. Aquesta és només la primera part d'una entrevista que es publicarà en dues entregues.
PREGUNTA: Entrem a la recta final de la legislatura, sense saber encara com de llarga serà. Quin balanç fa?
RESPOSTA: Des del principi ja intuíem la dificultat d'aprovar projectes reformistes de certa ambició i calat perquè la majoria d'investidura no era una majoria progressista. En tot cas, s'estan comprovant els efectes d'algunes reformes que vam pactar en l'anterior legislatura. En política no tot és fer lleis. Estem en rècord de persones treballant, per primera vegada puja alhora l'ocupació, el salari mitjà i la productivitat. Hi ha variables macro que han anat bé, malgrat no haver-hi tantes lleis.
L'altra cara de la moneda és la desigualtat, que seguim tenint un 30-40% de treballadors amb salaris mitjans baixos. És una legislatura molt diferent a l'anterior, amb molt menys vigor reformista i molt mediatitzada per una agressivitat política extrema que és una mica el que ha marcat el to.
CRISI D'HABITATGE
P: El preu de l'habitatge és part d'aquesta altra cara de la moneda. Quin retret pot fer al Govern?
R: Haver generat una expectativa que no es correspon amb la seva capacitat real d'intervenció. La Llei d'Habitatge està ben orientada però es queda molt curta i no permet transcendir de la divisió de competències que hi ha entre Estat central, comunitats autònomes i municipis.
"La Llei d'Habitatge no és suficient. Això no ho arregles només tocant els lloguers"
Hi ha un gap molt gran entre les expectatives i la realitat, amb uns preus absolutament agressius i tensionats. Que això ha estat així sempre a Espanya des de fa molts anys, però ara amb més població, l'ús turístic de l'habitatge… Les mesures que el Govern posa sobre la taula poden estar millor o pitjor orientades, però són netament insuficients.
El que cal és un gran acord institucional i que tothom, des de les seves competències, remi en la mateixa direcció. I no hi ha cap voluntat perquè no es fa una lectura crítica d'unes polítiques que estan mal orientades des de fa cinc dècades. I per això l'habitatge està concebut com un bé d'estalvi, d'inversió o d'especulació, i no està concebut encara com un bé social per poder viure.
P: Per què diu que la Llei d'Habitatge es va quedar curta?
R: Si les comunitats no volen topar preus, s'hauria d'haver reservat que ho poguessin fer els municipis o el propi Estat. Haver buscat una sortida, perquè fas aquesta llei i a les eleccions autonòmiques onze de les disset comunitats les governa el PP, que concep l'habitatge com un bé especulatiu i no vol reduir els preus.
"La CEOE ha buscat ser més lobby al Congrés que agent social aquesta legislatura"
La Llei d'Habitatge no és la palanca idònia, no és suficient per fer front a un problema que s'ha arrossegat durant molts anys. Això no ho arregles només topant els preus dels lloguers. Calen moltes coses i algunes donen resultat a mitjà i llarg termini, i molt poquetes a curt termini. I avui dia la política es mou en temps molt curts.
CONTROL HORARI
P: Ha parlat de l'aritmètica parlamentària com un problema per aprovar normes, però el Govern pot treure molta regulació a través de desenvolupaments reglamentaris. És el cas, per exemple, del registre horari. Quina és la seva valoració que s'estigui retardant tant després de ser un tema central?
R: No té cap justificació, perquè estan marejant la perdiu des de fa un temps. Tenim el compromís d'aprovació abans d'estiu però no l'hem vist. Sé que ha generat controvèrsies i hi ha molt sector empresarial que ho veu amb molt mals ulls. No hi ha més que veure el volum d'hores extres no pagades ni cotitzades que surten a l'EPA cada trimestre. És un absolut escàndol.
P: Qui està marejant la perdiu?
R: Doncs el Govern, evidentment. Et perds una mica si de veritat hi ha una disputa interna. Un et diu que sí, l'altre et diu que hi està d'acord, però a l'hora de la veritat no surt. Quan no surt, ets conscient que alguna cosa passa i hi ha tensions.
