La defensa de la llibertat econòmica, la crítica a la sobre-regulació europea i la preocupació pel futur energètic i industrial d'Espanya van marcar l'agenda institucional de la delegació madrilenya a Brussel·les. El president de CEIM, Miguel Garrido de la Cierva, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, van coincidir a traslladar a les institucions comunitàries un missatge clar: l'actual marc normatiu europeu amenaça amb erosionar la competitivitat empresarial si no s'adapta a la realitat productiva.
L'empresa, eix del creixement econòmic
Durant la seva intervenció en una trobada amb empreses i associacions espanyoles a Brussel·les, Garrido va situar la llibertat d'empresa com a “pilar essencial del creixement econòmic”. El president de CEIM va insistir que Europa s'enfronta a un dilema estratègic: o simplifica el seu marc regulatori o corre el risc de perdre pes en l'economia global.
“Europa no pot aspirar a liderar la innovació si continua imposant obstacles regulatoris que frenen la inversió”, va advertir. En el seu diagnòstic, les petites i mitjanes empreses són les més perjudicades per una normativa que, segons va denunciar, resulta “excessiva, complexa i poc previsible”.
El dirigent empresarial va defensar la necessitat d'avançar cap a un entorn més equilibrat que combini seguretat jurídica amb flexibilitat. En aquest sentit, va reivindicar el paper del teixit empresarial espanyol com a exemple d'internacionalització, destacant la seva capacitat per competir en sectors estratègics com l'energia, les infraestructures, la tecnologia o el turisme.
Un model econòmic basat en menys traves
Un dels eixos del discurs de Garrido va ser la referència constant al model econòmic de la Comunitat de Madrid. Segons el president de CEIM, la regió ha demostrat que la reducció de traves administratives, l'estabilitat normativa i la confiança en la iniciativa privada generen un cercle virtuós d'inversió i ocupació.
“Quan es redueixen traves, s'aposta per l'estabilitat i es confia en l'empresa, es genera més inversió, més ocupació i més oportunitats”, va subratllar.
Notícia destacada
L'arrelament de 5 anys per accedir al lloguer públic a Madrid dependrà del decret d'Ayuso
3 minuts
Aquesta visió va ser compartida per Ayuso, qui va defensar que l'equilibri entre sector públic i privat és imprescindible per sostenir el creixement. La presidenta madrilenya va insistir que els serveis públics només es poden mantenir amb una economia dinàmica i una empresa “lliure, estimulada i respectada”.
Europa com a escenari del debat regulatori
La visita institucional va incloure trobades amb eurodiputats espanyols com Raúl de la Hoz i Isabel Benjumea al Parlament Europeu. En aquestes reunions, Garrido va traslladar la preocupació de l'empresariat madrileny per l'impacte de les polítiques comunitàries en la indústria espanyola. Un dels punts clau va ser la política energètica. El president de CEIM va defensar la necessitat d'un “mix energètic equilibrat, estable i competitiu” que permeti a les empreses operar en igualtat de condicions davant d'altres països.
En aquest context, va mostrar la seva inquietud pel calendari de tancament de les centrals nuclears a Espanya, esmentant específicament la Central Nuclear d'Almaraz. Segons Garrido, decisions d'aquest tipus han d'analitzar-se no només des del punt de vista mediambiental, sinó també econòmic i industrial. "L'energia nuclear és barata, segura i neta", va afirmar, advertint que el seu desmantellament podria afectar el subministrament i encarir els costos energètics.
Ayuso va aprofitar la seva intervenció per posar el focus en el sector primari i la indústria agroalimentària madrilenya. Va recordar que aquest àmbit genera més de 200.000 llocs de feina a la regió a través d'unes 1.500 empreses i representa milers de milions d'euros en exportacions.
La presidenta va destacar exemples concrets com l'anís de Chinchón o les olives de Campo Real, símbols d'un teixit productiu que combina tradició i internacionalització. Tanmateix, va alertar dels desafiaments que afronta el sector: des de la manca de relleu generacional fins a l'excés de burocràcia. “Avui molts agricultors dediquen més temps a omplir papers que als seus negocis”, va denunciar.
