La cimera del clima de Nacions Unides celebrada a Antalya, Turquia, ha acabat sense un acord consensuat. Tal com publicava El Mundo, la Unió Europea ha rebutjat l’últim text presentat per la presidència de la COP31 en considerar inacceptable que no inclogui una menció directa a la necessitat d’abandonar progressivament els combustibles fòssils, un dels principals punts de fricció de les negociacions.
La conferència, que havia de concloure oficialment el divendres 20 de novembre, s’ha perllongat durant el cap de setmana en un intent d’acostar posicions entre les prop de 200 delegacions participants. Tot i això, el nou esborrany presentat aquest diumenge ha mantingut fora del text una referència explícita al petroli, el gas i el carbó.
El ministre irlandès de Clima, Energia i Medi Ambient, Darragh O'Brien, que representa la presidència rotatòria de la UE, va anunciar el rebuig del bloc al document durant la sessió plenària. La delegació europea considera que un acord que no mencioni els combustibles fòssils no respon als compromisos climàtics internacionals.
La vicepresidenta tercera del Govern espanyol, Sara Aagesen, també ha qüestionat el text. Al seu parer, la proposta no està a l’alçada del repte climàtic ni reflecteix els compromisos de l’Acord de París.
Per què la Unió Europea rebutja l’esborrany de la COP31
El principal desacord gira entorn de l’absència d’una referència directa a la transició per abandonar els combustibles fòssils. La UE i un grup de països que inclou diversos estats insulars i llatinoamericans reclamaven que el document recollís expressament aquest objectiu.
La qüestió ja havia estat abordada a la COP28 de Dubái, celebrada el 2023, quan els països van acordar per primera vegada impulsar una transició per deixar enrere els combustibles fòssils en els sistemes energètics. Tanmateix, el text d’Antalya no concreta com avançar en aquest compromís ni estableix una fulla de ruta per reduir l’ús del petroli, el gas i el carbó.
La presidència turcoaustraliana ha defensat que no és necessari repetir un compromís ja adoptat a Dubái. El president de la COP31, Murat Kurum, ha argumentat que la negociació s’ha de centrar en mesures concretes per accelerar la transició energètica.
El problema és que les decisions d’aquestes cim—es s’han d’aprovar per consens. Per això, l’oposició dels països que no accepten una referència explícita als combustibles fòssils ha dificultat que el document reuneixi el suport necessari.
Un acord blocat pels combustibles fòssils i el finançament climàtic
La disputa no s’ha limitat a la referència al petroli, el gas i el carbó. L’últim esborrany també ha generat desacords pel finançament destinat als països més vulnerables davant del canvi climàtic i pel paper que han de desempe—ar les tecnologies de captura i emmagatzematge de diòxid de carboni.
En una de les versions anteriors del document es plantejava triplicar el finançament per a l’adaptació climàtica fins a assolir els 120.000 milions de dòlars. No obstant això, el text posterior va eliminar aquesta xifra concreta, una decisió que ha alimentat les crítiques dels països en desenvolupament, que reclamen més recursos per afrontar sequeres, inundacions i altres impactes climàtics.
També hi ha hagut diferències sobre la captura de carboni. Alguns països defensen aquestes tecnologies com a part de la solució per reduir les emissions, mentre que els seus detractors adverteixen que poden servir per perllongar l’ús dels combustibles fòssils sense reduir prou la seva producció i el seu consum.
L’últim esborrany, d’altra banda, manté l’objectiu d’elevar la quota d’electricitat en el consum energètic mundial fins al 35% el 2035. No obstant això, no estableix que aquesta electricitat hagi de procedir exclusivament de fonts renovables.
Els països productors de petroli s’oposen a assenyalar els hidrocarburs
La manca de consens reflecteix les posicions enfrontades entre els països que reclamen una fulla de ruta per abandonar els combustibles fòssils i aquells que rebutgen incloure aquesta obligació en el document final.
Aràbia Saudí i Rússia han mantingut la seva oposició a una referència explícita a l’abandonament del petroli, el gas i el carbó. La delegació russa ha argumentat que reduir l’oferta d’aquests recursos més ràpidament del que cau la demanda podria provocar escassetat, pujades de preus i un recurs més gran a combustibles més contaminants.
En el costat oposat, la Unió Europea ha defensat que l’acord ha de recollir expressament la transició energètica pactada a Dubai. També s’han sumat a aquesta posició països insulars del Pacífic i diversos Estats llatinoamericans, preocupats per les conseqüències de l’escalfament global i la manca de compromisos concrets.
La presidència de la COP31, encapçalada pel ministre turc de Medi Ambient, Murat Kurum, ha reconegut que no existia consens sobre el document i que, per tant, les decisions proposades no podien adoptar-se.
Què significa que la COP31 acabi sense acord
Les cimeres climàtiques de Nacions Unides funcionen mitjançant un sistema de consens entre les delegacions participants. Això significa que no n’hi ha prou que una majoria doni suport a un text: les objeccions dels països participants poden impedir que s’aprovi una decisió conjunta.
El bloqueig d’Antalya deixa sense aprovar l’anomenat Pacte d’Antalya i torna a posar en evidència les dificultats per traduir els compromisos climàtics internacionals en mesures concretes sobre els combustibles fòssils.
El precedent més rellevant és la COP28 de Dubai, el 2023, quan els països van acordar per primera vegada impulsar una transició per deixar enrere aquests combustibles. Tres anys després, la discussió continua centrada en com aplicar aquell compromís i amb quin calendari.
La manca de consens a Antalya no elimina l’Acord de París ni els compromisos assolits en cimeres anteriors, però sí impedeix que aquesta conferència tanqui amb una nova declaració política consensuada que concreti els avenços reclamats per la UE i altres països.