Hi ha cançons que irremeiablement et recorden algú. A aquell temps passat que sempre va ser millor. Els primers acords van acompanyats d’una onada de nostàlgia. Aquest ex que saps que trigaries a superar, si és que ho fas. "El que podria haver estat i el que, en canvi, va acabar sent." La Unió Europea també en té el seu. No cal que el trobi en un bar. Deu anys després de la seva ruptura, el "God Save the King" ha tornat a sonar dins el si de les institucions comunitàries. Brussel·les ha tornat a posar l’olla al foc.
Com en tants divorcis, la Unió Europea i el Regne Unit saben que estan cridats a entendre’s. "Ens portem bé, malgrat tot". Ningú parla, de moment, de "tornar-ho a intentar", però tots dos comencen a donar per feta la necessitat de cooperar en certs aspectes clau per a l’economia i la productivitat. El Govern britànic d’Andy Burnham ha recollit el testimoni del seu predecessor en el gir europeu, amb les crítiques que això ha despertat a la Cambra dels Comuns, per esmenar la plana a un Brexit que cada vegada convenç menys els seus antics adeptes. Per la seva banda, Brussel·les, conscient de la necessitat d’ampliar els seus horitzons i davant la magnitud dels desafiaments competitius, de seguretat i energètics que afronta, ha apostat per redoblar les seves aliances.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa, van exercir aquest divendres de amfitrions en la segona cimera entre totes dues potències. Del "hem de parlar" van sortir tres grans acords entre europeus i britànics, tot i que no tots els serrells han quedat resolts. La qüestió principal continua sent la dels taxes universitàries, amb l’objectiu que els estudiants europeus puguin accedir a matrícula nacional en lloc d’haver d’afrontar els preus que actualment s’apliquen als estudiants internacionals. El diàleg entre les parts sí que ha donat els seus fruits. En acabar la trobada, i amb la pluja brussel·lesa beneint l’apropament, els negociadors van donar a conèixer els acords sobre mobilitat juvenil, mesures sanitàries i fitosanitàries i la vinculació dels respectius sistemes de comerç de drets d’emissió.
Els joves, els primers en tornar a creuar el canal
Sovint passa en els divorcis. Un dels compromisos considerats fonamentals és el relatiu a l’educació. En aquesta nova etapa d’apropament posterior al Brexit, s’ha tancat la negociació d’un pla que permetrà a fins a 100.000 joves del Regne Unit i de la UE viure fora de les seves fronteres durant un període de fins a tres anys per treballar, estudiar, fer voluntariat o viatjar. Una mena de segona oportunitat per a una generació que va créixer amb unes fronteres molt més obertes i que va acabar pagant les conseqüències de la ruptura.
Com en tantes altres negociacions comunitàries, una de les claus està en el calendari. La seva posada en marxa està prevista, com a tard, per al 2028, amb l’objectiu d’assolir-ne l desplegament ple el 2030. Per tant, no serà una reconciliació immediata, però sí un primer pas per recuperar part de les oportunitats que van desaparèixer amb la sortida britànica del mercat únic i dels programes europeus.
No obstant això, en aquest bloc, el que ha amenaçat amb descarrilar les converses ha estat precisament el diners. "Estimada, amb tu és impossible". Les taxes universitàries s’han enquistat a la taula de negociació de la capital comunitària. La qüestió ha quedat finalment aparcada, tot i que amb el compromís de tornar a seure a parlar. Les parts han acordat discutir en un termini de sis mesos un acord complementari per equiparar l’accés dels estudiants comunitaris i britànics a les universitats de tots dos territoris. La mobilitat juvenil ja té una fulla de ruta, però la factura universitària encara pendent de repartiment.
Del mercat únic a la taula de negociació
En matèria comercial, el gran guanyador de l’apropament és el sector sanitari i fitosanitari. Les parts han pactat la creació d’un àrea comuna que eliminarà les barreres per als productes vegetals i animals entre totes dues potències, també a partir de 2028. L’objectiu és simplificar els intercanvis comercials, reduir els controls i facilitar que els productes agroalimentaris puguin tornar a circular amb menys obstacles entre tots dos costats del canal de la Mànega.
També s’ha acordat vincular els sistemes de comerç d’emissions aquell mateix any. Una decisió amb conseqüències directes per a les empreses exportadores, ja que permetrà eximir els productes de les dues parts dels seus respectius mecanismes d’ajustament en frontera per carboni (CBAM). La mesura busca evitar que els intercanvis comercials quedin sotmesos a càrregues addicionals derivades de l’aplicació de sistemes climàtics diferents i acostar, una vegada més, els marcs reguladors de Londres i Brussel·les.