La PAC i el finançament europeu
Un dels missatges més contundents d'Ayuso va ser la seva defensa d'una Política Agrària Comuna (PAC) més ambiciosa. La presidenta madrilenya va criticar les retallades i va reclamar que els ajuts s'actualitzin conforme a la inflació. Així mateix, va demanar mantenir instruments clau com el FEAGA i el FEADER, fonamentals per garantir la viabilitat del medi rural. “Sense finançament suficient, les regions no podrem mantenir el medi rural viu i competitiu”, va advertir.
El discurs d'Ayuso a Brussel·les no es va limitar a l'àmbit econòmic. La presidenta va llançar dures crítiques al Govern central, denunciant el que va qualificar com una deriva institucional preocupant.
Entre els punts més polèmics, va esmentar presumptes casos de corrupció, va qüestionar la política migratòria i va criticar la relació de l'Executiu amb països com la Xina o l'Iran. Ayuso va alertar que Espanya podria convertir-se en un país “aïllat” des del punt de vista diplomàtic i econòmic si continua per aquesta senda. També va denunciar un suposat “atac constant a la separació de poders” i va advertir sobre l'impacte de determinades polítiques en la confiança empresarial.
Europa, entre la regulació i la competitivitat
Tant Garrido com Ayuso van coincidir a assenyalar que la Unió Europea es troba en un moment decisiu. Per una banda, ha de mantenir els seus estàndards socials i mediambientals; per l'altra, necessita evitar que la regulació excessiva ofegui l'activitat econòmica.
La presidenta madrilenya va criticar propostes com la imposició del teletreball obligatori, argumentant que no tenen en compte la realitat de països com Espanya, on el sector serveis i la vida al carrer són fonamentals. “Igualar-ho tot és anar contra la realitat”, va sostenir.
Un altre dels eixos de la seva intervenció va ser la política migratòria. Ayuso va criticar la regularització de persones en situació irregular sense controls suficients, assenyalant l'impacte que, al seu judici, pot tenir sobre els serveis públics.
“La llei i l’ordre són imprescindibles per garantir la convivència i la integració real”, va afirmar.
En aquest sentit, va anunciar que la Comunitat de Madrid recorrerà determinades mesures del Govern en considerar que generen inseguretat jurídica i sobrecarreguen les administracions autonòmiques.
Madrid com a aparador
El viatge a Brussel·les també va servir per projectar la imatge de Madrid com un referent de polítiques liberals dins d'Europa. Ayuso va presentar la regió com un “motor econòmic” basat en l'obertura, l'atracció d'inversions i la celebració de grans esdeveniments internacionals.
Des de competicions esportives fins a esdeveniments culturals, la presidenta va defensar que Madrid s'ha convertit en un pol d'atracció global.
El discurs d'Ayuso va incorporar un marcat component ideològic, amb referències a la defensa de les democràcies liberals enfront de règims autoritaris. En aquest context, va anunciar la recepció a Madrid de la líder opositora veneçolana María Corina Machado, a qui va presentar com a símbol de la lluita per la llibertat. La presidenta va vincular aquesta defensa dels valors democràtics amb el projecte europeu, al qual va definir com un “far de llibertat” que no ha de perdre la seva essència.
Un missatge clar des de Brussel·les
La visita de CEIM i del Govern madrileny a Brussel·les ha servit per traslladar un missatge doble: per una banda, la necessitat de revisar el marc regulatori europeu per garantir la competitivitat empresarial; per l'altra, una crítica frontal al rumb polític i econòmic del Govern espanyol.
En un context d'incertesa global, marcat per la transició energètica, la digitalització i els canvis geopolítics, la delegació madrilenya ha reivindicat un model basat en la llibertat econòmica, la seguretat jurídica i la confiança en l'empresa.
El debat, tanmateix, és lluny de tancar-se. La tensió entre regulació i competitivitat seguirà sent un dels grans eixos de la política europea en els pròxims anys, amb implicacions directes per al futur de la indústria, l'ocupació i el creixement econòmic a Espanya i en el conjunt de la Unió Europea.