OBSERVATORI DELS MARGES SALARIALS
P: Una altra qüestió pendent que no necessita ni de cap decret és portar informació sobre els marges empresarials a les taules de negociació col·lectiva.
R: A més, l'Observatori de Màrgenes va ser una proposta de Comissions Obreres que el Govern va fer seva. Em sorprèn molt la resistència empresarial, amb certa ironia però només amb certa, perquè permetria conèixer quina és la marxa real de les empreses en una taula de negociació d'un conveni col·lectiu.
"El retard en el control horari no té cap justificació. El Govern està marejant la perdiu"
Daria moltes pistes per pactar l'evolució dels salaris, i els empresaris haurien d'estar també per la tasca. Una negociació amb transparència se suposa que és una negociació millor. Quan al·leguen que les empreses no van bé i no hi ha suficient per apujar salaris, aquí tindrien un espai per justificar-ho. I, tanmateix, sempre s'hi han oposat.
P: Però aquí la resistència directament és del Govern, concretament del Ministeri d'Hisenda, pel que ens consta.
R: Sí, és una agregació de dades, pots creuar dades d'Hisenda, l'IVA suportat per les empreses i l'IVA repercutit, les dades de la Seguretat Social… Aquí sempre al·leguen problemes de protecció de dades, però no tens per què identificar l'empresa.
P: És un codi concret associat al conveni.
R: És clar, són codis, perquè cada conveni abasta una sèrie de CNAE i les empreses tenen un CNAE adscrit. Hi haurà diferències entre empreses, però permet una visió molt microscòpica de quina és la marxa real d'un sector. Seria un salt qualitatiu molt important en la informació de què es disposa en la negociació col·lectiva.
És molt curiós, perquè a ningú li fa pena posar les dades a sobre de la taula quan, en comptes de negociar la pujada dels salaris, cal negociar retallades o quan hi ha un ERO o cal requerir ajudes. Allà ningú s'acorda de la protecció de dades. És bastant cínic tot.
EL PAPER DE LA CEOE
P: Què li retreu a la patronal durant aquests anys? El treball legislatiu ha estat bloquejat però el diàleg social va molt més enllà del que passi al Congrés o al Consell de Ministres.
R: Crec que la patronal va funcionar a favor d'obra arran de la pandèmia perquè el gruix de les mesures pactades eren fonamentals per mantenir el teixit productiu. En perdre el reflux dels acords dels ERTO, s'ha posat en una posició molt preventiva, no desitjava arribar a grans acords.
Crec que en el món econòmic es va encendre una alarma pels resultats d'unes reformes contràries a les que històricament s'havien fet. Que la reforma laboral, apujar el SMI o la intervenció pública dels ERTO no només no destrueixin ocupació, sinó que la impulsin i millorin la seva qualitat, trenca totalment els mantres i el paradigma neoliberal aplicat al mercat de treball.
CEOE ha reculat per no negociar, o negociar sense voluntat real d'arribar a un acord, perquè ha fet una lectura política de la legislatura molt clara: hi ha majoria d'investidura però no progressista, i ha fet més de lobby amb els grups, sobretot a través de Junts, per bloquejar les reformes més ambicioses, com la reducció de jornada. En el fons és una aposta per cedir paper com a agent social i buscar-lo més com a lobby cap als partits polítics. Prenem nota.
P: A què es refereix?
R: És molt fàcil fer apel·lacions retòriques sobre la importància de l'autonomia del diàleg social i dir que ens deixin en pau, i després a la mínima que han pogut han aprofitat molt més la correlació de forces per debilitar el diàleg amb el Govern i les organitzacions sindicals.
