L'AESAH (Aliança per una Energia Sostenible i Accessible a la Llar) ha tirat una mica de llum sobre la normativa europea que regularà el futur de les calderes domèstiques dins del bloc comunitari.
En una nota remesa als mitjans, l'AESAH adverteix que la Directiva Europea d'Eficiència Energètica d'Edificis (EPBD), aprovada el 2024 i pendent de transposició als Estats membre abans del 2026, no estableix una prohibició general de les calderes.
El que busca és reduir les emissions contaminants del parc immobiliari europeu.
Què regula realment la nova directiva europea?
La normativa europea persegueix un objectiu concret: descarbonitzar les llars. Això significa que Brussel·les vol reduir el consum energètic procedent de combustibles fòssils en habitatges i edificis públics, afavorint sistemes més eficients i energies renovables.
La clau és que la directiva no assenyala una tecnologia concreta com a prohibida, sinó que actua sobre el tipus d'energia utilitzada.
Així doncs les calderes desapareixeran?
No necessàriament. La regulació europea distingeix entre una caldera alimentada per combustibles fòssils i una altra que funcioni amb gasos renovables. Segons la guia oficial publicada per la Comissió Europea el 2024, una caldera podrà seguir utilitzant-se més enllà del 2040 si opera amb combustibles renovables com biometà, biopropà i hidrogen renovable
És a dir, el problema no seria l’equip, sinó el combustible.
Què canvia a partir d’ara?
La directiva introdueix diverses fites progressives. Des de gener de 2025, deixaran de concedir-se ajudes públiques per instal·lar calderes que funcionin exclusivament amb combustibles fòssils. A partir de 2028, els edificis públics nous hauran de ser de zero emissions.
Així mateix, des de 2030, l'exigència s'estendrà a la resta d'edificis de nova construcció. Si bé és cert que cada país decidirà el seu calendari per adaptar el parc immobiliari existent.
Això significa que no hi haurà una data única a tot Europa per retirar sistemes de calefacció.
Què diu el Govern espanyol?
El Ministeri per a la Transició Ecològica ha aclarit públicament que la transposició espanyola no implicarà prohibir les calderes. Des del departament s'insisteix que la legislació europea aposta per la neutralitat tecnològica: l'Estat fixa objectius climàtics, però no obliga a instal·lar un sistema concret.
La posició oficial és que serà el mercat i l'evolució energètica qui determinaran quines solucions resulten més eficients.
Per què hi ha tanta confusió?
Part de la confusió sorgeix per la simplificació de la normativa en equiparar l'eliminació progressiva de combustibles fòssils amb la desaparició automàtica de determinades tecnologies.
L'Aliança per una Energia Sostenible i Accessible a la Llar (AESAH) considera que aquesta interpretació és incorrecta.
Segons l'organització, la discussió hauria de centrar-se en com reduir emissions sense excloure opcions viables per a milions d'habitatges.
Tots els habitatges es poden canviar a bomba de calor?
No sempre.
Un dels arguments que plantegen associacions del sector energètic és que molts habitatges espanyols presenten limitacions tècniques per instal·lar certs sistemes elèctrics.
AESAH assegura que més del 70% del parc residencial espanyol tindria dificultats per incorporar bombes de calor sense reformes importants. A més, el cost d'adaptació pot convertir-se en una barrera econòmica per a nombrosos llars.
Què passarà en els pròxims anys?
Espanya haurà d'adaptar la normativa europea abans del 2026. Durant aquest procés es definirà com s'aplicaran els objectius d'eficiència energètica i quin paper tindran els diferents sistemes de calefacció.
El debat no gira tant al voltant d'una prohibició immediata, sinó a una transició energètica gradual.
La qüestió de fons serà com reduir emissions sense augmentar desigualtats econòmiques ni deixar fora milions de llars que depenen de tecnologies convencionals.