La Comissió Europea ha obert un procediment d’infracció contra Espanya i altres sis Estats membres per aplicar normes fiscals que podrien imposar una càrrega tributària més gran als fons de pensions i a les asseguradores de vida d’altres països de la Unió. L’Executiu comunitari considera que aquestes disposicions discriminen els operadors estrangers respecte als nacionals i poden vulnerar les regles de lliure circulació de capitals del mercat únic.
Com a part del seu paquet de procediments d’infracció contra els Estats membres, Brussel·les ha remès a Espanya una carta de requeriment, el primer pas formal d’un expedient que podria acabar davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El Govern disposa ara de dos mesos per respondre a les objeccions de la Comissió i explicar com pretén corregir les disposicions qüestionades.
Una fiscalitat perjudicial per als operadors estrangers
L’Executiu comunitari recorda que la lliure circulació de capitals constitueix una de les llibertats fonamentals del mercat únic. En virtut d’aquest principi, una entitat establerta en un Estat membre ha de poder invertir, obtenir rendes o desenvolupar la seva activitat en un altre país de la Unió sense rebre un tractament fiscal menys favorable que el que s’atorga a una entitat nacional comparable.
El problema que identifica Brussel·les és que determinades legislacions nacionals estarien afavorint fiscalment els fons de pensions i les asseguradores de vida establerts en el propi territori davant els operadors estrangers. La Comissió posa el focus en dos aspectes concrets: la tributació de les rendes procedents d’inversions i la deducció de les reserves tècniques.
Aquestes últimes constitueixen les provisions econòmiques que una asseguradora o un fons ha de mantenir per poder fer front a les seves obligacions futures, com el pagament de pensions, indemnitzacions o altres compromisos adquirits amb els seus clients. El seu tractament fiscal resulta especialment rellevant per al sector, ja que determina quines quantitats es poden descomptar de la base imposable abans de calcular els impostos que una entitat ha d’abonar.
Si un operador estranger no pot deduir aquestes reserves en les mateixes condicions que un de nacional, acaba suportant una càrrega fiscal superior per desenvolupar una activitat comparable. Una diferència que, segons el parer de Brussel·les, pot desincentivar la inversió transfronterera i dificultar l’entrada d’entitats d’altres països al mercat espanyol. Segons les fonts consultades, el procediment no implica necessàriament que la legislació espanyola hagi de ser invalidada en conjunt. El que passa és que, tal com estan redactades determinades disposicions, podrien generar un tracte desigual entre entitats nacionals i estrangeres, en contra de les obligacions que estableix el dret comunitari.
La jurisprudència europea ja ha qüestionat aquestes restriccions
La posició de la Comissió es basa en una jurisprudència comunitària que ha reconegut que determinades restriccions nacionals a les inversions de fons de pensions estrangers poden vulnerar la lliure circulació de capitals. Un dels precedents és el cas de Polònia, el règim del qual va ser objecte d’una sentència del Tribunal de Justícia per les limitacions imposades a les inversions exteriors de fons oberts de pensions. La jurisprudència europea ha establert així que els estats membres no poden utilitzar les seves normes fiscals per establir obstacles injustificats a l’activitat transfronterera d’aquests operadors.
En aquest context, Brussel·les reclama al Govern espanyol que revisi o corregeixi les disposicions que, segons la seva interpretació, perjudiquen fiscalment els fons de pensions i les asseguradores de vida establerts en altres països de la Unió quan operen a Espanya.
L’expedient es troba encara en la seva primera fase. La carta d’emplaçament obre un termini de dos mesos perquè Espanya presenti les seves observacions i respongui als arguments de la Comissió. Si la resposta no resulta satisfactòria o no s’adopten les mesures necessàries, l’Executiu comunitari podrà avançar cap a un dictamen motivat, el següent esglaó del procediment d’infracció, i eventualment elevar l’afer al TJUE a Luxemburg.
Més competència al mercat de capitals
Més enllà de l’expedient jurídic, les conseqüències econòmiques d’una eventual modificació normativa podrien estendre’s al mercat financer espanyol. Fonts comunitàries apunten que una major obertura a la inversió estrangera pot incrementar la competència i afavorir una major profunditat del mercat de capitals nacional.
L’entrada de nous operadors europeus podria ampliar les alternatives de finançament per a les empreses espanyoles i augmentar el volum de capital disponible per invertir en diferents actius. En un mercat que cerca mobilitzar més estalvi privat cap a l’economia productiva, eliminar les barreres fiscals a la inversió transfronterera constitueix també una de les vies per avançar cap a una major integració financera europea. No obstant això, el canvi també podria pressionar les asseguradores i gestores espanyoles, que perdrien part de l’avantatge fiscal que poguessin mantenir davant de les seves competidores comunitàries. L’eliminació d’un tractament diferenciat obligaria a competir en unes condicions més homogènies, tot i que l’impacte dependrà de com s’adapti cada operador al nou escenari.
Per als estalviadors i futurs pensionistes espanyols, les conseqüències serien més indirectes. Si els fons nacionals aprofiten una major llibertat per diversificar les seves inversions en altres mercats europeus, podrien ampliar les seves estratègies de gestió i les seves possibilitats d’obtenir rendibilitat. Tanmateix, l’obertura fiscal no garanteix per si mateixa millors rendiments ni suposa una modificació automàtica de les pensions. El seu efecte dependrà de les decisions d’inversió de cada entitat i de l’evolució dels mercats.