Brussel·les vol megabancs europeus per competir amb els gegants financers

La Comissió Europea dóna suport a les fusions bancàries transfrontereres per crear entitats de major dimensió i reforçar la competitivitat del sector financer. L’Executiu comunitari ha autoritzat sense condicions l’adquisició de Commerzbank per part de Unicredit en considerar que l’operació no planteja problemes de competència a l’Espai Econòmic Europeu.

4 minuts

P 070854 00 19 01 ORIGINAL 393047
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

4 minuts

La Comissió Europea està disposada a facilitar les fusions bancàries transfrontereres per impulsar la creació de grans entitats financeres capaces de competir a escala internacional. L’estratègia de Brussel·les passa per superar la fragmentació nacional del sector, desbloquejar economies d’escala i avançar en la construcció d’un mercat únic de serveis financers. Un objectiu que l’Executiu comunitari resumeix en la necessitat de comptar amb "campions europeus" capaços de finançar les empreses i els llars i resistir millor les turbulències econòmiques.

En aquesta direcció s’emmarca la decisió adoptada aquest dilluns pels serveis comunitaris, que han donat llum verd, sense imposar condicions, a l’adquisició de Commerzbank per part del grup italià Unicredit. L’avaluació de Competència conclou que l’operació no planteja problemes de competència a l’Espai Econòmic Europeu, per la qual cosa no considera necessari establir compromisos o mesures correctores per autoritzar-la.

Una operació sense obstacles de competència

Els serveis comunitaris consideren que les quotes de mercat combinades de Unicredit i Commerzbank en els mercats de serveis bancaris a Alemanya són moderades. L’avaluació identifica una única excepció en l’àmbit del finançament comercial, on ambdues entitats compten amb una posició rellevant vinculada a instruments de crèdit documentari, com ara les cartes de crèdit.

Tanmateix, Brussel·les entén que tampoc en aquest segment l’operació generaria problemes suficients per justificar una intervenció. En concret, la Comissió considera que, fins i tot si després de l’adquisició es produís una reducció de l’oferta de crèdit documentari per a les empreses, els clients continuarien tenint alternatives a les quals acudir i podrien canviar de proveïdor.

Unicredit és un grup financer italià amb presència en diferents mercats europeus i activitat tant en banca minorista com corporativa. Per la seva part, Commerzbank és una de les principals entitats bancàries alemanyes, amb operacions en ambdós segments. La integració de tots dos grups reforçaria la dimensió transfronterera de l’activitat bancària europea, un dels objectius que persegueix la Comissió per completar el mercat únic financer.

La vicepresidenta executiva de la Comissió Europea responsable de Competència, Teresa Ribera, ha defensat l’autorització com una mostra que és possible "donar suport a un sector bancari europeu més fort alhora que es salvaguarda la competència i la possibilitat de tria".

Ribera ha insistit que el continent "necessita bancs més sòlids que puguin competir, créixer i donar suport a les nostres empreses i famílies". "Les fusions transfrontereres poden contribuir a això, permetent als bancs operar amb més eficàcia i resistir millor les crisis econòmiques", ha afirmat en roda de premsa. La responsable de Competència ha subratllat, però, que aquest creixement no pot produir-se a costa dels clients ni de les garanties que ofereix la política comunitària de competència.

La Unió Bancària, encara incompleta

El moviment s’inscriu en una estratègia més àmplia de Brussel·les per completar la Unió Bancària, un dels projectes d’integració econòmica que continua pendent de desenvolupament. La Comissió considera que la persistència de barreres nacionals impedeix que les entitats financeres aprofitin plenament els avantatges del mercat únic i limita l’eficiència del conjunt del sistema.

Les fonts europees consultades defensen que la consolidació transnacional del sector pot contribuir a superar aquesta fragmentació, desbloquejar economies d’escala i reforçar la capacitat de finançament de l’economia europea. La dimensió de les entitats importa, sostenen, en un context en què els bancs europeus necessiten guanyar capacitat per competir amb els grans grups financers internacionals i acompanyar les necessitats d’inversió de les empreses.

La comissària europea de Serveis Financers, Maria Luís Albuquerque, ja havia defensat davant DEMÓCRATA que aquest tipus d’operacions s’han d’avaluar atenent criteris estrictament tècnics. Davant possibles fusions bancàries, la responsable comunitària va assenyalar que no hi ha cap marge "per a la interferència política ni per a altres motivacions", alhora que reivindicava el paper de la Comissió com a "guardiana dels tractats".

En una altra conversa amb aquest mitjà, Albuquerque també havia assenyalat la necessitat de distingir entre les diferents mides i funcions de les entitats financeres europees. “Tenim molts bancs petits, que són molt importants per a les comunitats locals i per al finançament de les pimes i de les llars, però també tenim bancs més grans, i volem que aquests bancs puguin operar de manera transfronterera de forma més eficient”, explicava.

Per tant, l’estratègia comunitària no passa per eliminar el model de banca de proximitat, sinó per permetre que les entitats amb capacitat d’expandir-se puguin fer-ho sense trobar obstacles derivats de la fragmentació regulatòria i operativa dels mercats nacionals.

Alliberar capital i liquiditat per completar el mercat únic

Per avançar en aquesta direcció, la Comissió Europea ha identificat diverses prioritats regulatòries. Entre aquestes, hi figura augmentar la proporcionalitat del marc normatiu, adoptar mesures per reduir la fragmentació, alliberar el capital i la liquiditat que actualment romanen atrapats en les activitats transfrontereres i completar la Unió Bancària.

Aquest darrer punt resulta especialment rellevant per a Brussel·les. Tot i que la integració financera europea ha avançat els últims anys, les entitats segueixen trobant dificultats per operar en diferents estats membres com si formesin part d’un mateix mercat. Les diferències nacionals i els obstacles a la circulació de capital i liquiditat limiten les possibilitats de creixement i redueixen els incentius per dur a terme operacions transfrontereres.

La Comissió pretén corregir aquestes disfuncions i facilitar que els bancs puguin distribuir els seus recursos de manera més eficient entre els diferents mercats en què operen. L’objectiu és que les entitats europees guanyin dimensió, millorin la seva capacitat de finançament i puguin competir en millors condicions amb els seus rivals internacionals.

L’autorització de l’operació entre Unicredit i Commerzbank constitueix un exemple de com Brussel·les vol compatibilitzar aquesta política de consolidació amb el manteniment de les regles de competència. L’aposta comunitària és afavorir un sector bancari amb entitats de més dimensió, sense renunciar a la supervisió dels seus efectes sobre els consumidors i les empreses.