"Quan negocies amb Junts saps que tant se val, la seva jugada va per un altre costat. És bastant boig tot"
I a més a més retre'ns a nosaltres que érem ventatgistes perquè el Govern compartia una mica la nostra visió. Nosaltres ja vam demostrar en la reforma laboral que, si haguéssim estat ventatgistes, haguéssim posat peu a terra i haguéssim estat més ambiciosos amb temes que es van quedar sense tancar, com l'acomiadament. El que passa és que nosaltres vam prioritzar un acord perquè sabem que la legislació laboral, quan és acordada, és molt més eficaç.. Aquí CEOE no ha estat molt lleial.
EL PAPER DE JUNTS
P: Al principi de legislatura Junts no tenia una posició tan contundent i va arribar fins i tot a cedir en una votació sobre lloguers després de tombar una reforma per la pressió social que es va generar. Creu que potser ha faltat més mobilització o pressió, en la línia com la que esmenta de CEOE cap a Junts?
R: Nosaltres ho hem intentat. A Barcelona hem mobilitzat prou actius sindicals i Junts ha notat la pressió. Per això està molt enfadat amb nosaltres. Vivim temps en què hi ha partits polítics que es mouen en claus molt rares. Junts és un partit que quan estàs negociant alguna cosa saps que tant se val el que està damunt de la taula perquè la seva jugada va per un altre costat, que no té res a veure i que de vegades és desconeguda. De vegades es mouen terrenys una mica, no sé com anomenar-ho, metapolítics. És bastant boig tot, és un partit molt imprevisible. És veritat que té una genètica de centredreta molt posconvergente, que en molts aspectes econòmics pot estar fins i tot a la dreta del PP. No era un aliat gaire fiable, com s'ha demostrat.
PER QUÈ NO UNA PROTESTA GENERAL?
P: Davant tota aquesta resistència i actitud de bloqueig, heu arribat a plantejar o estudiar la possibilitat de convocar una protesta general?
R: És que la protesta general… es pot convocar una protesta general vinculada al bloqueig dels convenis col·lectius? Doncs es pot fer, però és clar, tampoc hi ha hagut un bloqueig general dels convenis col·lectius.
Cal triar bé les eines. La protesta general a Espanya està molt vinculada a una impugnació a la totalitat d'una política econòmica, no per una mesura o per dues. No tindria el més mínim sentit quan compartim les línies bàsiques de la política laboral que s'ha fet. A partir d'aquí, una protesta vinculada per exemple al bloqueig dels salaris o a la negociació col·lectiva…
P: O a la falta d'aplicació dels topalls del lloguer
R: Però això és un altre tipus de mobilització. Utilitzar una mobilització estrictament laboral per a una reivindicació que no ho és, encara que afecta particularment els treballadors, cal pensar-ho bé. Veig més la necessitat de convergència amb moviments socials i dissenyar les mobilitzacions que siguin precises.
Si hi hagués hagut un bloqueig generalitzat de la negociació col·lectiva igual calia haver-ho explorat, com hi ha hagut protestes sectorials. Però és que l'aplicació de les clàusules de revisió salarial en els convenis l'any passat han estat al voltant del 4% o més. Han guanyat poder adquisitiu. En aquest context no acabo d'entendre una protesta general.
P: Crec que el punt més crític seria l'habitatge.
R: Sí, sí. I després on poden estar els motius d'una mobilització és en la desigualtat salarial. La meitat dels treballadors pràcticament estan cobrant 2.000 euros bruts o menys al mes. Però arregles això amb una vaga? O és més lògic tensionar els convenis col·lectius on treballa aquesta gent? Molts són sectors feminitzats, amb molt de temps parcial, en pitjors condicions, que precisament per fer una vaga general… Jo sóc més d'anar a guerra de guerrilles i tensionar els convenis col·lectius. I aquí sí que farem passos en les properes dates.
La segona part de l'entrevista se centra en qüestions com el sistema públic de pensions, la migració, el debat fiscal a Espanya, o com l'actual sistema de governança autonòmic està impulsant els projectes polítics de la dreta i ofegant l'esquerra: "Tal com s'ha acabat de configurar, s'ha convertit en una trampa per a óssos per a l'esquerra".