Costa proposa un nou impost als gegants digitals per finançar el pressupost europeu

El nou esborrany del MFF preveu una contribució del 3% sobre els ingressos obtinguts per publicitat en línia, serveis de mercats digitals i monetització de dades d’usuaris, dins d’una cistella de cinc recursos propis nous amb la qual el president del Consell Europeu busca contenir les aportacions nacionals i finançar les prioritats estratègiques de la UE en el marc financer pluriennal 2028-2034

9 minuts

ILUSTRACIONES (1200 x 675 px) (1200 x 675 px)
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

9 minuts

El president del Consell Europeu, António Costa, ha presentat aquest dissabte els detalls de la seva proposta per intentar desencallar la negociació del proper pressupost comunitari, un marc financer de gairebé dos bilions d’euros per al període 2028-2034. El document planteja un ajust del 10,2% respecte a la proposta inicial de la Comissió Europea i obre la porta a dotar la Unió Europea de noves fonts d’ingressos mitjançant cinc possibles recursos propis. L’objectiu és doble: contenir les contribucions nacionals i, al mateix temps, preservar la capacitat del pressupost per respondre a les noves prioritats estratègiques del bloc.

Després de constatar el bloqueig en les converses sobre el marc financer pluriennal (MFP), els líders europeus van encarregar a Costa l’elaboració d’una proposta capaç d’apropar les diferents sensibilitats que conviuen en la negociació. D’una banda, els estats membres que reclamen ajustar els comptes i limitar l’esforç dels seus pressupostos nacionals. D’altra banda, les capitals i les institucions que defensen una major ambició financera per respondre als reptes econòmics, industrials i geopolítics de la pròxima dècada. "Crec que aquesta proposta pot acostar-nos a un acord final", ha assegurat el president del Consell Europeu des de la sala de premsa.

La principal novetat del document, conegut com a negobox, és la incorporació d'una cistella de nous recursos propis que permetria finançar part del pressupost sense traslladar tot l'esforç a les contribucions dels Estats membres. L'estimació que acompanya aquesta proposta apunta a una capacitat de recaptació d'uns 60.000 milions d'euros anuals, tot i que aquesta xifra s'haurà de contrastar amb les previsions detallades de cada mecanisme i amb el disseny definitiu dels gravàmens. La intenció política és que els nous ingressos permetin mantenir les aportacions nacionals en nivells propers a l'0,8% de la renda nacional bruta, sense elevar la pressió sobre les economies dels Vint-i-set.

"Hem mantingut les contribucions nacionals en un nivell raonable", ha defensat Costa. La proposta cerca així respondre a una de les principals exigències de les capitals: que el nou pressupost no es tradueixi automàticament en un increment de les seves aportacions. La creació d'ingressos propis permetria diversificar el finançament comunitari i reduir la dependència de les transferències nacionals, encara que la seva aprovació exigirà encara un acord polític entre els Estats membres.

Cinc vies per ampliar els ingressos europeus

l’esborrany distribuït abans de la cimera del Consell Europeu de la setmana vinent contempla cinc possibles fonts d’ingressos. Entre elles destaca una nova contribució sobre determinats serveis digitals, adreçada a les grans companyies tecnològiques. Costa ha insistit que el mecanisme “no va dirigit a cap empresa en concret”, sinó que pretén establir una base de tributació vinculada a determinades activitats econòmiques desenvolupades en el mercat europeu.

El gravamen plantejat seria del 3% sobre la facturació neta anual obtinguda per publicitat en línia, serveis de mercats digitals i monetització de dades d’usuaris. La proposta contempla que afecti les companyies que superin determinats llindars d’activitat: més de 50 milions d’euros de facturació digital anual a la Unió Europea i 750 milions d’euros d’ingressos a escala mundial. La mesura pretén que una part del valor generat per aquestes activitats contribueixi directament a finançar les polítiques comunitàries.

Juntament amb aquesta contribució, la cistella inclou ingressos procedents del mecanisme d’ajustament en frontera per carboni (CBAM), una taxa sobre els residus electrònics no recollits i una part dels ingressos del règim europeu de comerç d’emissions. La cinquena via seria un gravamen específic sobre el tabac, una iniciativa que la Comissió Europea ja havia plantejat en la seva proposta inicial.

En aquest darrer cas, el document contempla una contribució del 15% sobre els ingressos especials aplicats a les labors del tabac despachades a consum. Per evitar un impacte econòmic desproporcionat en els països amb nivells més baixos de renda, el mecanisme s’introduiria de manera progressiva. L’aplicació començaria amb un tipus del 5% entre 2028 i 2030, augmentaria al 10% durant el període 2031-2033 i assoliria el 15% definitiu a partir de 2034.

La proposta, en qualsevol cas, no parteix de zero. Algunes d’aquestes vies de finançament ja havien aparegut en el debat institucional. El Parlament Europeu havia defensat la possibilitat d’establir una contribució sobre les grans companyies tecnològiques, mentre que la Comissió va incloure el gravamen sobre el tabac entre les seves propostes per reforçar els ingressos del pressupost. Costa incorpora ara aquests elements a una negociació en la qual els recursos propis s’han convertit en una de les principals palanques per acostar posicions.

El president del Consell Europeu ha avançat també que les discussions continuaran obertes al voltant de un possible nou recurs propi basat en els criptoactius. A això s’hi afegirà l’encàrrec a la Comissió Europea perquè estudiï l’obtenció d’ingressos addicionals a partir de les futures subhastes de l’espectre radioelèctric. Es tracta, per tant, d’una cistella que combina mecanismes ja plantejats per les institucions amb noves vies de finançament encara pendents de desenvolupament.

