Després d'una investigació contra els “fills petits” de Meta —Instagram i Facebook—, els serveis de la Comissió Europea han conclòs que ambdues plataformes incompleixen la legislació comunitària en no frenar adequadament l'accés de menors de tretze anys als seus serveis. Si s'acaben complint els pronòstics, la companyia podria enfrontar-se a una multa que ascendiria fins al 6% del seu volum de negoci mundial.
Encara que les condicions d'ús d'aquestes aplicacions sí que estipulen l'edat mínima per accedir als seus serveis, Brussel·les considera que les mesures implantades per fer complir aquestes restriccions no estan sent eficaces. Segons la seva anàlisi, les empreses no impedeixen de forma adequada que els menors interactuïn amb el contingut de les plataformes, ja que ni els identifiquen correctament ni els eliminen amb promptitud una vegada han aconseguit accedir.
Crítiques directes a Meta de l'Executiu comunitari
“Les nostres conclusions preliminars mostren que Instagram i Facebook estan fent molt poc per impedir que els nens per sota dels tretze anys accedeixin als seus serveis”, ha expressat aquest dimecres la responsable tecnològica de l'Executiu comunitari, Henna Virkkunen. Des del seu equip sostenen que la legislació exigeix que les plataformes facin complir les seves pròpies normes: “els termes i condicions no han de ser meres declaracions escrites, sinó la base d'accions concretes per protegir els usuaris, inclosos els nens”. Aquestes declaracions reflecteixen una creixent preocupació en el si de les institucions europees sobre el paper que exerceixen les grans plataformes digitals en la protecció dels menors. Per a Brussel·les, no n'hi ha prou amb establir regles: és imprescindible que aquestes s'apliquin de manera efectiva i sistemàtica.
La Comissió posa com a exemple d'aquestes infraccions el simple fet que, en crear un compte, els nens poden introduir una data de naixement falsa que els faci semblar majors de tretze anys, sense que existeixin controls efectius per comprovar la veracitat del declarat. Aquest buit en els mecanismes de verificació evidencia, segons l'Executiu, una falta de diligència per part de Meta.
A això se suma que l'eina posada a disposició per la companyia per denunciar la presència de menors a la plataforma resulta, segons Brussel·les, “difícil d'usar i ineficaç”. De fet, requereix fins a set clics només per accedir al formulari de denúncia, el qual, a més, no s'emplena automàticament amb la informació de l'usuari, cosa que desincentiva el seu ús i en redueix l'eficàcia.
Manca de seguiment i avaluació “arbitrària”
A la capital comunitària també adverteixen que, fins i tot quan es denuncia un menor per estar per sota del llindar d'edat permès, sovint no hi ha un seguiment adequat. Com a conseqüència, l'usuari denunciat pot continuar utilitzant el servei sense cap tipus de verificació addicional.
Notícia destacada
El Suprem ratifica el delicte d'odi per missatges a Facebook contra menors migrants a Melilla
2 minuts
Per què succeeix això? Brussel·les explica que l'avaluació de riscos duta a terme per Instagram i Facebook és “arbitrària”, arribant fins i tot a contradir amplis conjunts de proves recopilades a tota la Unió Europea. Aquestes evidències indiquen que aproximadament entre el 10% i el 12% dels nens menors de 13 anys accedeixen a les plataformes, una xifra que posa en entredit l'eficàcia dels mecanismes actuals.
Després d'aquestes conclusions, el gabinet de la vicepresidenta executiva Henna Virkkunen insta la companyia a canviar la seva metodologia d'avaluació de riscos. L'objectiu és identificar amb més precisió quins riscos sorgeixen en cadascun dels serveis de Meta i com es manifesten específicament en el territori europeu.
Notícia destacada
Adéu a mentir sobre l'edat a internet: Europa activa la seva solució definitiva
5 minuts
No solament això: també exigeixen que es reforcin les mesures per prevenir, detectar i eliminar els menors de tretze anys dels seus serveis. En un comunicat difós aquest dimecres, l'Executiu comunitari afirma que Meta “ha de contrarestar i mitigar eficaçment els riscos que els menors podrien experimentar a les plataformes, garantint un alt nivell de privacitat, seguretat i protecció”.
Una investigació recolzada per experts
Brussel·les arriba a aquestes conclusions després d'un procés obert en virtut de la normativa de serveis digitals, que va derivar en una investigació en profunditat les conclusions de la qual es coneixen ara. Durant aquest procediment, l'Executiu comunitari ha analitzat dades, documents interns i respostes de les plataformes a diverses sol·licituds d'informació. A més, el treball ha comptat amb el suport d'organitzacions de la societat civil i experts en protecció de menors de tot la Unió Europea, cosa que reforça la solidesa de les conclusions presentades.
Cal destacar que no es tracta de l'únic front obert contra Meta. La Comissió manté actives altres investigacions relacionades amb possibles incompliments en la protecció del benestar físic i mental dels usuaris de totes les edats. Aquests procediments també abasten l'avaluació i la mitigació dels riscos derivats del disseny de les interfícies de Facebook i Instagram, que, segons Brussel·les, poden explotar les vulnerabilitats i la inexperiència dels menors. Aquest enfocament apunta a una preocupació més àmplia sobre com el disseny tecnològic pot influir en el comportament i la seguretat dels usuaris més joves.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, manté el seu afany a portar fins al final aquesta ofensiva per protegir els menors en entorns digitals. En aquest context, ja ha donat a conèixer els detalls d'una aplicació europea que permetrà als usuaris demostrar la seva edat en accedir a plataformes en línia. El funcionament serà similar al de les botigues que sol·liciten un document d'identitat per a la compra d'alcohol. Segons la dirigent, es tracta d'una eina “molt fàcil d'utilitzar”: l'usuari descarrega l'aplicació, la configura amb el seu document d'identitat i, posteriorment, pot acreditar la seva edat en accedir a serveis digitals.
Privadesa i tecnologia: l'equilibri clau
L'Executiu comunitari ha volgut tranquil·litzar els qui alertaven sobre una possible vulneració de la protecció de dades. Insisteix que “no es revelarà cap altra informació personal” i que el sistema serà completament anònim, sense possibilitat de rastreig dels usuaris.
L'aplicació estarà disponible en múltiples dispositius —telèfons, tauletes i ordinadors—, cosa que reforça la seva accessibilitat i caràcter transversal. A més, segons va explicar Henna Virkkunen, la solució es basa en la prova de coneixement zero, un sistema criptogràfic que permet verificar informació sense necessitat de compartir les dades subjacents.
L'objectiu final de Brussel·les és dissenyar un enfocament estructurat entre els Vint-i-set per a l'acreditació d'edat a internet. Es busca evitar la fragmentació que suposaria la coexistència de múltiples sistemes nacionals, apostant per una solució única que garanteixi eficiència i coherència en tot el bloc comunitari. La Comissió Europea intensifica la pressió sobre les grans plataformes tecnològiques perquè assumeixin la seva responsabilitat en la protecció dels menors. El cas de Meta podria convertir-se en un precedent clau en l'aplicació de la normativa digital europea, marcant un abans i un després en la regulació de l'entorn digital.