El primer ministre belga, Bart De Wever, ha presentat aquest dilluns la seva dimissió al rei Felip després que el seu Govern fracassés en l’intent d’assolir un acord pressupostari durant la matinada. Les diferències entre els cinc partits de la coalició Arizona han impedit tancar els comptes del 2027 i pactar l’ajust de 10.000 milions d’euros que necessita Bèlgica per reduir el seu dèficit públic d’aquí al 2029.
La decisió arriba després d’una nova ronda de negociacions entre els principals responsables de l’Executiu que va acabar sense avenços. El desacord se centra en el repartiment de l’esforç fiscal: mentre els nacionalistes flamencs de N-VA, liderats per De Wever, i els liberals francòfons del MR defensen prioritzar les retallades de despesa, els socialistes de Vooruit i els centristes de CD&V i Les Engagés reclamen una contribució més gran de les rendes més elevades.
L’última reunió del nucli restringit del Consell de Ministres va confirmar que les posicions seguien massa allunyades per tancar un compromís. El ministre d’Exteriors, Maxime Prévot, va reconèixer que persistien "massa punts de bloqueig" i que enumerar-los portaria una eternitat.
Impostos i retallades, l’origen del bloqueig
Entre les mesures que van ser sobre la taula figuraven una pujada d’un punt de l’IVA, vetada pel MR, retallades en sanitat, rebutjades per Vooruit, i canvis en els mecanismes d’indexació de salaris i prestacions socials. Cap de les alternatives va aconseguir reunir el suport dels cinc socis.
Durant les converses també es va plantejar reduir l’objectiu d’ajust de 10.000 a 8.000 milions d’euros. De Wever va rebutjar aquesta possibilitat davant el risc que una menor consolidació fiscal deteriorés la confiança dels mercats i provoqués una rebaixa de la qualificació creditícia de Bèlgica.
L’urgència pressupostària respon al deteriorament de les finances públiques. Bèlgica va tancar l’últim exercici amb un dèficit del 5% del PIB i un deute superior al 110%, davant els límits del 3% i el 60% establerts per les regles fiscals europees. L’encariment del finançament afegeix pressió sobre uns comptes públics que necessiten una senda de consolidació.
El rei decidirà el futur de l’Executiu
La dimissió queda ara a les mans de Felip de Bèlgica, que la pot acceptar, rebutjar o mantenir en suspens per explorar una sortida a la crisi. La renúncia no comporta per si mateixa la convocatòria d’eleccions ni la caiguda immediata de l’Executiu.
La coalició Arizona, integrada per N-VA, MR, Vooruit, CD&V i Les Engagés, va arribar al poder després de 234 dies de negociacions. No és la primera vegada que De Wever acudeix al Palau Reial per un bloqueig pressupostari: al novembre de 2025 va sol·licitar al monarca una ampliació de 50 dies per tancar un acord sobre l’ajust fiscal.
El fracàs de les converses es produeix, a més, en un context de contestació social a les mesures d’austeritat. Bèlgica ha registrat diverses jornades de mobilització contra les retallades previstes en els serveis públics i els sindicats han convocat una nova vaga nacional per al pròxim 23 de novembre.