Un ajust per conciliar les prioritats amb les exigències nacionals

La recerca de nous ingressos respon a una de les contradiccions centrals de la negociació pressupostària. Quan la Comissió Europea va presentar la seva proposta el 2025, la presidenta Ursula von der Leyen va defensar un marc financer expansiu per dotar la Unió d’una major capacitat de resposta davant els nous desafiaments. Entre aquests hi havia la seguretat del continent, la competitivitat industrial, la transició econòmica i l’enfortiment de la posició geopolítica europea.

Tanmateix, aquesta ambició va topar amb la resistència de diversos estats membres a augmentar les seves aportacions al pressupost comunitari. Les capitals reclamaven un marc financer que consideraven més realista i que no impliqués elevar substancialment l’esforç nacional. La missió de Costa ha consistit a trobar un punt intermedi: reduir el volum de la proposta inicial sense desmantellar del tot les prioritats que la Comissió havia situat al centre del pròxim cicle pressupostari.

El resultat és un ajust general del 10,2% en els compromisos, fins a situar el pressupost en l’entorn d’1,58 bilions d’euros a preus constants de 2025. Però la retallada no es distribueix de manera homogènia entre les diferents partides. La proposta protegeix algunes de les polítiques tradicionals de la Unió, mentre concentra una part important de l’ajust als capítols de competitivitat, defensa i acció exterior.

La PAC i la cohesió resisteixen l’ajust

Costa ha esmorteït la retallada a les dues grans polítiques històriques del pressupost europeu: la política agrícola comuna (PAC) i la política de cohesió. El mínim garantit per a les ajudes directes a la renda dels agricultors es manté pràcticament intacte, amb un ajust positiu testimonial respecte a la proposta de la Comissió. La dotació passa de 261.009 milions a 261.012 milions d’euros.

La política de cohesió també experimenta una reducció limitada. La seva assignació baixa de 404.877 milions a 402.374 milions d’euros, una davallada del 0,6%. La diferència contrasta amb els ajustos aplicats a altres capítols i reflecteix la voluntat de preservar el pes dels instruments que sostenen la convergència territorial i el suport a les regions europees.

La protecció d’aquestes partides no significa que tot el bloc pressupostari vinculat a la cohesió i a la PAC quedi al marge dels retalls. La rúbrica que agrupa aquestes polítiques, juntament amb altres instruments, en redueix la dotació global en un 5,1%. No obstant això, l’ajust resulta considerablement més moderat que el previst per a altres àrees del pressupost. La proposta de Costa pretén així evitar que la negociació es tradueixi en una reducció substancial dels principals fons que reben els Estats membres i els seus territoris.

Competitivitat i defensa, entre els principals damnificats

El major ajust dins del pressupost es concentra en la rúbrica dedicada a la competitivitat, la prosperitat i la seguretat. La proposta de Costa en redueix la dotació un 16,2% respecte al plantejament inicial de la Comissió Europea, fins a situar-la en 437.683 milions d’euros. El retall afecta especialment el Fons Europeu de Competitivitat i els instruments destinats a reforçar les capacitats industrials i estratègiques de la Unió.

Dins d’aquest capítol, l’eix dedicat a defensa, espai i resiliència passa de 115.699 milions a 81.183 milions d’euros, cosa que suposa una reducció propera al 30%. Es tracta d’un dels ajustos més significatius de tota la proposta. L’equip de Costa defensa, no obstant això, que la dotació resultant seguiria representant un increment del 232% respecte al pressupost actual. L’argument permet al Consell Europeu presentar el retall com una moderació de l’ambició inicial, però no com una renúncia al reforç de les capacitats europees.

L’ajustament també arriba a altres programes considerats estratègics. Horitzó Europa, el principal instrument comunitari de recerca i innovació, redueix la seva assignació de 154.882 milions a 140.000 milions d’euros. El Mecanisme Connecting Europe, destinat a finançar infraestructures i xarxes de transport i energia, perd més de 10.000 milions respecte a la proposta de la Comissió. Erasmus+, per la seva part, registra una reducció més moderada, mentre que programes com AgoraEU i el Mecanisme de Protecció Civil també veuen disminuïts els seus recursos.

L’acció exterior, la rúbrica més castigada

Amb tot, la rúbrica més perjudicada per la negobox d’António Costa és la dedicada a l’acció exterior de la Unió Europea, que registra una reducció del 21%. L’instrument Europa Global, principal vehicle de finançament de l’acció exterior comunitària, passa de 176.830 milions a 142.183 milions d’euros. Els diferents pilars geogràfics, entre ells l’Àfrica subsahariana, l’ampliació i Orient Pròxim, pateixen reduccions que se situen aproximadament entre el 18% i el 19%.

La proposta, en canvi, manté pràcticament intacta la reserva destinada a Ucraïna, amb una dotació de 88.869 milions d’euros. Aquest instrument es complementaria amb els mecanismes d’assistència financera i els préstecs previstos per donar suport a Kíev. Entre aquests hi figura el nou préstec de 45.000 milions d’euros per al 2026, que els estats membres també abordaran durant la cimera de novembre.

La distribució dels ajustos dibuixa així les prioritats de la negociació. La PAC i la cohesió queden relativament protegides, mentre que la competitivitat, la defensa i, especialment, l’acció exterior absorbeixen una part substancial de la retallada. Costa presenta la seva proposta com una base per acostar posicions, però la distribució dels recursos posa de manifest que l’acord seguirà depenent de com els Vint-i-set resolguin l’equilibri entre les polítiques tradicionals, les noves prioritats estratègiques i l’esforç financer que estan disposats a assumir.