Com ve acostumant l’Executiu comunitari en aquest tipus d’acords, també s’hi inclou un apartat relatiu a la creació d’una associació digital per impulsar la cooperació en intel·ligència artificial, tecnologies crítiques i connectivitat. La intenció és estendre l’acostament més enllà dels intercanvis comercials tradicionals i recuperar espais de col·laboració en sectors estratègics per a la competitivitat europea. En l’aire hi queda la possible participació del Regne Unit en el projecte "Made in Europe", que introduirà la preferència europea en els processos de compra pública per revitalitzar la indústria comunitària.
"Vostè mesura la distància en milles, jo en quilòmetres. És possible que conduïm pels costats oposats de la carretera, però el que és important és que anem en la mateixa direcció", ha bromat Costa amb el seu homòleg britànic. El president ha confessat seguir "amb gran interès" el debat sobre el que alguns denominen "Brejoin". Tornar a posar-se les aliances, encara que encara ningú no s’atreveixi a parlar obertament de boda. Això sí, ha volgut deixar clar que els europeus "respecten qualsevol decisió que prengui el Regne Unit sobre el futur de la seva relació a llarg termini amb la Unió Europea", tot i assegurar que "sempre seran benvinguts a Brussel·les".
Un Brexit que ja no convenç
Per la seva banda, Von der Leyen ha volgut posar els ciutadans al centre de la nova aliança. “Volem brindar-los noves oportunitats i més confiança en el futur”, ha expressat la dirigent comunitària, que assegura tenir “tots els motius per ser ambiciosos respecte al futur”. Burnham ha defensat davant els líders de la Unió que es tractava d’un “bon dia per a Europa”. El primer ministre britànic sosté que els ciutadans “poden veure” que l’statu quo que va deixar el Brexit “no és suficient per a Gran Bretanya”. Segons les enquestes més recents, tres de cada quatre britànics afirmen estar a favor d’estrechar els llaços amb el continent. Un canvi de clima polític que contrasta amb l’entusiasme que va acompanyar la ruptura fa una dècada i que ara dona marge a l’Executiu per explorar noves vies de cooperació amb els seus antics socis.
“Per a qui està preocupat pel cost de la compra setmanal, aquesta oferta els serà de gran ajuda”, ha celebrat davant la premsa. El missatge de Burnham busca traslladar l’acostament a un terreny molt més quotidià que el dels grans acords institucionals: la butxaca dels ciutadans. Perquè, més enllà de les declaracions diplomàtiques, la reconciliació també haurà de demostrar que serveix per a alguna cosa més que per millorar la fotografia de família.
Un acord que, com sostenen totes les parts, “tracta de millorar les oportunitats en la vida”. Burnham ha reconegut que l’última dècada “ha estat difícil per a molta gent, sobretot per als joves britànics i els joves de la UE”. “El Brexit sí que els va arrabassar oportunitats als nostres joves. Va limitar els seus horitzons a la vida”, ha criticat durament des del centre neuràlgic de les institucions europees. Una admissió que difícilment hauria trobat massa espai en el discurs polític britànic d’ara fa deu anys.
Sí però no
En les relacions sempre hi ha algú disposat a tornar-ho a intentar. L’altre, més escèptic, també ho desitjaria, però tem que tot torni a saltar pels aires. El retrobament entre ambdues potències no va acabar com ho fan algunes reconciliacions de parelles d’ex, sinó amb un menú a càrrec del president del Consell Europeu. De moment, el Regne Unit tractarà de tramitar el pacte a la Cambra dels Comuns perquè pugui entrar finalment en vigor, “reconstruint els ponts que es van tancar fa anys”.
Per la seva banda, la Unió ha deixat clares les seves condicions. No es tracta només de “reconnectar-nos com vells amics”. La nova etapa exigeix complir els acords, incloses les qüestions encara pendents sobre les taxes universitàries, garantir-ne l’aplicació i respectar les decisions de les seves institucions. Briussel·les està disposada a recuperar la relació, però no a repetir els errors del passat. Deu anys després, el Regne Unit torna a trucar a la porta d’Europa i les institucions comunitàries han decidit obrir-la. Encara queda molt per negociar, diverses factures per repartir i no pocs desacords per resoldre. Però, com a mínim per un dia, a Brussel·les ha tornat a sonar l’himne britànic. I algú ha posat l’aigua a bullir.